Jaume Alonso-Cuevillas ha explicat des de la seva vessant d'advocat, per què la presidenta del Parlament, Laura Borràs, va anunciar que la delegació de vot de Pau Juvillà no havia estat acceptada. I ho ha raonat, a la vegada, amb una crítica com a diputat de Junts cap al paper de la CUP: "Vaig estar parlant fins a la matinada amb la presidenta Borràs i des de la CUP deien, 'sí, t'acompanyem presidenta' però era fins a la punta del precipici i perquè caigués ella sola. Ahir va ser el detonant, ahir era evident que Juvillà no podia votar per conflicte d'interessos, tampoc va poder votar el 17 de desembre. Qui ha volgut fer creure el contrari que sí es podria és la CUP. Volien enviar Borràs a la paperera de la història o a la paperera del codi penal i a sobre dir que només feia escenificació", en declaracions a Aquí Cuní de Ser Catalunya. Cuevillas revela què li va aconsellar: "Vaig dir-li a la presidenta que no acceptés la delegació de vot". Un Cuevillas que també és president de la comissió de l'Estatut del Diputat i va entrar fa deu dies en el cas Juvillà per fer les interpretacions legals de tot el que Junts requeria.

"Constato un fracàs col·lectiu"

L'advocat posa l'accent en la CUP però envia un altre missatge, de retruc, a Esquerra i demana a totes les forces independentistes perquè reforcin la seva unitat. "Tot això és la constatació d'un fracàs col·lectiu. Estem en mans de funcionaris que se senten amenaçats i perseguits, i aquest embat, en aquestes condicions tan difícils, amb funcionaris en contra i atemorits només podrà funcionar amb una gran força única dels tres partits independentistes. Ara mateix, veig que no hi ha aquesta voluntat, es juga al tacticisme. Tots els moviments estan pendents de la demoscòpia i el curt termini, per això dic que és la constatació d'un fracàs: o tenim la unitat de l'independentisme o no anem en lloc".

Cuevillas, després de la reflexió sobre el paper de l'independentisme, ràpidament torna a posar la mirada únicament en els cupaires: "No hi havia cap voluntat per part de la CUP i volien forçar la presidenta a incórrer, no només a una desobediència sinó en altres àmbits com una usurpació de les seves funcions. Vaig dir-li 'presidenta no s'hi aboqui si no té garanties'". D'altra banda, el diputat també ha explicat que inicialment hi havia una proposta d'arribar fins al final per part d'Esquerra, Junts i la CUP, basada en "deixar els escons buits o no cobrar les vacants de forma col·lectiva" però lamenta que tot es desinflés quan va tocar passar a la pràctica: "Tothom deia 'sí, fem-ho' però quan hi entra l'advocat a demanar concessions ningú diu res. A més, és complicadíssim avançar amb la CUP perquè per a cada paràgraf necessiten fer una comissió, etc". 

"Hi ha un clima de pànic absolut entre els treballadors del Parlament"

Així doncs, quin ha estat el desenvolupament dels fets en els darrers dies? Novament, la interpretació tècnica i la política es barregen: "No podem afirmar amb un monosíl·lab que en Pau Juvillà és diputat o no. Jurídicament jo considero que és diputat ja que mentre el Suprem decideix si sí o si no, no es pot executar. Poso d'exemple sempre l'urbanisme: si demanes la suspensió de demolir un habitatge, no t'ho pots carregar fins a la darrera decisió. Des del punt de vista pràctic ja vaig dir que costaria mantenir-ho perquè requereix de l'acció directa de servidors públics i hem vist un clima de pànic absolut entre els treballadors del Parlament". Ahir dijous, la cambra va aprovar el dictamen que defensa que el diputat de la CUP Pau Juvillà preservés el seu escó, i ho va fer sense haver convocat Juvillà al ple i també sense acceptar-li el dret a vot. Per sumar-hi contradiccions, la CUP va decidir no votar el dictamen que van elaborar precisament els anticapitalistes amb ERC i Junts, i així ho van fer perquè consideren que si no ha estat convocat ni té dret a vot, s'està contradient el mateix dictamen que s'havia aprovat. Sobre els fets, Cuevillas respon: "Ahir, el que va passar és que Pau Juvillà no podia votar. No sé si no van activar el vot electrònic per un tema de por o temps. Moltes de les funcions inherents no es podran executar". Així doncs, quina alternativa li queda a l'independentisme en aquest cas concret i en les seves aspiracions generals?: "Jo no estic dient que no hem de desobeir però hem de lliurar aquelles batalles que podem treure un deure polític, com per exemple investir el president Carles Puigdemont encara que el TC li retirés als cinc minuts. Crec que estem en una situació que cada dia fa més necessari fer accions decidides cap a la independència". I torna a l'inici: "És difícil però si cada partit va a la seva, és impossible".