L'independentisme està al racó de pensar. Mentre Junts i ERC estan immersos en els seus congressos, la CUP culmina aquest dissabte el seu procés de refundació a la Fira de Sabadell, un lloc simbòlic per als anticapitalistes, ja que és on van fer caure Artur Mas com a president de la Generalitat després d'un empat entre la seva militància el 28 de desembre del 2015. Aleshores, els anticapitalistes eren la clau al Parlament amb 10 diputats i condicionaven la política catalana i a la coalició de Junts pel Sí fins al punt de provocar que el president Puigdemont arribés al Palau de la Generalitat. Lluny d'aquells resultats, la CUP passa en aquests moments per una crisi. Només té 4 diputats a la cambra catalana, on no tenen capacitat per incidir en polítiques arran de la pèrdua de la majoria independentista. Tampoc tenen representació al Congrés dels Diputats ni tampoc als ajuntaments de Barcelona, Lleida i Tarragona i van perdre el nombre de regidors arreu del país en les anteriors eleccions municipals del 2023, passant dels 335 als 315.

Davant d'aquest panorama, la CUP va iniciar un procés de refundació anomenat 'Procés de Garbí' el passat octubre del 2023. La refundació ha passat per un Congrés Nacional obert el passat 16 de desembre, amb trobades territorials i temàtiques durant el gener, febrer i març d'enguany i aquest passat mes de juny el Grup Motor del Procés de Garbí va presentar la seva ponència estratègica i organitzativa com a resultat d'un procés en el qual han participat més de 1.500 militants anticapitalistes i que ha sigut presentat a la militància durant aquests mesos d'estiu. Els anticapitalistes volen aprofitar que la gran notícia positiva de l'últim cicle electoral va ser l'alcaldia de Girona i tenen la intenció de reordenar-se internament per tal d'evitar els conflictes interns entre famílies, ja que sempre hi ha hagut una pulsió entre els militants que prioritzen l'eix nacional amb els que prioritzen l'eix d'esquerres. O els que aposten per una CUP institucional i pactista o per una CUP més radical i antisistema. 

Per això, la ponència ha estat elaborada per 17 militants que representen les diferents sensibilitats polítiques i territorials de l’organització. Una de les propostes que han d'avalar els militants és  que han de créixer i agilitzar la presa de decisions amb mecanismes més "verticals" o generar lideratges més duradors en el temps. El document, que planteja que la CUP esdevingui "una eina organitzativa gran, forta, en lluita i referencial", arriba amb més de 150 esmenes vives, que a l'hora de votar s'organitzaran en 15 blocs temàtics per agilitzar-ho. 

Consolidar lideratges 

L'Assemblea està convocada aquest dissabte a les 9:30h i podria acabar més enllà de les 21h. Una de les prioritats de la CUP com a organització, com reflecteix la ponència, té a veure amb els lideratges. Concretament, plantegen que cal "bastir i consolidar lideratges a mitjà i llarg termini", tant per part de representants institucionals com des de fora. "Tenir referents propis com a CUP que no hagin d’estar sotmesos a les contradiccions que la lluita institucional o la lluita amb altres espais suposa, per poder ser un altaveu clar del nostre propi espai", sostenen.

De la mateixa manera, els anticapitalistes posen el focus en la necessitat d'agilitzar la presa de decisions. Si bé subratllen que són una "organització política horitzontal i de matriu assembleària", també constaten que "la CUP ha de dotar-se de mecanismes verticals de direcció i presa de decisions que garanteixin una organització amb capacitat d’incidència en la realitat".

De fet, per aquest motiu la ponència proposa allargar el mandat de l'actual Secretariat Nacional de dos a quatre anys i substituir l'actual Consell Polític per una Mesa Nacional, que tindria la tasca de generar debats, fixar posicionaments, fer propostes polítiques i fiscalitzar el Secretariat Nacional cupaire, i que s'hauria de reunir mensualment. Estaria format pel mateix Secretariat Nacional, els diputats al Parlament, els dirigents de les sectorials i amb representació de cada divisió territorial. 

El Procés de Garbí / ACN

La creació del secretari general i del coordinador

Per la seva banda, el Secretariat Nacional estarà format per entre 9 i 15 persones, com a molt un 60% d'homes, que es reunirà setmanalment i que comptarà amb una permanent, si pot ser alliberada. De fet, una de les principals novetats és que s'aposta per la creació de dues figures: la de coordinació i una de secretaria general. D'aquesta forma, s'equipararia a l'organigrama dels partits grans, que acostumen a tenir una bicefàlia al capdavant del partit. En el cas de Junts, amb Laura Borràs i Jordi Turull, i en el cas d'ERC, fins fa uns mesos, amb Marta Rovira i Oriol Junqueras. El secretariat nacional, si ho acaba aprovant l'Assemblea aquest dissabte, comptarà amb dos portaveus, així com responsabilitats: Militància i Organització; Formació; Acció Política; Relacions Polítiques; Municipalisme; Comunicació i Premsa; Economia i Jurídica; i Acció Parlamentària. 

D'altra banda, la CUP també planteja la creació d'una "escola de quadres", per formar els militants que assumeixin responsabilitats i que en un moment determinat puguin "esdevenir cares visibles de l'organització amb certa projecció pública i mediàtica”. En aquest sentit, avisen que “la recerca de les representants institucionals no ens han de fer oblidar la necessitat de generar quadres i lideratges interns". Encara en el terreny organitzatiu, els anticapitalistes es fixen com a objectiu expandir-se al conjunt dels Països Catalans i créixer en militància per a esdevenir una "organització de masses". En aquesta línia, plantegen tres tipologies de “vinculació” amb la CUP: el militant territorial i sectorial, el col·laborador i el col·laborador econòmic.

Precisament, també es posa sobre la taula la creació de fins a 8 treballs sectorials: El de l'alliberament nacional; ecologisme, habitatge, lluita feminista i LGTBI; Economia i Treball; Llengua, cultura i construcció nacional, serveis públics; i antiracisme. 

Aliances “puntuals” amb ERC, Comuns i Junts

En l'àmbit estratègic, el document a debat assenyala que la composició del nou Parlament "situa la CUP en una posició de difícil incidència i de clara oposició com a única perspectiva". Els anticapitalistes que "ens trobem davant d'una majoria absoluta de les forces espanyolistes i amb un clar retrocés del pes de les esquerres". En aquest context, la ponència indica que "s'haurà de valorar el treball puntual conjunt amb altres forces" al Parlament. "És esperable que coincidim en diversos posicionaments amb ERC i Comuns-Sumar i, en termes d’oposició independentista, també amb Junts", precisa el text, que aposta per "explorar el suport" d'aquests partits en iniciatives concretes.

"Hem de valorar en cada cas l’oportunitat d’aquest treball conjunt (així com els costos de no dur-lo a terme) però tenint sempre present que el bàsic i primordial que haurà de guiar l’acció parlamentària serà la pròpia visibilització i enfortiment com a alternativa, necessària i independent d’altres espais", conclouen al respecte.El document també planteja la possibilitat de tornar a presentar candidatura al Congrés dels Diputats o participar per primer cop en unes eleccions al Parlament Europeu, però subratlla que cal "generar les condicions polítiques i organitzatives" perquè sigui possible.

 

Les 153 esmenes vives

Després d'un estiu de transaccions, el document arriba a l'assemblea nacional de Sabadell amb 153 esmenes a debat. Entre les més destacades, hi ha una esmena a la totalitat a la ponència estratègica, presentada per l'assemblea de Nou Barris (Barcelona), que serà la primera que es votarà. Altres agrupacions locals, com la de Reus, reclamen explicitar que la CUP "descarta una candidatura unitària amb altres partits independentistes, perquè ni compartim objectius ni es donen les condicions socials".

També destaquen esmenes com la de l'assemblea local de Girona, ciutat governada per la confluència Guanyem, integrada per la CUP i altres formacions. Reclamen "no excloure la possibilitat de superar la CUP com a eina a l'hora de construir la Unitat Popular". En una línia semblant, l'agrupació del Poblenou de Barcelona demana "obrir el debat" sobre un eventual canvi de nom de l'espai polític.

Manifestació de l'esquerra independentista durant la Diada del 2024 / Foto: Montse Giralt

Una altra de les esmenes està defensada per la CUP del Penedès, en la qual retreu la poca eficàcia dels òrgans de direcció interns dels anticapitalistes i de la creació de propostes polítiques de futur. Així proposa a debat que “en molts moments del darrer cicle polític i de l’actual, la CUP s’ha trobat paralitzada per la incapacitat de fer proposta política pròpia deixant-se arrossegar per una dinàmica de confrontació interna a roda de les propostes polítiques que altres organitzacions han posat sobre la taula”.“En massa ocasions”, continua, “els òrgans interns de la CUP s’han convertit en un camp de disputa entre propostes estratègiques antagòniques en què la CUP s’adheria a una o a l’altra o, en el millor dels casos actuava com facilitadora de consensos precaris”.

 

D’aquesta manera, insisteix en la necessitat que la CUP es doti de les “eines per generar pensament polític propi i dels espais per formular propostes estratègiques expressades de manera genuïna en el si de l’organització i al marge de les disputes tàctiques”. Per això, l’esmena penedesenca defensa “espais capaços també de formular estratègia política a llarg termini, posant la mirada més enllà d’una sola assemblea nacional o de la pròxima cita electoral”. Així defensa potenciar el Centre d’Estudis d’Unitat Popular (CEUP) perquè tinguin “la legitimitat, la capacitat i l’autonomia per a dur a terme aquesta tasca”.

Posen en dubte la creació del secretari general

Altres assemblees locals, com la de Vic, posen en dubte les noves figures de coordinador i secretari general, en considerar que la CUP donarà "una perillosa imatge d’assimilació" amb la resta de formacions polítiques.

També destaca l'esmena proposada per la CUP de l'Eixample dreta de Barcelona, en la qual es proposa descartar qualsevol possibilitat d'aliança política i programàtica estable, o de governabilitat amb "les forces de l’independentisme conservador i reaccionari que representen Junts i Aliança Catalana“.

En canvi, la CUP de Celrà i Castelló d’Empúries, Nord Oriental, aposta perquè els anticapitalistes surtin de la Taula de l'Esquerra Independentista, una votació que visualitzaria el xoc de prioritats entre la CUP que prioritza l'eix nacional a la CUP que prioritza l'eix ideològic. Per centrar-se tant en la mateixa reorganització com per mostrar la voluntat d’unir, enfortir i ampliar el moviment, es deixa de participar en l’actual Taula de l’Esquerra Independentista (TEI), a l’espera de construir entre totes i tots noves estructures que ens encaminin a aquests objectius”. De fet, posa de relleu les reticiències que han generat "alguns posicionaments" de la TEI.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!