Tot i la insistència de l'espanyolisme per irrompre a la selectivitat, instant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a pronunciar-se i obligar el Govern a facilitar els enunciats dels exàmens en català, castellà i aranès, el cert és que només un 5% dels alumnes van acabar sol·licitant fer la prova en llengua castellana.

Ara bé, això no és perquè només hi hagi un 5% d'alumnes que preferissin fer l'examen en castellà, sinó per por. Així ho ha denunciat des del Parlament aquest dijous el diputat de Ciutadans Nacho Martín Blanco, que ha tornat a parlar de l'"espiral del silenci".

"A Catalunya presideix el nostre debat públic l'espiral del silenci. L'espiral del silenci és segons la filòsofa Elisabeth Noelle-Neumann allò que opera en una societat quan una part important de la societat no s'atreveix a manifestar les seves opinions per por a la pressió de la majoria, per por a la tirania de l'administració pública", ha acusat.

El diputat taronja ha argumentat que "no és normal" que "en una societat on el 55% de les persones té el castellà com a llengua materna, només el 5% demani l'examen" en aquesta llengua. Martín Blanco ha comentat que el que hauria d'haver fet el Govern és posar a disposició dels alumnes físicament els examens en les tres llengües (català, castellà i aranès) i no dir-los que tenen el dret a fer l'examen en qualsevol d'aquestes llengües.

"Quelcom falla en la Catalunya que vostès venen com un verger", ha dit dirigint-se a la consellera d'Universitats i Recerca, Gemma Geis, obviant en tot moment el paper de la immersió lingüística.

Geis, en defensa del català (i la llei)

En la seva resposta, Geis ha negat l'espiral de silenci que denunciava Martín Blanco i ha posat d'exemple la llibertat de debat de la Cambra. "Només els demano que no vulguin guanyar als tribunals de justícia allò que la majoria democràtica d'aquest Parlament no els hi atorga", ha reclamat.

La consellera també ha respost les acusacions de desobediència del diputat de Cs recordant-li alguns articles de l'Estatut, de la llei d'educació i de la d'universitats. Geis ha citat l'article 6 de l'Estatut, que estableix que "la llengua pròpia de Catalunya és el català i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament". 

També ha recordat l'article 50, que estipula que "les universitats i les institucions d'ensenyament superior, en l'àmbit de les competències respectives, han d'adoptar les mesures pertinents per a garantir l'ús del català en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca.

A banda, també ha recordat que tant l'article 11 de la llei d'educació com el 6 de la llei d'universitats situen el català com la llengua vehicular i principal de les activitats acadèmiques.

 

Imatge principal: el diputat Nacho Martín Blanco, en un ple al Parlament / Foto: Sergi Alcàzar