El dia 5 de desembre, el ministre Fernando Grande-Marlaska va viatjar fins a Barcelona per reunir-se amb el president Salvador Illa i la consellera d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, al Palau de la Generalitat i escenificar diversos acords en el marc de la Junta de Seguretat. Una reunió plàcida i descafeïnada que va deixar en un calaix un dels acords que des de Madrid ja s'havien acceptat i que transferia les competències de seguretat ciutadana, investigació criminal i ordre públic als Mossos d'Esquadra als ports i també als aeroports. L'acord ja estava molt avançat i s'hauria signat entre el Ministeri de l'Interior i el Departament d'Interior el mes de març o abril del 2024 si el president Pere Aragonès no hagués convocat eleccions catalanes, després d'haver estat incapaç d'aprovar els pressupostos.
La convocatòria electoral va fer saltar pels aires la Junta de Seguretat entre Marlaska i el conseller Joan Ignasi Elena, i es va deixar sense data fins després de les eleccions de maig. El mes d'agost, el president Salvador Illa va aconseguir ser investit i va poder formar Govern, amb Núria Parlon, exalcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, assumint la cartera d'Interior.
L'acord estava embastat i fins i tot el Ministeri de l'Interior havia redactat un informe, signat per un conegut funcionari de l'Estat, Juan Antonio Puigserver (controlador l'aplicació del 155, per cert), que avalava la cessió de competències als Mossos d'Esquadra, a Catalunya, i a l'Ertzaintza, al País Basc. El PNB va aconseguir el traspàs amb una Junta de Seguretat presidida per Marlaska i el lehendakari Imanol Pradales, i la policia basca va assumir el control d'aquestes competències als aeroports i ports bascos. Però les informacions que arribaven de la preparació de la reunió de la Junta de Seguretat del 5 de desembre ja feien preveure que des de Catalunya s'havia demanat ajornar la signatura de l'acord i deixar en un calaix aquest traspàs de competències que ja tenia el País Basc, que el ministeri ja havia avalat i acceptat, i que, alhora, era una reivindicació dels partits nacionalistes, en el camí de convertir, com dicta l'Estatut, els Mossos d'Esquadra en una policia integral i nacional. I així va ser.
L'acord per transferir la seguretat ciutadana, la investigació criminal i l'ordre públic als ports i aeroports als Mossos no es va tancar a la reunió de la Junta de Seguretat del 5 de desembre i, en la roda de premsa posterior, amb el ministre Marlaska i la consellera Parlon, es va assegurar que no hi havia acord. La titular d'Interior va arribar a assegurar que, tot i que volien que els Mossos fossin policia integral, ara mateix no es volien treure agents del carrer per cobrir altres competències i que es faria més endavant. En la compareixença de premsa, el ministre també va vendre la integració de la Guàrdia Civil al sistema del 112 com una "normalitat constitucional", i els dos responsables d'Interior es van comprometre a parlar d'un nou sostre de plantilla als Mossos de 25.000 agents de cara al 2030. Però aquest dimecres tot ha girat com un mitjó. La cronologia de la rectificació de Salvador Illa amb les competències dels Mossos.
L'error de càlcul
En poc més de deu dies tot ha canviat. El president Salvador Illa s'ha vist abocat a sortir al Parlament de Catalunya, convocat per quatre grups (Junts, Esquerra, Comuns i CUP), per donar explicacions dels acords que el seu Govern va tancar amb el Ministeri de l'Interior a la Junta de Seguretat i aclarir, sobretot, dues coses. La primera, el paper de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional al 112. Ho tenia fàcil. Ja li havia fet la feina la consellera Parlon, que va explicar que aquest acord preveu un canvi en la manera com els operadors del 112 posaran en avís els cossos de seguretat espanyols i que no hi haurà cap canvi en les competències que assumeixen actualment els Mossos d'Esquadra. Si abans es feia de manera telefònica, quan l'Estat aconsegueixi que tècnicament sigui possible, l'enviament de la informació es farà de manera telemàtica. S'estalviarà temps i tothom hi guanyarà. Poc més del 2% de les trucades al 112 corresponen a temes que siguin competència de la Guàrdia Civil o la Policia Nacional.
Però també s'ha hagut de mullar amb el no acord a la Junta de Seguretat del 5 de desembre. En aquell moment, des de la direcció política dels Mossos d'Esquadra, ara amb Josep Lluís Trapero al capdavant, es va convèncer la consellera Parlon que no calia ni era necessari assumir, ara per ara, aquestes competències, i es va fer que Interior renunciés a l'acord que ja s'havia assolit durant el Govern anterior amb el ministeri. Trapero sempre ha arrufat el nas a més competències a ports i aeroports i també amb el desplegament de la Policia Marítima i la tecnificació de la Unitat de Drons, entre d'altres. El departament va comprar la tesi al director general i van curtcircuitar l'acord, de manera que no es pogués signar a principis de desembre.
El ministre, així, també evitava enfrontar-se a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, que veuen aquesta cessió com una concessió al nacionalisme, que algú va creure que ja no calia fer ni a Junts ni a Esquerra. I cal sumar-hi l'error de càlcul de la direcció política dels Mossos, que va pensar que bombardejar un acord de l'antiga direcció política de Pere Ferrer i de l'antiga Prefectura d'Eduard Sallent no tindria costos polítics per a la consellera Parlon ni per al president. Però la tempesta política que va generar aquesta reculada en competències, que a més ja havien estat pactades, s'ha allargat fins a avui, amb la compareixença del president per rectificar, amb el cost mediàtic que comporta, i calculadora en mà, pensant en els pressupostos.
La rectificació d'Illa després de les pressions d'ERC i Junts
D'ençà de la no aprovació de l'acord, els partits independentistes majoritaris al Parlament de Catalunya han gesticulat de cara enfora i han pressionat de cara endins. Amb el cas 112 —que Illa ha desmuntat assegurant que era un acord tècnic i que ja s'havia pactat i preparat en anteriors governs, de Junts i ERC—, però sobretot amb la no cessió de les competències als Mossos. El president a l'exili, Carles Puigdemont, va anunciar la petició d'una qüestió de confiança al president espanyol Pedro Sánchez, per pressionar, també, Salvador Illa. A escala catalana, des d'Esquerra, pares de l'acord amb el ministeri, també es van moure palanques.
Segons ha pogut saber ElNacional.cat, la nova direcció d'Esquerra, ara liderada per Oriol Junqueras, després de la segona volta de dissabte passat, va fer arribar al PSC que els acords de la Junta de Seguretat eren un greuge i va exigir el compliment dels compromisos adquirits amb ells. Per desplegar l'autogovern i continuar construint una policia integral, en primer terme, i també per poder mantenir la credibilitat dels socialistes en futurs i possibles pactes amb el Govern de Salvador Illa. I el president avui ha rectificat. Per sorpresa de tothom, fins i tot dels diputats de Junts i Esquerra, que no s'ho esperaven, i que han vist com el discurs que portaven escrit quedava en paper mullat, si bé, en el primer torn de rèplica al Molt Honorable, ni Mònica Sales ni Marta Vilalta no n'han modificat ni una coma. El president ha anunciat que a principis del 2025 es tornarà a convocar una reunió amb el ministre Marlaska per tornar a fer una Junta de Seguretat per signar l'acord i revertir la reculada del 5 de desembre passat.
Què pactarà ara Parlon amb Marlaska?
L'acord literal que signaran el ministre Marlaska i el Govern de Salvador Illa encara no està redactat. Si bé el president ha assegurat que la reunió serà a principis de l'any vinent, encara no es pot saber com s'afrontarà el compliment de l'acord i si, com apunten algunes fonts, podria signar-se amb una carència en l'aplicació a uns mesos vista, però ja amb la transferència signada i detallada de manera bilateral amb el ministeri espanyol. Caldrà veure'n la literalitat, però l'acord que estava previst establia, com s'ha explicat i n'havia avançat els detalls ElNacional.cat, que els Mossos d'Esquadra assumissin la seguretat ciutadana, la investigació criminal i l'ordre públic a tot l'aeroport, també la zona de pistes, i també als ports i a les aigües territorials.
Qualsevol incident d'ordre públic, com l'ocupació de les pistes, per exemple, passaria a ser competència dels Mossos, tenint en compte que l'aeroport de Barcelona, en el cas concret, està situat al Prat de Llobregat, on la policia catalana té les competències com a policia integral. També actuarien els Mossos en possibles delictes contra la llibertat sexual en una zona interior de l'aeroport del Prat o si cal patrullar per evitar robatoris, o investigar-los, a la zona de recepció de maletes. L'acord, evidentment, reserva a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil les competències que té en exclusivitat, sigui el control de documentació i immigració il·legal o la vigilància fiscal de les fronteres, que no assumiran en cap cas, ara per ara, els Mossos d'Esquadra.
La reculada del 5 de desembre va ser vista des dels Mossos d'Esquadra, segons uns quants dels comandaments amb qui va parlar ElNacional.cat, com un pas enrere en el desplegament de les competències integrals i una manca de projecte nacional. Fins i tot, ho van emmarcar en una agenda clara del director general, Josep Lluís Trapero, per esfilagarsar l'acord que havia aconseguit l'anterior Govern i la direcció política que l'havia precedit. Avui, després del canvi de rumb, els partits de l'oposició han tret pit, també els Comuns i la CUP, i han recordat a Illa que governa amb minoria i que els errors de càlcul polític li poden sortir molt cars.