Als tribunals, Ciutadans es mou com peix a l'aigua. Eclipsat per Vox, el partit taronja intenta tornar a abanderar la judicialització de la política catalana. Aquest matí, el seu cap de files, Carlos Carrizosa ha presentat una denúncia davant del TSJC contra tots els membres del Govern de la Generalitat com a cooperadors necessaris d'un delicte de malversació de fons públics. Tot arran del fons de risc, aprovat aquest dijous al Parlament, per cobrir les fiances dels perseguits pel Tribunal de Comptes. 

El moviment arriba després que la setmana passada, també Cs, demanés a la Fiscalia obrir una investigació contra el president, el vicepresident i els consellers, així com contra els integrants de la junta de govern de l'ICF, que va validar avalar els encausats del Tribunal de Comptes. L'òrgan judicial va obrir diligències contra el personal de l'ICF, però va arxivar la causa contra els representants polítics perquè com a aforats, han de respondre davant del TSJC. 

És amb aquest argument que Cs ha elevat la denúncia a l'alt tribunal. Carrizosa ha advertit que "Cs recorrerà a tots els instruments que l'estat de Dret posa l'abast per evitar que es continuï malversant els diners de tots els catalans com pretén fer el Govern amb el decret, per pagar les fiances d'Artur Mas i companyia". 

Llum verda al Parlament

Fa tot just 24 hores que el Consell de Garanties Estatutàries va donar el seu vistiplau al decret del fons complementari de risc que duu el segell del conseller d'Economia, Jaume Giró i la signatura del president Pere Aragonès. Al ple celebrat aquest dijous, el fons va obtenir la llum verda de la cambra gràcies al suport dels 74 diputats independentistes d'ERC, Junts i la CUP, i amb l'abstenció dels comuns i el PSC, que van optar per evitar el xoc amb l'executiu català. 

La suma que el Tribunal de Comptes exigeix a 34 ex alts càrrecs dels governs de Mas i Puigdemont -ells dos inclosos- ascendeix a 5,4 milions d'euros. La sanció imposada es reclama per l'acció exterior que van dur a terme entre els anys 2011 i 2017, abans. per tant, del referèndum de l'1-O. 

A la imatge principal, la reunió del consell executiu. / Jordi Bedmar