"Paradoxalment, a més repressió estatal, més legitimació de l'autodeterminació". Així acaba El minotaure del 78, l'informe realitzat per la CUP sobre la "violència institucional de l'Estat espanyol contra el procés d'autodeterminació" entre els anys 2017 i 2017. L'han presentat aquest dimarts al Col·legi de Periodistes de Catalunya, a Barcelona. A iniciativa de diverses alcaldies cupaires, el document aporta algunes xifres: 832 persones investigades (120 encausats i 712 alcaldes citats per la Fiscalia) i 1.066 persones lesionades per la repressió de l'1-O en 33 municipis. D'aquests ferits, almenys 400 han interposat denúncia. A més a més, han comptabilitzat 67 denúncies d'agressions de l'extrema dreta.
Aquest informe, han advertit, "està viu i anirà creixent" davant l'actitud de l'Estat espanyol. L'objectiu és impulsar una web i traduir-lo a diverses llengües. Aquesta mateixa setmana aniran a presentar-lo a Ginebra, davant de l'Organització Mundial contra la Tortura i el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. “Volem que sigui un instrument utilitzat per totes aquelles institucions i persones compromeses amb la defensa dels drets humans”, ha assegurat l’exdiputat i advocat Benet Salellas, que ha afegit que no només el faran arribar a instàncies internacionals, sinó també a “gent organitzada arreu del món” que ha donat suport a la causa de l’autodeterminació de Catalunya.
El treball realitzat per la CUP vol donar una visió més àmplia, perquè la majoria s’han centrat molt específicament a Barcelona l’1 d’octubre. L’informe dona una visió global del país i també té en compte els mesos anteriors i posteriors al referèndum. “Tot el que està passant a Catalunya amb aquests procediments judicials i policials, amb l’extrema dreta als carrers, forma part d’una operació d’Estat que només s’entén des d’una coordinació dels diferents estaments de l’Estat”, ha denunciat Salellas.
No es tracta d’un partit que governa a l’Estat, ha continuat, sinó que és una “concertació de poders”, que ha “modificat jurisdiccions, reincorporat delictes que havien passat a la història i reinterpretat delictes com la incitació a l’odi”. En aquesta línia, ha avisat que “els drets fonamentals a Catalunya avui estan en risc per l’actuació dels poders institucionals de l’Estat espanyol”. Per això n’han volgut “deixar constància” amb El minotaure del 78. “Una de les millors maneres per recuperar aquests drets és informar-nos”.
El problema de fons
La també exdiputada Mireia Vehí ha exposat una altra de les conclusions de l’informe: “L’aplicació de mesures com l’article 155 no permeten resoldre el conflicte de fons, que és l’exercici del dret a l’autodeterminació”, ha dit. En aquest sentit, ha advertit que “fins que no hi hagi la possibilitat de garantir aquest dret, la violència de l’aparell de l’Estat no s’aturarà”.
Per altra banda, Vehí també ha constatat que la “violència institucional” no només és una “forma conservadora del règim del 78”, sinó que també és “creadora de dret”. Per exemple, ha dit, el 155 “es pot estirar ad infinitum” i, a parer seu, “configura un estat d’excepció que regeix la vida política i ciutadana de Catalunya”. Davant de tot això, a banda de presentar-ho a instàncies internacionals, s’han compromès a tirar endavant instruments “garants de drets”, com ara comissions d’investigació al Parlament, “per posar fil a l’agulla i explicar al món i la ciutadania quines són les conseqüències d’aquest ús de la violència com a quotidianitat”.
Els ajuntaments
En la presentació de l’informe també han intervingut representants del món municipal de la CUP. De fet, el treball ha estat iniciativa de les alcaldies de Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Argentona, Sant Martí Sarroca i Soriguera. “La llibertat d’expressió es veu coartada des de fa mesos, i aquestes mateixes setmanes hem hagut de viure primera mà, als nostres carrers, la repressió”, ha afirmat Maties Serracant, alcalde de Sabadell.
La tinent d’alcalde a Cerdanyola, Elvi Vila, ha posat de manifest que “els ajuntaments hem estat un dels principals afectats” de la repressió de l’Estat espanyol. I també de l’article 155, perquè s’han quedat “orfes d’institucions”.