Després que aquest dimecres la ministra d'Hisenda del govern espanyol, María Jesús Montero, presentés els nous pressupostos de l'Estat al Congrés amb un clar incompliment amb Catalunya perquè no respecta la disposició addicional tercera, aquest dijous la delegada de l'executiu central a Catalunya, Teresa Cunillera, ha intentat justificar aquest ja incompliment persistent amb el país.
De fet, la delegada ha assegurat que a més dels 2.230,7 milions previstos, que representen el 17,2% de les inversions previstes, s'hi han de sumar 236,8 milions més en transferències de capital. Amb aquestes dues partides sí que es compleix la disposició addicional tercera de l'Estatut, és a dir que les inversions de l'Estat a Catalunya arriben al 19%, que és l'equivalent de l'aportació catalana al PIB espanyol.
Amb relació a les crítiques d'altres autonomies per un suposat sobrefinançament de Catalunya, Cunillera ha estat molt taxativa assegurant que només vol que Catalunya "sigui tractada amb justícia" i que tingui tot el que necessita per tornar a ser un motor econòmic dins d'Espanya, i ha acusat aquestes autonomies de voler treure rèdit polític d'aquesta confrontació.
Cunillera també ha volgut destacar que quasi la meitat de les inversions previstes són en matèria d'infraestructures, reconeixent el dèficit en aquesta matèria els últims anys a Catalunya. En aquest sentit ha recordat que el govern de Pedro Sánchez ha reactivat moltes obres que estaven aturades, com l'estació de la Sagrera o el corredor mediterrani. Alhora també ha posat l'èmfasi en el fet que s'està millorant l'accessibilitat als ports de Tarragona i Barcelona.
L'execució pressupostària, l'assignatura pendent
Ara bé, una cosa és la previsió del projecte de pressupostos de l'Estat i una altra molt diferent és el que s'acaba executant o portant a terme. De fet, aquesta és una de les grans demandes dels governs i partits catalans. Per exemple, l'execució pressupostària real de l'Estat durant el període 2015-2018, sota el govern de Mariano Rajoy, va ser només d'un 65,9% a Catalunya, mentre que a la Comunitat de Madrid ho va ser del 113,9%, és a dir, més del que s'havia pressupostat.
Per defensar-se d'aquestes acusacions, Cunillera ha assegurat que els pressupostos només són unes previsions que no sempre es poden complir, i ha recordat que Catalunya es troba en la mitjana de l'execució del conjunt d'Espanya. Ara bé, la delegada ha reconegut que des del govern espanyol han de millorar l'execució dels pressupostos a través de guanyar velocitat en la licitació dels projectes, que és el pas previ a poder fer, efectivament, la inversió prevista.
Negociacions en marxa
Pel que fa a les negociacions entre els grups parlamentaris al Congrés i del possible no dels partits catalans als nous comptes de Sánchez, la delegada ha demanat que ningú es despengi d'aquests pressupostos i que es posi el bé comú al davant de la ideologia de partits.
Per tal de posar èmfasi en aquesta idea, l'as a la màniga ha estat recordar que la inversió del 2022 per a Catalunya és la més alta de l'última dècada, alhora que ha assegurat que s'està treballant per un millor finançament per a les comunitats autònomes, demanda que porta fent Catalunya, i moltes d'altres comunitats, en els últims anys, que reclamen canviar radicalment el finançament autonòmic.