Ciutadans està en hores baixes, i el partit ho sap. Els taronges estan perdent tota la rellevància que van aconseguir fa ara més de quatre anys quan van convertir-se en primera força al Parlament en les eleccions del 2017, convocades arran de l'aplicació de l'article 155 a Catalunya com a resposta al referèndum de l'1 d'octubre. Els 36 escons obtinguts van situar el partit per davant dels de Carles Puigdemont i els d'Oriol Junqueras, una fita llargament celebrada pels espanyolistes, tot i que no van arribar a superar l'independentisme en el seu conjunt. No va ser la seva última victòria: dos anys després, a les eleccions generals d'abril els d'Albert Rivera es veien catapultats fins a la tercera força del país, apropant-se perillosament als populars i reivindicant-se com una força amb futur. A les autonòmiques i europees d'aquell any, Ciutadans també en treia rèdit i creixia. Era un bon moment per ser taronja.

Però tot va començar a complicar-se molt ràpidament. A les eleccions espanyoles del novembre de 2019, queien fins a la sisena posició, fins i tot darrere d'Esquerra Republicana, deixant-se 47 escons en el camí. Però el símbol més evident d'aquesta desfeta absoluta arribava a les catalanes del 14-F, l'any passat, quan els de Carlos Carrizosa quedaven absolutament desfets i es veien relegats a la penúltima plaça, únicament per davant del grup mixt. I ja per acabar d'adobar-ho tot, arribarien les catastròfiques eleccions de la Comunitat de Madrid i Castella i Lleó, on els taronges quedaven sumits en la irrellevància. Davant d'aquest cop de realitat, Ciutadans es troba avui davant d'una perillosa cruïlla: remuntar o desaparèixer.

Reticents a acceptar la segona opció, els taronges estan disposats a donar-ho absolutament tot per tal d'evitar el naufragi. I la primera demostració d'aquesta voluntat té lloc aquest cap de setmana a la localitat costanera de Lloret de Mar, a la Costa Brava, on la formació celebrarà una gran convenció que busca impulsar-los. Tot i no ser temporada alta, Ciutadans busca atraure centenars de partidaris i reunir-los tots al Teatre Municipal, un espai amb capacitat per a tres-centes persones. Per aconseguir-ho, els taronges hi han convocat gairebé tota la seva plana major: Edmundo Bal, Begoña Villacís i Marina Bravo de l'àmbit estatal; Carlos Carrizosa i Anna Grau a escala catalana; i Jordi Cañas com a eurodiputat, a més de desenes de representants municipals. L'única absència destacada és la d'Inés Arrimadas, per l'estat avançat del seu embaràs, i enviarà un vídeo de suport per suplir la seva baixa.

L'aposta pel municipalisme

Es fa evident que els taronges mai han tingut la política municipalista com la raó de la seva existència, i és quelcom que fins i tot les mateixes fonts del partit han reconegut. Durant massa temps, diuen, s'han centrat en la feina al Parlament i, més recentment, al Congrés dels Diputats, oblidant-se de potenciar Ciutadans també a les alcaldies catalanes i de l'Estat. Les dades ho constaten. Tot i fundar-se el 2006, el partit només va obtenir alguna mena de rellevància a escala local una dècada després, obtenint 176 regidors, i que només s'incrementaria en una setantena de representants quatre anys després. Unes xifres raonables, però evidentment massa baixes per un partit que s'havia coronat al capdavant de la resta a les eleccions parlamentàries del 2017. Ara, els espanyolistes volen revertir aquesta tendència i potenciar-se als ajuntaments.

No es tracta d'una estratègia banal i poc treballada, sinó tot el contrari. Després d'encadenar nombrosos fracassos electorals, Ciutadans necessita una victòria a les urnes que serveixi de revulsiu. Especialment considerant que, si no hi ha canvis en el calendari, les eleccions generals espanyoles se celebraran només uns mesos després de les municipals. Una dura derrota als consistoris podria ser absolutament condemnatòria, i assentaria les bases per a un 'escac i mat' al partit. Ja fa temps que els experts intenten pronosticar la desaparició dels taronges, i cada nova desfeta sembla propiciar-la. La formació no vol donar-se per vençuda, però quedar-se sense representació al Congrés seria, sens dubte, mortal. Davant d'aquesta situació, Ciutadans entén la necessitat d'apostar-ho tot per aconseguir uns bons resultats a les municipals.

Objectiu poc exigent

Però, tot i això, els taronges són realistes. És per això que, de cara als comicis de l'any vinent, han optat per rebaixar les expectatives i posar-se un objectiu electoral poc exigent: retallar distàncies amb els socialistes. No igualar-los; tampoc superar-los. Senzillament, no augmentar la distància abismal que avui en dia els separa (el PSC supera Ciutadans en més de mil representants, i a priori la diferència sembla més propensa a augmentar-se). Tot i això, els unionistes són optimistes. "Volem demostrar que som l'alternativa al de sempre. Ciutadans és la garantia de canvi", va afirmar la setmana passada Carlos Carrizosa, en la presentació pública de la convenció. "Som la segona força constitucionalista als municipis catalans, i volem retallar distàncies amb el PSC", a qui va acusar de ser massa propers a l'independentisme. "Volem distanciar-nos del separatisme, sense pactes vergonyosos i sense caure en els excessos del populisme de dretes", va dir en referència a Vox. I també va tenir unes paraules de record per al Partit Popular: "Fa molts anys que són a molta distància de nosaltres".

La coalició, sobre la taula?

En aquella ocasió, el líder de Ciutadans a Catalunya ja va rebutjar l'opció de formar cap coalició electoral, reivindicant-se com a capaços de remuntar la situació per si sols. "Ara com ara volem concórrer només amb la nostra marca. Tenim la força suficient per a ser una marca en solitari", ha opinat. Ara bé, aquesta no és la voluntat del nou partit de Valents, liderat precisament per l'ara exdiputada del Partit Popular al Parlament i actual regidora de BCN pel Canvi Eva Parera. En la seva presentació, la formació ja va evidenciar la seva intenció d'aglutinar el constitucionalisme, reivindicant-se com "la UPN catalana", en referència a l'experiència de la Unió del Poble Navarrès, que incorpora tant PP com Cs. Parera ja va enviar aquesta setmana una carta als dirigents dels quatre principals partits de l'unionisme (PSC i Vox, a més dels taronges i els populars) per tal de teixir complicitats i treballar per l'aglutinació de l'espai polític.

Carrizosa va respondre a aquesta interpel·lació de Parera, i ho va fer amb més mà estesa del que podria haver-se esperat d'algú que repetidament havia rebutjat qualsevol aliança estratègica. El líder de Ciutadans va reconèixer la importància de què les diferents formacions espanyolistes "mantinguin un contacte constant i fluid per a seguir defensant els objectius compartits", i de fet reivindicava que ell sempre ha defensat la unitat dels partits constitucionalistes. Anava més enllà, i instava Parera a mantenir converses amb la màxima representant dels taronges a Barcelona, Luz Guilarte, per tal de "trobar formes de cooperació amb vista a l'últim any de legislatura municipal i, sobretot, de cara l'endemà de les eleccions municipals". De tot plegat destaca, però, l'absència d'una proposta de cooperació per al dia dels comicis. Potser caldrà esperar a veure què diuen les enquestes per tal de fer realitat aquesta opció.

Luz Guilarte, alcaldessa de Barcelona?

Parlant de Luz Guilarte, la seva figura és una que preocupa una mica a la plana major de Ciutadans. I és que la líder del partit a la capital catalana compta amb poc reconeixement entre els veïns de la ciutat. És una consideració que han confirmat fonts del partit, i per la qual ja han començat a treballar activament quan encara falta més d'un any per les municipals. En les darreres setmanes, la taronja ha comparegut en algunes entrevistes televisives i ha participat en actes locals de la formació per tal de guanyar-se visibilitat i fer-se ressò. Serà això suficient per a potenciar-la? Guilarte sembla creure que sí. La setmana passada es dirigia als mitjans per a reivindicar-se: "No vull ser la candidata, vull ser l’alcaldessa de Barcelona amb Ciutadans".

Una convenció plena de representants locals

Més enllà dels noms destacats que s'emportarà el partit cap a Lloret, la formació ha decidit fer una aposta clara per a l'equip local. Així, la majoria de les persones que hi participaran són representants a diversos municipis catalans: a les quatre capitals de província, però també a Mataró, Igualada, Tortosa i Reus, entre d'altres. Les jornades del dissabte i el diumenge comptaran amb nombrosos actes centrats a repassar "els valors i el programa per la Catalunya real", reafirmar el compromís dels taronges amb els pobles i ciutats, i aprofundir en les bones pràctiques i les claus electorals.