El Pacte Nacional per la Llengua no comptarà amb el suport de la CUP. Així ho han traslladat els anticapitalistes al conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila (que en l'anterior legislatura quan es van posar en marxa els treballs ja era secretari general de Política Lingüística de la conselleria de Cultura en el Govern Aragonès) en una reunió per després fer-ho públic. Tot i que fa anys que aquest Pacte Nacional s'està elaborant, encara no ha estat presentat. Segons ha explicat la portaveu de la CUP al Parlament, aquest acord no s'hauria de fer "amb l'Estat, sinó en contra", ja que precisament aquest és, segons el partit independentista, el principal enemic que té la llengua catalana en aquests moments on només és la llengua habitual d'un terç dels catalans.
Amb tot, Estrada també ha explicat que en aquesta reunió entre la CUP i el conseller, la formació també li va traslladar que valoren molt positivament la feina feta per la conselleria, després d'anys de desídia dels governs anteriors, manifestant que estan d'acord amb bona part de les mesures que "si s'arriben a implementar, poden ajudar a mitigar la situació". Per això, ha afirmat que quan es posin a votació "propostes concretes" els hi donaran suport, però que no participaran d'un pacte que forma part del que s'ha batejat com a estratègia de pacificació del país per part del Govern de Salvador Illa després dels anys del procés i que només serveixen, segons Estrada, "per preservar la unitat del regne". "Continuarem posant sobre la taula mesures per viure plenament en català i fer de la nostra llengua una cosa útil, però no participarem d'escenificacions, fotografies o rentats de cara", ha resumit la portaveu de la CUP.
Junts, lluny del pacte
La passada setmana, en el ple del Parlament, el conseller Vila va retreure que Junts rebutjava les seves invitacions per parlar sobre el Pacte, la gran mesura que ha d'impulsar la seva conselleria. El partit de Carles Puigdemont va assegurar després que sempre estan disposats a parlar amb el Departament, però que si fins ara no havien arribat encara a un acord és perquè el Govern no havia treballat prou amb les entitats que treballen per la llengua. En aquest sentit, també han demanat a l'Executiu de Salvador Illa que rectifiqui una sèrie d'aspectes relacionats amb el català, com són utilitzar el castellà de manera recurrent en actes oficials o mirar cap a una altra banda quan es vulneren drets dels catalanoparlants al país, com passa en l'àmbit de la Salut, sent el cas de l'hospital Dexeus el més flagrant de tots. També els demanen més fermesa contra les "ingerències judicials" respecte del català a l'escola, com va ser la decisió del TSJC del passat mes de març sobre la sentència del 25% del castellà a les aules i a l'espera que es pronunciï el Tribunal Constitucional.