Nou distanciament de la CUP amb el Govern. Si aquest dimecres al matí el president Pere Aragonès feia una crida als cupaires a tornar a pujar "al carro", poques hores després els anticapitalistes tornaven a votar contra una iniciativa de l'executiu. Ha estat contra el decret del català, l'instrument que el Govern defensa que ha de servir per aturar la imposició del 25% del castellà a les aules. Per la CUP, però, és tot el contrari i així ho ha manifestat la diputada Nogay Ndiaye, que ha acusat el Govern d'haver "facilitat" que la sentència del 25% del castellà "entri als centres" mitjançant la llei i el decret, i ha indicat que, amb aquestes dues normes, són les "togues" les qui decideixen els projectes lingüístics dels centres.
A més, ha criticat que el decret fa que la responsabilitat recaigui en els centres, per la qual cosa es "lliga l'aplicació de la sentència als projectes lingüístics", i també ha demanat saber com es garantirà l'ús del català i el castellà a les aules si no hi ha aplicació de percentatges. I encara més, per la formació anticapitalista el Govern ha fet aquest decret d'esquenes a la gent, per això Ndiaye ha considerat que és una norma "de despatxos" que només ha tingut el consens d'alguns partits polítics, sense comptar "en absolut" amb la comunitat educativa.
Aquesta oposició de la CUP al decret llei no és novetat, i és que els anticapitalistes tampoc no van voler aprovar la llei ad hoc feta al Parlament entre PSC, ERC, Junts i comuns que complementava aquest decret. La formació anticapitalista ha defensat des d'un inici una iniciativa pròpia que fixa el català com a única llengua d'ús a l'escola, una proposta que els cupaires van presentar però que de moment no ha fet cap pas endavant al Parlament.
El decret que aquest dimecres s'ha validat al Parlament amb el suport d'ERC, Junts i comuns, va ser aprovat en una reunió extraordinària del Consell Executiu el passat 30 de maig, quan tot just faltaven hores perquè acabés el termini imposat pel TSJC per acatar la sentència. El nou marc normatiu subratlla la “inaplicació de paràmetres numèrics, proporcions o percentatges” sobre l’ús de la llengua i deixa clar que és el departament d’Educació qui assumeix la responsabilitat del projecte lingüístic de cada centre. Va entrar en vigor el mateix 30 de maig quan es va publicar al Document Oficial de la Generalitat, i ara només faltava que fos ratificat al Parlament. Els partits de la dreta van intentar aturar el seu tràmit parlamentari portant-lo al Consell de Garanties Estatutàries, però aquest òrgan el va avalar amb unanimitat i va assegurar que a diferència del que denunciaven Vox, Cs i PP, el decret no vulnera la Constitució ni l’Estatut. En la seva intervenció inicial, el titular d'Educació ha defensat aquesta norma davant d'una "situació judicial anòmala" i ha explicat que a aquest decret en seguirà un altre sobre l'elaboració dels projectes lingüístics.