El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha criticat aquest diumenge l'estratègia dels partits independentistes per eixamplar la base i promoure a l'homogeneïtzació del moviment. "Aquí tothom vol eixamplar i no vol ser eixamplat", ha assenyalat Cuixart com a participant d'una de les taules rodones del II Congrés Mundial per la Pau.
Cuixart s'ha mostrat crític amb les poques complicitats entre les formacions independentistes, que ha considerat insuficients, i ha defensat la pressió de la societat civil per avançar des de la diversitat. "No vull una unitat a qualsevol preu, vull una unitat d'acció i de diversitat que ens permeti arribar a grans acords", ha reivindicat.
El perill actual
Cuixart ha participat en el II Congrés Mundial per la Pau celebrat aquest cap de setmana a Barcelona, juntament amb altres reconeguts activistes de la societat civil internacional, com Lema Nazeeh, vicepresidenta del Comitè de Coordinació de Lluita Popular (PSCC) de Palestina; Ghalia Djimi, activista sahrauí, i Luca Gervasoni, fundado de Novact, l'institut Internacional per la No-violència Activa.
Jordi Cuixart en la presentació de l'Escola de Formació Guillem Agulló, d'Òmnium Cultural. / Òmnium
Entre tots els exemples d'arreu del món de lluita per l'autodeterminació, Cuixart ha assenyalat el perill compartit de l'estandardització per culpa de la globalització. "Amb el fet d’eixamplar dels partits polítics no estan parlant de compartir, sinó d'homogeneïtzació, ho confonen", ha lligat el líder d'Òmnium.
Cuixart ha reconegut també els consensos als quals han pogut arribar els diversos espais polítics des de la diversitat, com la consulta del 9-N o el referèndum de l'1 d'octubre. I ha reivindicat el paper de la societat civil per continuar pressionant perquè això sigui possible.
D'altra banda, Cuixart també ha reivindicat els actes de resistència no violenta per defensar la causa catalana davant la comunitat internacional. "Només podrem pressionar la comunitat internacional si som capaços d’exercir grans actes de lluita no violenta", ha defensat Cuixart.
Grans actes de resistència no violenta
Tots els participants han exposat les seves experiències en la resistència no violenta, des del Sàhara a Palestina, amb lluites compartides pel dret a l'autodeterminació.
Per la seva banda, Cuixart ha explicat la història de la desobediència civil a Catalunya per defensar el dret a decidir de la nació. "És un país que s'ha forjat amb aquesta lluita no violenta", ha ressaltat el president d'Òmnium. El punt d'inflexió més recent en la lluita no violenta es va viure la tardor del 2017, amb grans actes de desobediència l’1 d’octubre i el 20 de setembre, ha destacat Cuixart.
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, durant la concentració a la conselleria d'Economia el 2017. / Sergi Alcàzar
A més de la lluita de la societat catalana per la sobirania, Cuixart ha destacat la negació i repressió des de l'Estat espanyol. "Els polítics i la intel·lectualitat espanyola es neguen a veure l'evidència que a Catalunya hi ha un clamar majoritari per exercir el dret a l’autodeterminació", ha remarcat Cuixart.
El president d'Òmnium, que va estar 3 anys i 8 mesos empresonat per la sentència de l'1-O, ha destacat també la repressió violenta de l'Estat. "La resposta de l’estat espanyol ha estat la violència per intentar crear una fractura social en la societat catalana i entre la societat catalana i l’espanyola", ha recordat.
Davant la violència de l'estat, que és una "vergonya" segons Cuixart, la lluita no violenta és una de les opcions que defensen des d'Òmnium. Cuixart ha puntualitzat que, tot i no ser violenta, és una "lluita amb tota la contundència del món", no és una lluita passiva, que inclou des del boicot a la confrontació directa, i que, per tant, té conseqüències.
Imatge principal: Fotografia d'arxiu del president d'Òmnium Cultura, Jordi Cuixart, en un acte de l'entitat. / Efe