Són l'únic partit independentista que ha crescut clarament doblant —de llarg— els escons obtinguts: de 4 a 9. La CUP, que des de 2015 ha tingut la clau de la governabilitat, ha vist reforçats els seus plantejaments i respon al premi de les urnes preparant-se per enfundar-se un nou vestit, l'institucional. Si fins ara els anticapitalistes havien preferit sempre mantenir-se vigilants des de l'oposició, aquesta vegada entenen que el partit "té un paper molt més destacat que en l'anterior legislatura". D'aquí que la formació hagi decidit consultar les bases sobre el rol que cal assumir a partir d'ara, incloent la possibilitat de fer-se càrrec de la presidència del Parlament. 

 

Des d'aquest dimecres i fins divendres, la CUP celebrarà tretze assemblees obertes parlamentàries. Seran telemàtiques, únicament consultives i les organitzaran les territorials que el partit té desplegades arreu de Catalunya. El resultat de les conclusions es traslladarà al consell polític que tindrà lloc dissabte. Per guiar el debat, el secretariat nacional ha facilitat un document base a la militància. 

La pauta per a la discussió de les assemblees parteix de la tesi que la CUP ha defensat durant la campanya, que és que "l'única opció per avançar davant la negació sistemàtica de les mínimes concessions en matèria social i nacional" és la "ruptura democràtica". A efectes pràctics, ho tradueixen en la necessitat de compassar l'acció popular, al carrer, amb la institucional. I posen un exemple pràctic: si el TC acaba tombant la llei de regulació del preu dels lloguers impugnada pel PP, la resposta hauria de combinar la mobilització ciutadana amb la defensa de la sobirania del Parlament a través d'una nova llei. 

La direcció cupaire demana a la militància que es pronunciï sobre "en quin grau s'han d'assumir responsabilitats en clau institucional i en funció de quins acords". En aquest sentit, s'exposa que el paper de la Mesa del Parlament és determinant per "fer front als atacs del TC a la sobirania" de la cambra catalana. Sobre aquest punt deixen clar que és imprescindible comptar amb "un posicionament disposat a arribar fins a les darreres conseqüències en la defensa de drets fonamentals des de la institució". Una manera de garantir-ho seria agafar-ne les regnes situant-se a la presidència del Parlament. 

Dependrà d'ERC i Junts

Els anticapitalistes defensen que amb els resultats del 14-F a la mà tenen dret a un lloc a la mesa. Aquest òrgan, que marca el pas a la cambra catalana, l'integren set representants: el president, els vicepresidents primer i segon i els secretaris primer, segon, tercer i quart. Segons el repartiment de forces sortint de les eleccions, al PSC, ERC i Junts els correspondrien dues cadires a cadascun. La plaça restant seria per al quart grup parlamentari, en aquest cas, Vox. Com que la resta de partits s'han compromès a fer un cordó sanitari a l'extrema dreta, els següents a la llista són els cupaires. Si fos així, l'independentisme tornaria a tenir majoria a la Mesa. 

En qualsevol cas, que la CUP pugui arribar a la presidència del Parlament està en mans de la voluntat dels dos principals partits independentistes a la cambra catalana, ERC i Junts per Catalunya. Dependrà, per tant, de com evolucionin les negociacions per a la investidura de Pere Aragonès i la formació de Govern. Els de Puigdemont defensen de portes endins que, si se segueix el patró de les darreres legislatures, els correspon ocupar la presidència del Parlament. La resposta definitiva, el 12 de març, el dia que es constituirà el nou Parlament. 

A la imatge principal, l'hemicile del Parlament buit i, al fons, il·luminada, la cadira del president