Si fa uns dies els advocats de la major part de les víctimes recorrien la sentència dels atemptats de Barcelona i Cambrils, ara és el pare del nen mort a la Rambla, amb la veu del seu advocat Jaume Alonso Cuevillas, qui ha presentat el recurs a la sentència.

L'argument de base és el "dret a saber la veritat", que segons l'advocat es va vulnerar en tot el procés. També que s'ha vulnerat la tutela judicial efectiva per no haver condemnat per assassinat i lesions terroristes els tres acusats, a qui el tribunal va considerar culpables i els va condemnar a 107 anys en total de presó pels delictes de pertinença a organització terrorista; tinença, dipòsit, així com fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista; i estralls en temptativa de caràcter terrorista, en concurs amb 29 delictes de lesions per imprudència greu.

Però ni la sentència ni el judici van aclarir qui hi havia darrere de tot. Qui era el cervell de l'organització, i sobretot, si tenia vincles amb la policia espanyola i si els Mossos d'Esquadra haurien pogut evitar la massacre si haguessin tingut tota la informació.

 

 

 

Cuevillas, en el seu recurs, fa responsable, en part, l'estat espanyol, i reclama una responsabilitat civil subsidiària. I segons el text, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, remarquen una “inexcusablement negligència greu per no haver adoptat les cauteles normatives necessàries per prevenir la venda dels explosius que pretenien causar una massacre”. “Si l’estat espanyol hagués adoptat les mesures normatives necessàries per evitar la venda incontrolada dels precursors necessaris per fabricar l’explosiu Mare de Satan, no haurien pogut comprar-los, ni fabricar els explosius, ni llogar les furgonetes amb què van assassinar el petit Xavi i la resta de víctimes”, afegeix el text del recurs. 

L'advocat manté la seva principal hipòtesi durant el judici ara també al recurs sobre “si va sobreviure algun membre de la cèl·lula i, singularment, l’imam de Ripoll a l’explosió d’Alcanar”. I si els serveis secrets van actuar de manera negligent a l'hora de detectar i impedir un atemptat terrorista que va impactar dos mesos abans del referèndum de l'1-O i en ple debat independentista, i que va posar entre l'espasa i la paret els Mossos d'Esquadra.

El dret a saber la veritat

Segons el recurs, no s'ha protegit les víctimes ni el seu dret a saber la veritat: “Un dret fonamental de tercera generació”.

En aquest sentit, el recurs també és crític amb la instrucció judicial, que “no ha permès donar una resposta satisfactòria a cap dels dos interrogants”. El principal, però, saber si l'imam de Ripoll encara és viu. Una hipòtesi que ha mantingut Cuevillas des del principi, que no va poder ni tan sols intentar-la posar sobre la taula del judici perquè se li van denegar totes les proves i testimonis al respecte.