Si hi ha unanimitat rotunda en alguna qüestió entre els socis de govern és en qui ha de ser el soci prioritari per negociar els pressupostos de la Generalitat: la CUP. Ho han repetit per activa i per passiva tant els representants del partit liderat per Oriol Junqueras com els del president Carles Puigdemont. I entre tanta unanimitat, però, encara no hi ha res clar, perquè la CUP a hores d'ara, no ha vist "res" dels comptes catalans.
Així ho han assegurat fonts de la formació a ElNacional.cat després de dues setmanes d'activitat parlamentària, primer amb el debat de política general i després amb el primer ple ordinari de principi de curs després de la temporada estival. En aquestes sessions s'han vist evidents discrepàncies dins l'independentisme pel que fa al mètode per assolir la república catalana, les més destacables per la proposta de la CUP de fer un referèndum abans que acabi la legislatura i que va ser tombada per ERC i Junts, i l'altra sobre la taula de diàleg, de la qual els anticapitalistes no n'esperen gaire cosa i reivindiquen més confrontació, ben igual que Junts.
Una vegada passades aquestes dues setmanes i aprovat l’avantprojecte dels pressupostos de l’estat al Consell de Ministres el dijous de la setmana passada, l’executiu català ha de fer front a la tardor negociadora per tal d'aconseguir aprovar els comptes del 2022 abans de l'1 de gener. El conseller d'Economia, Jaume Giró, va assegurar la setmana passada que s'aprovaran al novembre, tot ressaltant que entre Junts i ERC estan d'acord "des del primer dia". Unes declaracions que van rodar arreu del país i que després van ser matisades per fonts properes, que van comentar que potser serà al novembre o més bé el desembre.
Sigui com sigui, la voluntat és negociar-los amb la CUP, i malgrat els anticapitalistes asseguren que encara no han vist res dels comptes, fonts properes a l'Executiu sostenen que les negociacions avancen i que de moment la CUP no s'ha aixecat de cap taula de negociació. Al mateix temps, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, s'ha manifestat optimista sobre la futura negociació amb la formació, ha assegurat que la CUP és necessària pel canvi de model que busquen, i ha descartat plantejar -malgrat hagi hagut insinuacions de PSC i comuns- cap altre escenari que suposi negociar-los amb altres partits.
Els cupaires es reserven a hores d'ara sortir a defensar qualsevol condició i rebutgen posar línies vermelles, però tenen clar que el suport als comptes serà possible si reflecteixen el model de país que defensen des de les seves files.
El conseller d'Economia, Jaume Giró, i la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà en una imatge d'arxiu / Sergi Alcàzar
I del seu model de país n'han parlat les últimes setmanes recorrent a una de les frases cèlebres que repeteixen els cupaires, que cal "un gir de 180 graus". Ho deien per exemple l'estiu del 2018 abans de començar a negociar els pressupostos de la Generalitat pel 2020. I ho han repetit aquestes dues setmanes. Per gir, entenen un canvi de rumb en les mesures presentades en el pla de govern, del qual els molesten temes com la candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030 o el que consideren que són "infraestructures faraòniques i amb obsolescència programada". Per tot plegat, remarquen com imprescindible que s'aturin els "macroprojetes".
Acord d'investidura entre ERC i CUP
Malgrat no avançar condicionants, si que aquests dies han avisat que per seure a parlar sobre la negociació dels comptes, cal que s'estigui complint l'acord d'investidura entre ERC i la CUP i abandonar velles pràctiques. En aquest sentit han anat fent pressió al govern i alertant-lo que estan lluny d'aprovar els pressupostos si el pacte "de mínims" de la investidura no es compleix. Perillava el seu compliment, per exemple, quan va esclatar l'anunci de l'ampliació de l'aeroport, contra la qual els cupaires s'hi planten. Ara que s'ha aturat la inversió, ERC ha marcat posicionament per acostar files amb els anticapitalistes i defensar que aquesta ampliació només es pot fer si és respectuosa amb el territori.
En el document de l'aliança entre ERC i la CUP elaborat el mes de març, que feia èmfasi sobretot en el terreny de les polítiques socials i no pas en el full de ruta independentista, està escrit que "la CUP es compromet a treballar per facilitar la governança en totes aquelles qüestions vinculades als compromisos adquirits i que els impliquin de forma concreta, incloent-hi l'estabilitat pressupostària, sempre que els compromisos es vegin reflectits".
Llavors ara tot dependrà del document que l'Executiu comparteixi amb la CUP, i sobretot, del grau de compliment que els cupaires considerin que s'ha produït sobre els acords pactats amb els republicans, entre els quals hi havia per exemple la suspensió de l'ús de les bales de foam, la retirada de la Generalitat com acusació particular contra activistes, la no intervenció de la Brimo en desnonaments o la creació d'una banca pública.
A la imatge principal, el president de la Generalitat, Pere Aragonès i la diputada de la CUP Dolors Sabater / Europa Press