La justícia estrangera ha tornat a donar l'esquena al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Aquest matí, la fiscalia belga ha rebutjat l'extradició dels consellers Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig després d'un llarg procés que s'ha estès durant mesos i en el qual el magistrat ha acabat amb diverses clatellades.

Des del passat 3 de novembre, data en què es va emetre la primera euroordre per al president Puigdemont i els consellers a l'exili, el jutge Llarena porta diversos cops per la part de la justícia belga, que no ha respost a la petició espanyola com s'esperava.

Un dels pitjors moments pel magistrat va ser quan l'Audiència de Schleswig-Holstein va rebutjar el delicte de rebel·lió en l'euroordre del president Puigdemont en no veure prou indicis de violència com per tornar el president a Espanya. Una gran notícia, doncs, per a Puigdemont, com la que avui han rebut els consellers que des del primer dia segueixen a Bèlgica, que han vist com es descartava la seva euroordre després d'un llarg periple de mesos. Aquest és un breu repàs de tot l'ocorregut fins avui.

3 de novembre. La causa de l'1-O la va obrir la jutgessa Carmen Lamela a l'Audiència Nacional. Va ser aquesta qui va decretar presó incondicional sense fiança per als consellers que van acudir davant del tribunal el 2 de novembre. Tots aquells que van fugir a l'exili, entre els quals figurava el president Puigdemont i els consellers Comín, Serret i Puig, es van veure afectats al matí següent per una euroordre emesa per la jutgessa.

5 de novembre. Els exiliats a Brussel·les són requerits per la justícia belga. Puigdemont i els consellers decideixen lliurar-se en una comissaria de Brussel·les on se'ls pren declaració. Llavors, la primera clatellada: el jutge els deixa en llibertat, encara que imposa mesures cautelars, com no sortir del territori belga i mantenir-se localitzables i disponibles.

17 de novembre. La fiscalia de Brussel·les exigeix el lliurament de Puigdemont i els consellers a les autoritats espanyoles però el tribunal belga competent no pren una determinació i ajorna la decisió, cosa que allarga els terminis.

5 de desembre. Ja amb el jutge del Suprem Pablo Llarena al càrrec de la causa, aquest decideix en un gir molt inesperat retirar les ordres europees de detenció dictades contra el president i els consellers. Llarena, no obstant això, sí que manté l'ordre per a territori espanyol.

23 de març. Llarena recupera l'euroordre per a Puigdemont i els consellers. El magistrat va esperar a tenir el processament acabat abans de reclamar les autoritats que detinguin els independentistes exiliats per rebel·lió i malversació. El jutge vol forçar la devolució ràpida dels líders independentistes.

6 d'abril. El matí següent a l'ordre d'alliberament de Puigdemont després de descartar el delicte de rebel·lió per part del tribunal alemany —una altra clatellada—, el jutge belga decideix en un nou procés deixar en llibertat sense fiança amb mesures cautelars els consellers Puig, Comín i Serret. Tornada al principi.

16 de maig. La justícia belga tomba l'euroordre per defectes de forma. Els belgues consideren incompatibles l'ordre nacional de detenció amb l'euroordre emesa, un error fatal del jutge Llarena.