El cap de llista de la CUP per Barcelona, Carles Riera, ha avalat aquest dissabte les acusacions que la secretària general d’ERC, Marta Rovira, va llençar assegurant que l’Estat va amenaçar amb “morts al carrer”, “sang” i “violència extrema” si el Govern no aturava el procés independentista. Riera assegura que la seva formació tenia “constància des de feia molt temps” de les intencions de l’executiu espanyol i els serveis secrets de l’Estat.

De fet, ha anat més enllà i ha afirmat, sense voler revelar tampoc les “fonts”, que “dins els diversos escenaris que l’Estat contemplava, un d’ells era el de facilitar que es poguessin donar fenòmens de violència social i que quan es produïssin es culpés l’esquerra independentista i la CUP”. Riera ha assegurat que al mes d’octubre la CUP sabia “per fonts fiables” que el CNI tenia prevista la possibilitat de generar, "amb la col·laboració de l’extrema dreta, conflictes violents" i acusar-ne els anticapitalistes. 

“Durant tot el procés d’autodeterminació i d’independència, hi ha hagut una part que de manera sistemàtica ha practicat la no violència, i altra que sempre ha utilitzat la violència fiscal, judicial, policial amb més de mil ferits i més de 100 casos provocats per l’extrema dreta sense cap intervenció”, ha denunciat apuntant així al govern espanyol.

De fet, la formació ja va denunciar l'existència d'aquests plans per part de l'Estat el dia 26 de novembre, un dia abans de la Declaració d'Independència. La diputada de la CUP, Mireia Vehí, va explicar en aquella ocasió que la formació havia rebut de “fonts fiables” la informació que l’Estat pretenia “posar morts sobre la taula” per “encolomar-nos a l’Esquerra Independentista”.

Les llistes del 21-D

La CUP ha presentat aquest dissabte públicament els principals candidats de les seves llistes pel 21-D en una roda de premsa a Barcelona, i després, en ser preguntat per les paraules de Rovira, no ha dubtat en avalar la tesi de la republicana i denunciar l’actitud de l’Estat. 

D’altra banda, Riera ha comparegut amb els primers noms de les candidatures per Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona al darrere, a excepció de la cap de llista lleidatana, Mireia Boya, que no ha pogut assistir a l’acte. El candidat ha presentat la CUP com la garantia perquè aquest 21-D serveixi per “materialitzar la república”.

“L’Estat vol que siguin unes eleccions autonòmiques i nosaltres les reclamem com a les primeres republicanes i constituents. Hi havia molts motius per boicotejar-les, però hem decidit concórrer-hi i que el triomf electoral de l’independentisme sigui un pas més per fer fora l’Estat del nostre territori a tots els nivells”, ha explicat Riera.

Mobilització, desobediència i contrapoder

Per al cap de llista per Barcelona, que el sobiranisme guanyi el 21-D és “un pas important per desobeir el 155 i impedir-ne l’aplicació, lluitar contra la repressió, aconseguir l’alliberament dels presos, i aturar l’onada repressiva de l’Estat a tot el país”. Amb tot, Carles Riera ha cridat a la mobilització al carrer per acompanyar l’acció política, perquè considera que “només des de la mobilització popular continuada, la desobediència civil a tot el país i la construcció d’un contrapoder popular paral·lel es podrà, conjuntament amb el Parlament i el Govern, afirmar la sobirania”. 

Riera, però, ha avisat que aquest no és l’únic objectiu que es marca la CUP, i que de cara al 21-D pretén forçar que l’eix polític també viri cap a l’esquerra. “Es tracta que sigui una república social, de la majoria, que sigui una oportunitat per fer un salt endavant qualitatiu i quantitatiu en drets socials i polítics”, ha sentenciat. 

Puigdemont president?

Per últim, davant la possibilitat que algunes formacions posen sobre la taula que després de les eleccions i si l’independentisme és majoritari es torni a investir Carles Puigdemont com a president encara que la llista més votada no sigui la seva, Riera no ha descartat cap opció però tampoc ha confirmat que per a la CUP aquesta sigui la millor.

“És un dels escenaris possibles però hi ha altres. Estem valorant tots els escenaris amb la finalitat de constituir un Parlament i un Govern fidels a l’1-O i al 27 d’octubre, per a continuar com si fos 28 d’octubre”, ha dit. I és que, tant aquesta qüestió com el detall del programa electoral, són aspectes que el Consell Polític de la CUP està discutint aquests dies i que no té previst tancar fins a la setmana vinent, al menys.