El comiat de la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, ha estat discret. Ho va anunciar un divendres, a les portes del cap de setmana i, fins aquest dilluns no s'han començat a escoltar algunes de les seves reflexions que poden marcar més el seu final. Cunillera considera que marxa amb la feina feta, oficialment és ella qui ha pres la decisió i així ho va informar als seus responsables abans de publicar-ho. "Vaig ser delegada per una temporada curta, per uns mesos. Ja sabeu com estàvem el juny del 2018 i després es va allargar", en declaracions a Catalunya Ràdio.

Marxa perquè vol

I dona els arguments: "A la meva carta al president Sánchez ja li vaig dir que ara estem en una situació diferent. Penso que és un bon moment, el govern ho va entendre i també ho vaig comentar a Salvador Illa i a la Moncloa, tothom ho ha avalat. La meva dimissió no és d'un dia per un altre". Qui no s'ho esperava era el Govern: "Ja m'he acomiadat del president Pere Aragonès i va quedar molt sorprès". Més enllà del seu comiat, Cunillera ha posat l'accent en altres qüestions.

Sobre la prefectura de la Policia Nacional: "No és cap museu de la tortura és una institució com la policia nacional que té la seu on sempre l'ha tinguda, és una qüestió que sempre surt". Unes declaracions de Cunillera que han aixecat la indignació del periodista Jordi Barbeta, col·laborador de Catalunya Ràdio: "Raimon Obiols i Joan Raventós?", ha preguntat el periodista a l'exdelegada com a exemples de polítics socialistes que van viure la repressió d'aquest cos. Cunillera ha contestat: "I més, escolta que ja t'has accelerat. Sí però aquesta policia no és aquella policia. Crec que no deixarà de ser una comissaria". I conclou: "La prefectura està a Via Laietana".

Les víctimes de Via Laietana

Moltes víctimes de la repressió policial de la dictadura han denunciat reiteradament la vigència d'aquest espai. Un exemple el trobem en la figura de l'activista històrica i lingüista Blanca Serra i Puig que va descriure el passat mes d'octubre a TV3 haver estat humiliada, despullada i maltractada.

 El fet que li tapessin el cap amb una bossa d'escombraries durant els interrogatoris fou part no només de la tortura física, sinó que va fer impossible identificar els agents un cop va voler denunciar, tancant així el cercle perfecte de repressió i encobriment de la maquinària opressiva espanyola. "Aquest edifici de la Via Laietana és com un edifici tòxic. Emana desgràcies i llàgrimes només de veure'l. I no únicament són els polítics que rebien... rebia molt el petit delinqüent, que era molt maltractat." 

Tornar al 2010

Cunillera lloa aquest cos i també es felicita dels canvis que ha experimentat la política i les relacions entre Catalunya i Espanya des de que ella va assumir el càrrec: "L'any 2018, per dir-ho gràficament, els governs de l'Estat i la Generalitat estaven d'esquena, ara es donen la cara. Em sembla un punt determinant on hi hagi. La qual cosa no vol dir que no puguis tenir les teves determinacions. Que serà difícil fer el pas, sí. Que ara hi ha les bases per mirar-te i tirar endavant, també". I es remet a velles receptes per resoldre el conflicte: "Es posen les bases per defensar-ho d'una forma diferent. Tothom parla de la sentència del 2010 que molta gent s'ha llegida però no ha aprofundit ja que es podien abordar mitjançant lleis orgàniques".

I ho argumenta així: "Un nou Estatut i un nou sistema de finançament posa les bases per resoldre el conflicte català de manera determinant. Tots crèiem que era bo en aquell moment, no? Doncs si era bo abordem-lo, actualitzem-lo".