Somrient rere el vidre del locutori de la presó de Lledoners, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart (Santa Perpètua de Mogoda, 1975), absorbeix les paraules dels seus interlocutors. I no pot parar de parlar. Idees, reflexions i projectes brollen en cascada, gairebé ensopeguen les unes amb les altres dins del cubicle mentre aguanta l'auricular a l'orella. Ha deixat perdut en algun racó de la memòria els episodis més durs dels primers mesos de presó. En canvi, ha decidit agafar-se amb delit als moments de retrobament amb la família; a les converses impensables amb presos o amb premis Nobel de la Pau; a les lectures de Gramsci, Ciceró o tants d'altres que potser no hauria conegut; a les classes de ceràmica; o a la construcció d'una estratègia per folrar de tità el pols a l'Estat des d'una cel·la de Lledoners.

Mentre parla es remena la barba curosament retallada. No porta mascareta. No li cal. Fa tres anys i vuit mesos que viu atrapat dins d'una bombolla inexpugnable. ElNacional.cat l'ha visitat aquesta setmana per fer-li la que podria ser la darrera entrevista a la presó abans dels indults. Cuixart, que ha insistit repetidament que els indults no són la solució i s'ha negat a demanar-los, recorda que va entrar a la presó com a president d'Òmnium i que com a tal en sortirà. Sigui quan sigui. "Amb l'indult no acaba res. La lluita continua i persistirem", assegura.

La repressió de l’Estat ens ha enfortit com a entitat i com a societat

Si es compleixen les previsions, el govern espanyol pot signar en qualsevol moment el seu indult. Com valora aquest gest de l’executiu de Pedro Sánchez?
Tothom ho dona per fet, però de moment som a la presó i veiem noves condemnes de presó per exercir els drets fonamentals, com és el cas d’en Marcel Vivet aquesta mateixa setmana. D’entrada, els poders de l’Estat no afluixen i porto més temps a la presó amb Pedro Sánchez que amb Rajoy. La repressió va a més, això és una obvietat. Més de 3.400 represaliats, exiliats... I, després de 4 anys dels 1.000 ciutadans ferits de l’1-O, no hi ha ni un sol policia condemnat. En tot cas, vaig entrar a la presó com a president d’Òmnium i vaig dir que en sortiria com a president d’Òmnium. La repressió de l’Estat ens ha enfortit com a entitat i com a societat.

L'indult serà el preludi de la derrota que patirà l'Estat espanyol a Europa

A què atribueix la decisió de Sánchez de fer ara aquest moviment?
L’Estat sap que és una anomalia democràtica a la Unió Europea; l’únic estat membre amb presos i exiliats polítics. Els seus poders no són aliens a les demandes internacionals que li recriminen la flagrant vulneració de drets. Hi ha hagut més d’un centenar de posicionaments internacionals d’entitats de defensa dels drets humans que demanen el meu alliberament i denuncien que l’Estat espanyol vulnera drets fonamentals. L'indult serà el preludi de la derrota que patirà l'Estat espanyol a Europa. Això legitimarà encara més que el que vàrem fer els ciutadans i ciutadanes d’aquest país no és delicte, al contrari: l’única manera de protegir els drets fonamentals condemnats pels tribunals espanyols és exercint-los.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, explicarà aquest dilluns la seva proposta en relació als indults en un acte amb el títol Reencuentro, un projecto de futuro para toda España.
Tot això és una operació per no reconèixer que l'indult no el fan per iniciativa pròpia. El partit socialista, igual que el Rei d'Espanya, encara ha de demostrar moltíssimes coses perquè qualsevol cosa que vingui d'ells tingui credibilitat. Han de fer moltíssim més. 

Jordi Cuixart durant un recent acte d'Òmnium / Sergi Alcàzar

Això no obstant, tot i que l’independentisme ho considera un gest insuficient, l’indult està aixecant una forta contestació a l’Estat espanyol. Com ho interpreta després de tres anys i vuit mesos a la presó? 
Una part molt important de la societat espanyola nega la legitimitat del poble de Catalunya per prendre les seves decisions. Això està alimentat pels mitjans de comunicació i l’IBEX 35, sota el lideratge dels poders de l’Estat, començant pel Rei. Dit això, em sorprèn com el PSOE hagi sigut capaç de silenciar la crítica interna de nous i vells barons en un temps rècord quan, durant molts anys, ells mateixos han contribuït a la socialització dels valors totalitaris, a la criminalització del sobiranisme com a dissidència política, fent un seguidisme absolut de les posicions de la dreta i l’extrema dreta.

Recordaria als manifestants de Colón que soc a la presó per exercir el mateix dret que ells

No sembla gaire optimista sobre els seus objectius.
Molt em temo que el tactisme i les estratègies de curta volada encara són les predominants i que no hi ha una voluntat real d’afrontar el conflicte polític de manera madura, donant la veu al poble de Catalunya. Falta molta cultura democràtica a l’Estat i sense reconeixement de l’altre és impossible tractar-nos entre iguals. L’Estat no té cap projecte polític seriós per a Catalunya més enllà del sotmetiment. I la triple emergència que vivim no hi entén, de promeses. La mort del veí de Sants abans del seu desnonament no és un suïcidi, és una mort amb responsables polítics. Només a les comarques de Barcelona hi ha 20 desnonaments cada dia. Per no parlar de les noves tarifes de la llum o els greus maltractaments sistemàtics al CIE. La ciutadania té dret a exigir respostes immediates.

Diumenge passat hi va haver una manifestació a la plaça Colón de Madrid en contra dels indults, què els diria a les persones que s'hi van manifestar?
Els recordaria que jo soc a la presó per exercir el mateix dret que ells van exercir diumenge, el de manifestació.

La resposta a la brutalitat policial de l’1-O i a la sentència demostren que aquest país no se l’atemoreix així com així

En canvi, al Tribunal Constitucional hi ha hagut un moviment important, dos vots en contra del rebuig del seu recurs, descriuen el seu empresonament com “una ingerència al dret de reunió, amb un devastador efecte de desànim sobre aquest dret que amenaça d’empobrir la nostra democràcia”. Creu que aquest efecte de desànim és només una amenaça o que ja ha tingut conseqüències en el moviment independentista?
L’objectiu de les amenaces és aquest, que renunciem a seguir lluitant, i és obvi que Catalunya s’ha vist en els darrers 4 anys enfront un nou escenari. Però tant la resposta de la ciutadania a la brutalitat policial de l’1-O, com la resposta a la sentència, demostren que aquest país encara té moltes coses a dir i no se l’atemoreix així com així. Per això reivindico el compromís i el coratge de la societat catalana. Som més valents del que ens pensem i hem après dels nostres avis que la millor manera de preservar els drets condemnats és exercint-los. Que tota la gent que ha perdut un ull senti que res ha sigut en va.

Jordi Cuixart a les portes de la presó de Lledoners en una imatge d'arxiu / Maria Contreras

Com valora que hi hagi pronunciaments com aquest que trenquen el discurs de l’Estat en relació als presos polítics?
És una fissura més a l’estratègia repressiva dels poders de l’Estat, però la politització de la cúpula del poder judicial és absoluta. El que diuen els vots particulars del TC és el mateix que diu l’ONU, el Consell d’Europa i les grans organitzacions pro-drets humans: que la unitat d’Espanya no està per sobre dels drets fonamentals.

Espanya es creia capaç d’acabar amb la dissidència política i la causa per la llibertat de Catalunya, i no ha pogut

La setmana passada, finalment, va poder presentar el seu recurs al Tribuna Europeu de Drets Humans. El seu cas ha arribat a Europa. Què n’espera?
Justícia i sobretot legitimació de tot el que hem fet com a societat civil. Bàsicament per seguir-ho fent i, si cal, amb més forces gràcies a l’aval d’Europa. Tenim tot el dret a pressionar els governants perquè ens escoltin. Espanya es creia capaç d’acabar amb la dissidència política i la causa per la llibertat de Catalunya, i no ha pogut. També gràcies a l’exili que els ha posat davant del mirall d’Europa des del primer moment. Des de l’endemà del vist per sentència que l’equip jurídic d’Òmnium estava treballant per trobar justícia a Europa. A Estrasburg no s’acaba res, doncs. El recurs és una fita molt important i l’hem de saber convertir en palanca democràtica.

Tinc més consciencia que mai de la importància de no renunciar als ideals que ens han portat a la presó

A banda del TEDH, aquest dilluns es votarà un informe del Consell d’Europa que demana la llibertat dels presos independentistes. L'informe adverteix que les autoritats no els poden demanar que renunciïn a les seves idees per aconseguir una millora del règim carcerari o una oportunitat d’indult. Ha sentit aquesta pressió per canviar el discurs?
És obvi que les pressions hi són, rere cada escrit dels jutges o els fiscals. Però a mi m’enforteixen encara més les conviccions. Modestament, no només no han aconseguit que canviés el meu discurs sinó que han aconseguit que l’enfortís; tinc més consciencia que mai de la importància de no renunciar als ideals que ens han portat a la presó, és una causa global, estem parlant de l’exercici de drets humans que afecten el futur dels nostres fills i la humanitat sencera. Això no va de tercers graus ni de sortides personals, ni la presó ni la repressió poden ser un límit a les aspiracions nacionals del poble de Catalunya.

Els presos polítics de Lledoners (Sànchez, Junqueras, Turull, Forn, Cuixart, Rull i Romeva) / Òmnium Cultural

Tornarem a exercir tots i cadascun dels drets fonamentals condemnats per l’Estat

Què vol dir quan afirma ho tornarem a fer?
Doncs això. Que tornarem a exercir tots i cadascun dels drets fonamentals condemnats per l’Estat. Els fets provats del judici diuen que em condemnen per convocar manifestacions que han esdevingut massives, per protestar davant del poder judicial, per les meves declaracions com a president d’Òmnium, una entitat privada declarada d’utilitat pública. Per fer tuits! M’han tancat per defensar el dret a la protesta i el dret a l’autodeterminació. Doncs que tothom tingui clar que mai no renunciarem a omplir places, carrers, urnes o el que faci falta. La protesta és una de les principals eines que tenim com a societat civil per lluitar contra les injustícies i aconseguir que les coses canviïn. Jo soc un activista i no pas un polític, si renunciés a tornar-ho a fer, si renuncies a exercir els drets i llibertats que m’han portat a la presó, estaria limitant aquest drets per a les futures generacions. Estaria avalant l’estratègia repressiva dels poders de l’Estat contra el moviment independentista, però també per a qualsevol moviment ciutadà.

El procés l’han donat per mort molts cops, però té una característica excepcional: capacitat de generar nous lideratges 

Però malgrat que vostè reiteri el ho tornarem a fer, la situació de reivindicació al carrer no és la mateixa. S’ha acabat el procés com asseguren algunes veus?
Cal urgentment teixir una estratègia compartida en el si del sobiranisme que inclogui tots els matisos. Des d’Òmnium i amb en Marcel Mauri al capdavant, ens hi estem deixant la pell al més pur estil que ens va ensenyar la Muriel Casals, tan silents com perseverants. El procés l’han donat per mort molts cops, però té una característica excepcional i és que té una capacitat de generar nous lideratges que demostra que el moviment neix de la base i no respon a la voluntat de cap líder suposadament messiànic. És impossible parlar d’on som avui sense entendre d’on venim i aquella voluntat permanent de ser de la que parlava Vicens Vives, que és la que ho empelta tot. L’independentisme és avui la principal expressió del catalanisme i veu de tots els seus valors, des de l’humanisme a la voluntat de construir un sol poble, on el fet migratori li és estructural (ara també ens toca salvar un planeta que se’ns desfà entre els dits).

Només podem respondre de manera eficaç si el sobiranisme recupera el sentit d’Estat, la generositat i empatia mútua

Qui és més responsable de la situació en què es troba ara el procés independentista, la repressió de l’Estat o la rivalitat entre els partits?
L’independentisme és víctima de la repressió que busca dividir-nos i que oblidem els objectius polítics. L’Estat utilitza tota les eines al seu abast (Tribunal de Comptes inclòs) per silenciar-nos. Només podem respondre de manera eficaç si el sobiranisme recupera el sentit d’Estat, la generositat i empatia mútua. Tenim marge de millora.

L’independentisme encara es debat sobre què va ser l’1-O. Segons Jordi Sànchez l'1-O pretenia pressionar el govern espanyol per aconseguir pactar un referèndum més que no pas proclamar la independència. Què n’opina?
No aporto res opinant sobre declaracions de companys de lluita amb els qui compartim objectiu. L’1-O va ser l’acte de desobediència civil més important d’Europa dels darrers anys, però sobretot és un patrimoni col·lectiu incalculable que cal preservar per damunt de tot.

Abraçar el Rei? No el conec de res! Per què he d'abraçar jo el rei d'Espanya? És clar que no

Oriol Junqueras també ha atiat la polèmica assegurant que la via per aconseguir l’autodeterminació és el pacte i “altres vies no són viables ni desitjables”.
Els conceptes "confrontació intel·ligent” o “embat democràtic” són totalment complementaris, dues cares de la mateixa moneda; cal definir una estratègia compartida que permeti avançar cap als grans consensos.

Com valora que finalment, després de tres mesos, hi hagi hagut un acord per posar en marxa el Govern presidit per Pere Aragonès?
Des de l’endemà de les eleccions vam dir que no es podia malbaratar la victòria històrica del sobiranisme a les urnes. Els reptes que tenim com a país són majúsculs i interpel·len totes les institucions i el conjunt de la ciutadania. Les desigualtats s’aguditzen i cal aixecar el país amb autoestima i sobretot molta determinació. L’assoliment de la República és indestriable de treballar per una societat justa i plural, també amb la llengua i cultura catalanes com un dels seus principals instruments de cohesió social.

Considera adequat l’acord entre els tres partits per tirar endavant la taula de diàleg i condicionar altres vies al resultat que pugui donar en dos anys?
El proper 11 de juliol Òmnium complirà 60 anys; com a principal entitat civicocultural del país no ens pertoca dir què han de fer els partits a cada moment. Tot allò que generi majories al Parlament de Catalunya tindrà sempre el suport d’Òmnium Cultural. Nosaltres sempre hi serem. Perquè, de fet, una de les nostres raons d’existir com a entitat és la de facilitar i enfortir consensos en àmbits estratègics per al futur del país, des de la lluita pels drets socials a l’emergència lingüística del català fins a la centralitat de la cultura com a instrument emancipador davant l’auge de l’extrema dreta.

Si no fos per l'exili Espanya ens hauria cruixit amb unes sentències encara més draconianes

Creu que l’estratègia de l’exili està sent l’adequada? Quin paper creu que hauria de tenir el Consell per la República?
El president Puigdemont, la Marta Rovira, l’Anna Gabriel, en Toni Comín, la Clara Ponsatí i en Lluís Puig, com també el Consell per la República com a instrument, estan fent des de fa més de tres anys una tasca d’internacionalització molt important, imprescindible. Si no fos per ells Espanya ens hauria cruixit amb unes sentències encara més draconianes, no en tinc cap dubte. Tots els espais són útils i han de ser reconeguts i respectats per tothom. Ens debiliten i perden tot el sentit si s’utilitzen com a arma llancívola.

Cuixart conversa amb els socialistes Salvador Illa i Miquel Iceta a la presa de possessió de Pere Aragonès / Sergi Alcàzar

Hi va haver un fort rebombori per la seva abraçada al ministre Miquel Iceta durant la presa de possessió del president, Pere Aragonès.  L’ha sorprès la polèmica?
Entenc que el gest pogués sorprendre a qui no em conegui, però sóc així i va ser tan honest com espontani per ambdues parts.

Alguns ens voldrien ulsteritzats, però no ho han aconseguit

Què hi ha rere aquell gest que ha aixecat tanta polseguera?
Feia anys que no ens vèiem i jo el puc abraçar perquè mai voldria que ell anés a la presó per motius polítics. Ho dic de tot cor i sense acritud. Són les meves conviccions. Després de prop de 4 anys de presó he hagut d’aprendre a protegir-me de la rancúnia. També perquè vull un futur saludable per as meus fills i per a tota la societat. De la llavor de l’odi no creixerà mai res de bo per a ningú. L’actual PSC dista força d’aquell PSC d’en Reventós o Maragall, però és un partit que forma part de grans majories, com per exemple al voltant del model d’escola catalana. I això des d’Òmnium, tenim l’enorme responsabilitat de no deixar-ho malbaratar sota cap excusa. Jo em confrontaré sense matisos contra el feixisme i l’extrema dreta però mai alimentaria ni la més petita divisió entre ciutadans. Alguns ens voldrien ulsteritzats, però no ho han aconseguit. A Catalunya l'única fractura social que hi ha és entre els que poden arribar a final de mes i el 25% de la població que viu en risc d’exclusió social.

Abraçaria el Rei?
[Cara de perplexitat] No el conec de res! Per què he d'abraçar jo el rei d'Espanya? És clar que no l'abraçaria.

Mai més res tornarà a ser igual. Hem après que el límit a les nostres aspiracions com a poble no pot ser ni repressió ni presó

Què han representat per a Jordi Cuixart aquests tres anys i vuit mesos a la presó?
Un canvi molt gran a la meva vida i de la meva família. Cal tenir present, però, que tres anys i vuit mesos és molt de temps per la vida d’una persona i d’una família, però és un període de temps ínfim en la història d’una nació. Mai més res tornarà a ser igual, però no només per als presos polítics i exiliats sinó per al país en general. Ens hem fet grans de cop i hem après que el límit a les nostres aspiracions com a poble no poden ser ni la repressió ni la presó. Volent fer-nos-ho perdre tot ens han fet perdre fins i tot la por i ens han ensenyat a abraçar-nos a la vida amb ungles i dents.

La resolució del conflicte polític passa per l’autodeterminació, l’amnistia i el retorn dels exiliats

Què farà quan tingui l’indult per sortir de la presó?
Si es produeix tornaré a Òmnium i a la fàbrica, aniré a veure els pares i els amics, i abraçaré als meus fills i la meva dona durant hores i hores sense haver de mirar el rellotge de reüll. Amb la Txell hem lluitat com bojos per romandre units com a família i seguirem construint la nostra família sigui com sigui. Amb l’indult no s’acaba res, sinó que la lluita continua i persistirem. La resolució del conflicte polític passa per l’autodeterminació, per l’amnistia i el retorn dels exiliats, no deixarem cap repressaliat sol.

 

A la imatge principal, Jordi Cuixart abans d'entrar a la presó de Lledoners després de la revocació del tercer grau / Maria Contreras