Ciutadans torna als tribunals. Els taronges s'han presentat aquest dilluns a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per presentar una denúncia pel que consideren un incompliment de la sentència que dicta un mínim de 25% de castellà a les aules catalanes. Una denúncia que arriba només uns dies després que Esquerra Republicana, Junts, el PSC i els comuns presentessin al Parlament un acord que pretén protegir el català a les escoles i superar precisament la sentència del 25%, tot i que diversos sectors de l'independentisme han carregat contra el pacte perquè reconeix per primer cop el castellà com a llengua vehicular. Ara bé, Ciutadans no es dona per satisfet amb aquesta mesura, i és per això que ha decidit judicialitzar el cas.
A les portes de la Fiscalia del TSJC, Carlos Carrizosa ha explicat el contingut de la denúncia. En total, els assenyalats són cinc: el mateix conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray; la secretària general d'Educació, Patrícia Gomà; l'advocada en cap de l'Assessoria Jurídica del departament, Susana Marin; el subdirector general de Plurilingüisme, Andreu Freixes; i la subdirectora general de la Inspecció d'Educació, Núria Martín. A tots ells, Ciutadans els veu proclius a ser responsables de delictes de prevaricació "pel concert que tenen per evitar que aquesta sentència s'apliqui". Ara bé, van més enllà i avisen que també podria afegir-se més endavant el delicte de desobediència si no l'ataquen quan es demani l'execució del 25%. Segons els taronges, divendres passat va transcórrer el termini per complir la sentència del 25% a les escoles. "Ha acabat el termini que va donar el TSJC, i la conselleria no només no s'ha fet res per incomplir la sentència, sinó que s'ha estat treballant i impartint instruccions i consignes per evitar que es compleixi".
Càrrega contra Cambray, Aragonès i el Govern espanyol
"Per a nosaltres, l'actitud de Cambray és absolutament intolerable i s'ha de desterrar de la política catalana", ha avisat. "Ja estem farts de polítics que es posicionin sempre al marge de les lleis, i que violentin els drets dels ciutadans conscientment". És per això que Carrizosa ha aprofitat l'oportunitat d'avui per tornar a exigir al conseller d'Educació que dimiteixi per "higienitzar" la política catalana. Però també ha llançat un avís al president Pere Aragonès: "La responsabilitat no és només de Cambray. És del president de la Generalitat, que és el responsable polític".
I fins i tot ha anat més enllà, acusant també el PSC i el Govern central de Pedro Sánchez. "El Partit Socialista, el mateix Salvador Illa i el Govern d'Espanya són responsables, perquè estan arribant a un acord per la llengua que pretén santificar aquestes conductes delictives i la impossibilitat de què s'exerceixi el dret dels nens a estudiar també en castellà". De fet, ha titllat d'"enganyifa" l'acord entre ERC, Junts, PSC i comuns. "És un pacte que busca salvar la cara al separatisme irredempt que no vol complir la sentència".
"Ciutadans no busca judicialitzar"
Les declaracions de Carrizosa també han deixat una afirmació sorprenent, que no concorda amb allò que s'ha vist a Catalunya durant els darrers anys. El líder dels taronges ha assegurat que "Ciutadans quan denuncia no ho fa per judicialitzar les coses". "Ho fa perquè estem farts que polítics a Catalunya es creguin per sobre de les lleis", ha dit, i en aquest punt ha aprofitat per referir-se a l'expresident Quim Torra, que s'ha desmarcat de l'acord del català i ha indicat que ell hauria desobeït la sentència del 25%. "Clar, per això està fora de la Generalitat", ha conclòs.
El PP s'aparta dels tribunals i assenyala Sánchez
D'altra banda, el Partit Popular també s'ha expressat avui sobre l'acord del Parlament, però ho ha fet en una línia diferent de la de Ciutadans. La diputada Lorena Roldán ha descartat portar el cas als tribunals perquè "la responsabilitat no és de les famílies, els partits ni les entitats", ha dit. Per contra, ha assenyalat directament el president Sánchez: "L'instem a fer la seva feina, a protegir els drets dels alumnes i que no permeti que el Govern decideixi saltar-se la sentència i no complir amb la llei", ha subratllat. I és que, pels populars, el pacte, lluny de reconèixer el castellà, servirà tan sols per "arraconar" aquesta llengua a les aules.
Què diu l'acord pel català?
El projecte parteix de la base que el català és "llengua pròpia de Catalunya", i "la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu". Però la modificació incorpora per primera vegada el castellà també com a llengua que s'utilitza a l'escola, i estableix que seran els centres els que en decideixin l'ús, tenint en compte la situació sociolingüística: "També és emprat el castellà en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre, d'acord amb els criteris que s'estableixen a l'apartat 3". Aquest apartat 3 estableix que per assolir el domini oral i escrit del català i el castellà al final de l'ensenyament obligatori, l'ensenyament de les llengües oficials "ha de tenir garantida una presència adequada" en els currículums i en els projectes educatius de cada centre. Amb aquesta maniobra, la pilota passa a les mans dels centres i s'evita parlar de percentatges.