Quan queden 48 hores per al naixement del Parlament de la XIII legislatura, els partits independentistes encara discuteixen com plasmar la majoria que els han entregat les urnes a la Mesa. ERC, Junts i la CUP es van reunir conjuntament per primera vegada des del 14-F aquest dimarts. La cita va servir per conjurar-se per evitar que les diferències internes acabin entregant la presidència de la cambra al PSC. A partir d'aquí, segueix oberta la cursa entre Junts i la CUP per veure qui ocupa el càrrec.
Els anticapitalistes són els únics que fins ara han posat un nom damunt la taula, el de Pau Juvillà. Ara bé, cal remarcar que la seva oferta per assumir la presidència del Parlament no és una condició sine qua non per acordar la investidura d'Aragonès.
Puigdemont assenyala Borràs
La línia vermella és "que el TC no presideixi el Parlament", en paraules d'Eulàlia Reguant aquest matí a RTVE, "ni caigui en mans d'un partit del 155", tal com ha manifestat Carles Riera a TV3. Els cupaires van escoltar ahir per primer cop formalment la voluntat de Junts per Catalunya d'obtenir la presidència. Ara esperen que la formació de Carles Puigdemont posi cara a l'oferta, que podria ser la de Laura Borràs. Aquest matí l'expresident ha assenyalat que la candidata "seria una bona presidenta del Parlament" i que Borràs ha de decidir què vol fer.
La CUP no tanca la porta a poder votar un candidat de Junts, perquè per davant de "la cadira" posen que es garanteixi que el nou president serà antifeixista i estarà disposat a desobeir, quan toqui, les ordres del Tribunal Constitucional. Exigeixen superar l'argument esgrimit fins ara per Junts apuntant que "els toca". Puigdemont ha posat veu a la postura de Junts en la negociació, recalcant que seria "lògic" que la presidència de la cambra recaigués en el seu partit i que hi té "tota la legitimitat". Així ho ha afirmat en una entrevista a TV3.
"No estem parlant de vetos, no ho hem fet en totes les converses que hem tingut", ha subratllat Riera, "el veto és que el 155 pugui presidir el Parlament". La CUP considera que el paper de Roger Torrent és "millorable" i posen com a exemple que si hagués depès d'ells no haurien retirat l'escó al president Quim Torra arran de la inhabilitació del TSJC. Aquest dimecres els tres partits tornaran a veure's per mirar d'avançar en la concreció de l'acord.
Pugna CUP-ECP per la setena plaça
La prioritat dels anticapitalistes és assegurar-se un lloc a la Mesa del Parlament, independentment de si és o no el de la presidència. La via més segura per garantir que hi puguin entrar és que ERC o Junts els cedeixin un dels dos llocs que correspon a cadascun dels dos principals partits independentistes. Hi ha, però, un camí alternatiu, que dependrà de quin paper vulguin tenir els comuns.
La Mesa la integren set membres, comptant el president. D'aquests, quatre seran segur per a ERC i Junts i dos més per al PSC. El setè lloc acostuma a recaure en la quarta força del Parlament. Com que tots els grups -menys Cs i PP- s'han compromès a fer un cordó sanitari a Vox, queda una vacant. I aquí és on s'obre la pugna entre CUP i comuns.
Si el grup de Jèssica Albiach volgués aconseguir aquesta plaça, podria accedir-hi comptant amb el suport de PSC, Cs i el PP. Els socialistes ja han ofert els seus vots, i els dos partits de la dreta rumien ara si cedeixen els seus diputats als comuns per evitar que l'independentisme tingui cinc de les set cadires de la Mesa.
Pel que fa a la possibilitat que la CUP s'integri al Govern de la Generalitat, fonts del partit expliquen que ara mateix aquesta opció és molt lluny de materialitzar-se, perquè les converses encara estan en la fase més superficial i no s'ha aprofundit prou en les propostes de polítiques concretes. Precisament sobre les converses per fer govern, Puigdemont ha manifestat que l'acord "no serà fàcil ni ràpid".
A la imatge principal, Eulàlia Reguant i Carles Riera conversen amb Isaac Peraire, d'ERC, durant la concentració de suport al judici de Torra. / Mireia Comas