Emoció, ràbia i crits d’ "independència!”. Són els sentiments que han compartit unes 400 persones que s’ha aplegat aquest dissabte a la tarda davant la Prefectura Superior de la Policía de la Via Laietana en un nou acte reivindicatiu perquè aquest edifici es converteixi en un centre de memòria i reinterpretació de la impunitat i la tortura. A les sis de la tarda, ciutadans i integrants de la Comissió de la Dignitat han tallat la Via Laietana a l’alçada del número 43, amb l’edifici policial barrat i tancat, i amb un petit escamot d’agents al costat.
En aquesta ocasió, hi ha intervingut l’escriptora Gemma Pasqual i una desena de les 22 dones protagonistes del seu llibre Torturades (Editorial Comanegra), en el qual despullen vexacions i tortures viscudes a l’edifici de Via Laietana 43, a l’època franquista, però també en democràcia, des del 1941 al 2019. A l’acte, algunes d’aquestes dones lluitadores han llegit fragments del llibre, fent un bon tast per a la diada de Sant Jordi. Llegint s'han emocionat rememorant aquell infern i han posat un nus a la gola a qui les escoltaven.
Per ara, el govern espanyol del PSOE no vol a sentir a parlar de convertir la comissaria en un centre de memòria, malgrat que el 2017 el Congrés dels Diputats ho va aprovar. Passat, el Referèndum de l’1-O i amb les massives protestes del 2019, contra la sentència del Tribunal Suprem als líders polítics catalans, l’edifici s’ha convertit en un símbol per als espanyolistes, malgrat que no té cap funció pública: ni s’hi expedeixen DNI ni s'utilitzen les infectes garjoles. “Ministre Bolaños compleixi la llei de memòria democràtica i inclogui Via Laietana 43 en la topografia del terror, com han fet amb els edificis de Donosti i Pamplona”, ha reclamat Pilar Rebaque, una de les integrants de la Comissió de la Dignitat i també una de les protagonistes del llibre. Rebaque ha confessat que Torturades és un acte de justícia i dona veu a les dones, molts cops silenciades i oblidades per la història, i tampoc s'ha oblidat de citar les dones gitanes i les trans, que també van ser vexades en aquesta comissaria.
Donar veu a les dones
La fotògrafa Mireia Comas ha estat la primera a llegir un dels fragments de la seva detenció, en la que un policia li exigia la càmera i el carret de fotos mentre seguia els moviments socials en plena democràcia, i els cops de peu rebuts a la panxa, quan era a terra, amb burles perquè plorava. Carme Travesset, detinguda el 1975, ha fet un al·legat ferm "en aquest temps de consciències líquides i, fins i tot, gasoses" i ha advocat perquè ningú oblidi que llavors i ara es va lluitar pel dret a decidir i “la seva venjança -ha insistit- era fer-nos por” i ha exigit que s’obrin els arxius policials i que “Via Laietana sigui una brúixola del que mai més ha de passar.” Maribel Ferrándiz ha descrit com va ser detinguda amb el seu germà bessó. Maria Teresa Lecha també ha relatat la seva detenció i la del seu company Carles Castellanos, i que els enviaven a Madrid. Blanca Serra ha rememorat les tortures patides ella i la seva germana Eva a mans d’agents de la policia espanyola: “El seu odi era cap a la nostra catalanitat i feminisme.” Finalment, mare i filla, Teresa Alabèrnia i Núria Cadenes, s’han emocionat en llegir els seus passatges, que ha fet sanglotar a més d’un. Xènia Garcia, la darrera testimoni en el llibre que va patir vexacions l’octubre de 2019, també ha participat en l'acte.
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, tres anys en presó per l'1-O, feia fotos a les dones mentre intervenien, i també els ha donat suport l'exconsellera de Justícia, Ester Capella. Rebaque ha llegit una desena de noms de dones, que no surten al llibre, però que també van patir vexacions i, algunes d’elles participen en les concentracions.
Reivindicació ciutadana
Per ara la flama reivindicativa perquè la comissaria de la policia espanyola es converteixi en un espai de memòria és protegida per la ciutadania. Les institucions catalanes no semblen prou insistents. La Comissió de la Dignitat convoca cada primer i tercer dimarts de cada mes una concentració, amb el tall de la Via Laietana, on testimonis de les vexacions viscudes en aquella casa del terror, com l’anomenen alguns, desvetllen les denigracions viscudes, i també se cinten els noms dels torturadors per a no oblidar.
El 20 de novembre passat, en complir-se els 47 anys de la mort del dictador Franco al llit, entitats catalanes com la mateixa comissió, Òmnium Cultural i Irídia van engegar una crida mundial: un total de 176 entitats d’una vintena de països ja s’han sumat al reclam per reconvertir la comissaria, amb el lema Via Laietana, 43. Fem justícia, fem memòria. Rebaque ha demanat a tots els presents a participar els dimarts en les concentracions per aconseguir que Via Laietana sigui resignificat.
A mig acte, un anònim, ha cridat: “I Pujol robava...” L’han respost amb un: “Calla!” i s’ha seguit amb els testimonis, en un acte real de memòria democràtica. Després dels testimonis de dones, s'ha enumerat els noms dels policies agressors, amb un final: "Torturadors!". L'acte s'ha tancat amb el cant dels Segadors i amb crits d’independència”, “Puigdemont, el nostre president”, i “la policia tortura i assassina”.
A la foto principal, Participants en la concentració, i el grup de dones protagonistes al llibre Torturades, d'esquenes, aquest dissabte a Via Laietana. / Foto: Montse Giralt