Deia l'oncle de Peter Parker que un gran poder comporta una gran responsabilitat. La cèlebre frase del còmic d'Spiderman encaixa a la perfecció amb el moment polític que viu la CUP. L'èxit recollit el 14-F els torna a situar com l'actor clau per decantar la balança del bloc independentista al Parlament. Nou anys després de la seva irrupció a la cambra catalana, de la mà de David Fernàndez, els anticapitalistes afronten seriosament i per primera vegada la discussió sobre la conveniència o no d'assumir responsabilitats institucionals, al Govern i al Parlament. El lloc que acabin ocupant es decidirà en funció de l'aposta política del nou executiu. 

Des de primera hora d'aquest dissabte els quadres del partit es congreguen -virtualment- en el consell polític, l'òrgan màxim de presa de decisions entre assemblees. A debat, el rol que hauran d'exercir els anticapitalistes a partir d'ara i fins a quin punt implicar-se en la governabilitat del país. De la cita no en sortirà cap decisió definitiva, però servirà per fixar el rumb i el to de les negociacions. Les votacions no arribaran fins les properes setmanes. 

Des de la nit de les eleccions, una delegació de la CUP ha mantingut múltiples reunions amb els principals partits sobiranistes. Amb qui més s'han vist és amb ERC, que és el partit cridat a presidir la Generalitat. Durant el consell polític d'aquest dissabte s'exposaran els avenços que hi ha hagut en les diverses trobades, per poder valorar si es compleixen les condicions de mínims que plantegen. "Quan aterrem el què, veurem quines aliances hi poden haver", insisteixen.

Justament en la vigília del consell cupaire, les negociacions han començat a pendre forma. Una reunió entre ERC i la CUP aquest divendres ha servit per encarrilar les converses. El partit d'Oriol Junqueras s'ha avingut a abordar i resoldre les principals exigències que els de Dolors Sabater havien situat com a imprescindibles per començar a negociar a fons i que tenen a veure amb l'ordre públic i l'accés a l'habitatge. Les dues formacions crearan un equip jurídic que explori la reformulació del model de seguretat amb propostes concretes com l'eliminació de les bales de foam, que els antidisturbis no facin desnonaments o que la Generalitat es retiri de les acusacions particulars contra activistes. 

Amb aquest compromís sota el braç, el conclave de la CUP haurà de decidir si n'hi ha prou com per accedir a col·laborar en la governabilitat i acordar quins altres punts cal posar damunt la taula per traçar una estratègia compartida i assumible amb la resta de partits implicats en la negociació a tres bandes, ERC, Junts i comuns. A banda de la seguretat, l'agenda dels anticapitalistes passa per un gir a l'esquerra per afrontar el rescat social necessari i un full de ruta unitari perquè l'independentisme torni a prendre la iniciativa amb el referèndum i l'amnistia al centre. 

Un lloc segur a la Mesa

La CUP defensa que aquesta legislatura els correspon un lloc a la Mesa. Són la cinquena força política. El repartiment que tradicionalment s'ha fet atorga dues cadires a cadascun dels tres primers grups parlamentaris i la darrera plaça acostuma a ser pel quart. En aquest cas, com que es tracta de Vox, partint de la base que s'establirà un cordó sanitari contra l'extrema dreta, donen per fet que el lloc serà per ells. 

A partir d'aquest punt és on s'obre l'interrogant. Aquest càrrec a la Mesa ha de ser el de la presidència? "Pot ser una opció que presidim el Parlament i ens hi oferim", deia Eulàlia Reguant en una entrevista al programa Planta Baixa de TV3. Conscient que només compten amb 9 dels 135 escons de la cambra, la diputada cupaire replicava que "el debat no és numèric", sinó de saber qui pot exercir millor la tasca de plantar cara al feixisme i permetre avançar cap a la independència confrontant amb els embats del Tribunal Constitucional. És en aquest aspecte que presenten l'aval del seu compromís amb l'exercici de la desobediència. 

El document que es debatrà al consell polític d'aquest dissabte pregunta per la conveniència d'assumir la presidència del Parlament. D'entrada, Esquerra Republicana ha accedit a parlar-ne, tot i que segons el repartiment que han fet JxCat i ERC els últims anys, el càrrec de president de la cambra requeia en la segona força independentista, en aquest cas, Junts. 

Entrar a govern o vigilar des de l'oposició

Més enllà del Parlament, l'altre debat gira entorn a si acceptar o no la invitació de Pere Aragonès per entrar al Govern de la Generalitat, un pas que implicaria conviure en la contradicció permanent com a organització anticapitalista que són, tenint en compte, per exemple, que el seu programa planteja un objectiu inassumible per ERC com és suspendre el pagament del deute públic.

Sobre aquesta possibilitat, els anticapitalistes assenyalen que encara és prematur i que fins que no se sàpiga del cert què es farà els propers quatre anys és molt difícil prendre la decisió. En tot cas, Guanyem Catalunya, el partit de Dolors Sabater que es va presentar en coalició amb la CUP, és partidari de no tancar cap porta. En canvi, una de les organitzacions que integren la CUP, Endavant, ja ha expressat el seu rebuig frontal a entrar al govern. 

Sigui com sigui, encara que la CUP acabés optant per quedar-se fora del govern, tindria l'opció de signar un acord de governabilitat des de fora, similar al que van acordar l'any 2012 Artur Mas i Oriol Junqueras. 

A la imatge principal, la cap de llista Dolors Sabater conversa amb la diputada Eulàlia Reguant