El secretari adjunt de la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans, Johan Callewaert, ha aixecat la seva veu crítica contra l'opinió de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Richard de la Tour, sobre les euroordres emeses pel jutge espanyol Pablo Llarena per poder extradir des de Bèlgica els líders independentistes exiliats. De la Tour va fer un informe el juliol passat concloent que la justícia belga no pot rebutjar el lliurament dels encausats pel Procés reclamats pel magistrat del Tribunal Suprem espanyol, entre els quals hi ha el president a l'exili, Carles Puigdemont, basant-se en el risc que es violin els seus drets fonamentals si no es demostren deficiències sistèmiques i generalitzades a Espanya. En el seu informe, l'advocat general del TJUE també deia que Bèlgica no podia posar en dubte les competències del Suprem com a autoritat per emetre euroordres.
En el seu informe, De la Tour afegia que, en absència de deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament d'un sistema judicial d'un estat membre que emet l'euroordre, no hi ha cap motiu perquè una autoritat judicial que ha d'executar-la faci una revisió perquè això, subratllava, "seria una demostració de desconfiança en els tribunals d'aquell país". En definitiva, l'advocat general defensava així el principi de confiança entre els estats membre de la UE per no posar en dubte el sistema judicial de cap d'ells. És en aquest punt que Callewaert emet les seves crítiques en un article que ha publicat a la seva web. L'autor considera que l'enfocament de l'advocat general del TJUE pot generar algunes preocupacions sobre el compliment del Conveni Europeu de Drets Humans, i recorda que de la seva aplicació també en són responsables els jutges de cada país.
Tenir en compte els riscos individuals de cada cas
Callewaert subratlla que, segons el Conveni, la situació general del país de destinació de la persona extradida és sempre el punt de partida, "però mai és el final de la història". A més, apunta, a menys que funcioni la prova general ja en benefici del sol·licitant, "si no es poden demostrar riscos generalitzats de maltractament al país de destinació, el Tribunal Europeu de Drets Humans permet als sol·licitants demostrar l'existència de circumstàncies personals rellevants que els posen en risc de ser maltractats".
El secretari adjunt de la Gran Sala del TEDH afegeix que "mentre que l'evidència de deficiències generalitzades en un país pot ser un rerefons molt útil per examinar la informació d'una sol·licitud individual d'aquest tipus, l'absència d'aquestes proves o les llacunes" no poden eximir el jutge de qualsevol estat a tenir en compte les denúncies greus sobre el risc de violacions individuals que algú podria patir en el país on ha de ser extradit. Callewaert arriba a una conclusió que rebat la idea principal de l'informe de De la Tour: "La valoració que s'ha de fer en virtut del Conveni no pot aturar-se després de la constatació que el suposat risc no és prou sistèmic o generalitzat".