Anna Gabriel ha decidit refugiar-se a Ginebra principalment per dos motius. En primer lloc, per obrir un nou focus d’internacionalització del conflicte català, després de l’exili del president i quatre consellers a Brussel·les. En segon lloc, perquè creuen que el sistema suís és molt més garantista, i posaria les coses més complicades a la justícia espanyola per a extradir l’exdiputada cupaire.
Per començar, les ordres europees de detenció no serveixen per Suïssa (perquè no forma part de la Unió Europea), sinó que s’ha d’emetre una ordre específica. En cas que el jutge Llarena així ho sol·licités, però, s’hauria d’enfrontar a un complex sistema d'instàncies, que permetria la presentació de diversos recursos i allargar-se molt en el temps.
Lo que hace Anna Gabriel es convertir una mera declaración judicial en un problema internacional. Ahora, si el juez Llarena quiere imputarla tendrá que esperar más de un año a que Suiza la extradite . Pedirá asilo y Suiza examinará las actuaciones contra el procès. pic.twitter.com/pXC3iDeKHX
— Joaquín Urias (@jpurias) 20 de febrer de 2018
Segons Joaquín Urías, exlletrat del Tribunal Constitucional, aquest procés podria allargar-se més d’un any, si finalment donés fruits. L’advocat i exdiputat de la CUP Benet Salellas, que forma part de l’equip de defensa, parla d’un termini també llarg: entre sis i deu mesos.
“El que fa Anna Gabriel és convertir una mera declaració judicial en un problema internacional”, assegura Urías. El mateix Salellas ha avançat que, en cas que s’emeti una ordre d’extradició, l’exdiputada sol·licitarà l’asil polític.