Ja és oficial. Des d'aquest dimecres la Mesa del Parlament compta amb un membre menys. Jaume Alonso-Cuevillas ha formalitzat la seva renúncia a través d'un escrit enviat, amb data d'ahir, a l'òrgan que comanda la cambra catalana i que estarà reunit durant tot el matí. Per reemplaçar-lo, el ple haurà de tornar a votar entre els candidats que es postulin, sempre abans de la convocatòria d'una nova sessió d'investidura. De moment, els aspirants són Aurora Madaula, de Junts, i Lucas Ferro, dels comuns. El veredicte final està en mans d'Esquerra Republicana, que per boca de l'expresident del Parlament, Roger Torrent, avisa que aquesta decisió ha d'anar lligada a la investidura d'Aragonès.
Fins que no es convoqui el ple que haurà de designar el nou secretari segon de la Mesa, el repartiment actual és el següent. L'independentisme disposa de quatre cadires: una de Junts (Laura Borràs), dues d'ERC (Anna Caula i Ruben Wagensberg) i una altra de la CUP (Pau Juvillà). Les altres dues restants són del PSC (Eva Granados i Ferran Pedret).
Perquè Junts pugui garantir-se tornar a ocupar el lloc de Cuevillas necessita comptar amb l'aval dels 33 diputats d'ERC. I els republicans han trobat la carta perfecta per jugar-la a la taula de negociació per la investidura d'Aragonès. Ho emmarquen en un "acord global" entre els dos partits. "S'han de poder donar les dues coses, substitució a la Mesa i al mateix temps investidura de Pere Aragonès", ha defensat Torrent en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio.
A l'altre costat, el PSC i el PP es mostren oberts a donar suport al candidat dels comuns per reduir el pes de l'independentisme a la Mesa. Cs i Vox no s'han mullat encara, però arribat el punt, i sempre que no sorgeixi un tercer aspirant, podrien optar per fer el mateix. En aquest cas, sumarien 61 vots. Si la CUP també optés per Ferro, els vots de Junts i ERC serien insuficients per fer entrar Madaula.
El debat entre confrontació i simbolisme
Durant aquesta Setmana Santa, Cuevillas va remoure el tauler negociador entre ERC i Junts posant en dubte la conveniència de seguir apostant per iniciatives parlamentàries que no conduïssin a la independència i fossin merament simbòliques, com poden ser les impugnacions a la monarquia o la defensa del dret a l'autodeterminació. Mocions i resolucions que s'han repetit al llarg de la legislatura passada i que han costat una querella als membres independentistes de l'anterior Mesa.
L'afirmació topa amb la voluntat expressada per Borràs i altres dirigents de Junts de promoure, durant els primers compassos de la legislatura, una resolució que ratifiqués el compromís amb el dret a l'autodeterminació de Catalunya.
No ha passat ni un mes des del 12 de març que va constituir-se la cambra i ja s'ha registrat la primera crisi.