Es van conèixer a la presó. El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i Jesús Ruiz eren els únics catalans del mòdul quatre de Soto del Real. El Jesús només fa 9 dies que va sortir en llibertat, després d'estar empresonat 6 anys, 7 mesos i 10 dies al Perú i Madrid. Molts el coneixen per haver aparegut fa cinc anys al programa Encarcelados de La Sexta, on va explicar el seu relat i per què va acabar allà empresonat. Treballava com a cambrer a Girona i estava condemnat per tràfic de drogues.

"Em van tancar perquè m'ho vaig buscar jo", relatava aquest dissabte a la nit a Preguntes Freqüents de TV3, i continuava: "No va ser injust com amb el Jordi".

El Jesús explica que amb Cuixart es van fer molt amics i confessa que, quan va arribar, ell no sabia qui era i que només sentia que la gent deia: "Mira, el catalán, el catalán". Llavors va decidir buscar-lo i va començar a parlar amb ell. El testimoni del Jesús posa la pell de gallina. La seva tendresa a l'hora de parlar de Cuixart és commovedora.

A les primeres converses, Cuixart no li va explicar per què estava empresonat. Però, l'endemà, narra el Jesús: "Érem al menjador i hi ha una tele. Allà el vaig veure i li vaig dir: 'Mira, Jordi, estàs a la tele!'. Llavors m'ho va explicar tot".

Entre somriures, el Jesús reconeix que quan va conèixer la història del president d'Òmnium es va quedar "flipant". Des del primer moment es van portar molt bé. "Vam fer amistat cada dia", explica, perquè, a més: "A ell és a l'únic que li agrada caminar i a mi també. Cada dia caminàvem dues hores i sempre ens trobàvem algú que deia 'Viva España' i ell es girava i deia 'Viva'. Sempre érem a la biblioteca, em deixava targetes per trucar a la meva mare i la seva dona, la Txell, m'ha fet molts favors. De fet, quan vaig sortir em va esperar amb el nen. Em va fer molta il·lusió".

L'himne d'Espanya

A la presó tot es viu de manera més intensa. "D'ànims, hi ha dies millors i d'altres pitjors. Qualsevol cosa allà t'afecta, es fa més gran", explica el Jesús, al mateix temps que posa damunt la taula que Cuixart "té dies d'alts i baixos". Per exemple, explica: "Abans del Nadal, que se sospitava que li donarien la llibertat amb fiança, estava molt animat. Tothom l'animava molt, però ell tenia la sensació que no sortiria. I això va ser un cop perquè podia haver estat el primer Nadal amb el seu fill i no ho va ser. Va ser dur".

Tot i que, segons explica el company de mòdul del president d'Òmnium "està en un mòdul que és molt tranquil, el 4, és gent més de tràfic, no com Sànchez que està en un mòdul conflictiu: hi ha assassins, violadors... i ell no és un delinqüent", relata com "els funcionaris li van posar un dia l'himne d'Espanya per megafonia per despertar-lo", però aclareix que "ell s'ho pren a broma i passa de tot això".

Cuixart és una persona "molt popular" a Soto del Real, però "no li agrada". Ho és perquè "cada dia rep 200 cartes i cada cinc minuts l'avisen per megafonia i el correu va arribant". De fet, segons el Jesús, "alguns funcionaris es guarden 10 cartes i el van cridant perquè la gent es molesti amb ell".

Política a la presó

El president d'Òmnium "no volia sentir què deien a la tele", explica, i no ho volia per la gran quantitat de coses que s'hi deien que no eren certes.

Per a les eleccions del 21-D, els presos catalans van poder votar per correu des de la presó. Segons el testimoni del Jesús: "Ens van portar a tots els catalans a ingressos i un senyor de Correus ens va portar les paperetes". Fins aquí, tot bé. Però aquell dia, explica: "Una secretaria em va preguntar si m'havia subornat Cuixart perquè votés el seu partit, com si tingués partit".

Ara bé. Tot i que confessa que allò ell suposa que era broma, també va voler destacar al programa: "Aquell mateix dia a la tarda, em va venir una comitiva a fer-me signar una declaració assegurant que no m'havia extorsionat el Jordi per votar el seu partit. Em van tancar com si fos un interrogatori, amb els guants posats com quan han de pegar a algú que es rebel·la i fent-me preguntes. Ho vaig veure ridícul", es lamenta. I no només això. Segons explica: "Sempre t'han de donar còpia de la declaració i no me'n van donar". 

Emocions a flor de pell

El dia que el Jesús va sortir en llibertat, ara fa 10 dies, no ho sabia ningú. Ni ell mateix. "Jo vaig saber aquell mateix dia que sortia en llibertat, a les 12 o així, van fer un escorcoll al mòdul i quan va acabar m'ho van dir". Com que Cuixart tenia un vis a vis amb la seva dona Txell, va haver d'acomiadar-se ràpid. "Però vam plorar els dos", subratlla.

La seva amistat va calar en els funcionaris de la presó, que li preguntaven per què tenien tanta amistat. "Fins i tot, un funcionari em va preguntar si estàvem embolicats i el Jordi em va dir que els hagués dit que sí", narra el seu company de mòdul.

Precisament per això, també explica: "Cuixart em va dir que quan jo marxés es canviaria de mòdul perquè es quedava sol. Jo era l'únic català, la resta estaven en altres mòduls". Un català a qui un Cuixart, que "sempre venia del vis a vis plorant, li cantava cançons per telèfon al seu fill, que és el que més li preocupa", l'ajudava de totes les maneres que podia. "Ell em va ajudar econòmicament perquè jo no tenia res, em comprava el que calia, em va ajudar a parlar amb la meva mare i això ho fa amb tothom, és molt generós", acaba la història. 

Un company de mòdul que va veure què era l'amistat de veritat i que ara llueix un llaç groc "pel Jordi".

Ahir, Cuixart va començar a escriure un dietari de la seva estada a Soto del Real. El president d'Òmnium detallava a l'escrit com és la vida a la presó. Narrava com "les cartes, el paper i el bolígraf m’acompanyen i s’han convertit en la principal eina per mantenir la meva ànima lliure". I explicava que la seva mare va néixer a Múrcia i el seu pare a Badalona i que entre ells sempre han parlat en castellà. "Això és així a milers de llars catalanes i, per sort, ara ja passa amb moltes altres llengües com l’àrab, l’urdú o el xinès com a llengües maternes", exclamava.