La CUP ha registrat aquest matí una proposta per derogar el delicte de sedició completament, sense "canviar-lo per un altre concepte" i per derogar també la llei mordassa. Ho ha fet mitjançant una esmena a la totalitat amb un text alternatiu a la proposició de llei firmada per PSOE i Podem que deroga el delicte de sedició i reforma el delicte de desordres públics. La formació anticapitalista aposta per una derogació completa de la sedició i també de la llei mordassa, la llei 4 / 2015 que va ser aprovada pel govern de Mariano Rajoy i que encara continua vigent tres anys després de l’arribada a la Moncloa del govern de coalició progressista presidit per Pedro Sánchez. La CUP denuncia que, “a pesar que la desaparició de la sedició és un símbol de democratització de Codi Penal espanyol, traslladar el seu esperit al delicte de desordres públics agreujats suposa una amenaça al dret fonamental a la protesta, la reunió i la manifestació”.

La formació anticapitalista ha centrat la seva propostaen dues parts: derogar el delicte de sedició "sense contraprestacions a la ja controvertida reforma del Codi Penal del PP del 2015", és a dir, sense substituir-lo per cap altre concepte, i derogar íntegrament la llei de Protecció de Seguretat Ciutadana, coneguda com a llei mordassa. Sobre aquesta última, cal destacar que la seva reforma està actualment enquistada al Congrés, tot i ser un dels principals comptes pendents de l'Executiu estatal des de l'inici de la legislatura. Aquesta esmena de la CUP pot posar en una situació complicada als impulsors de la reforma, el PSOE i Podem, sobretot respecte a la derogació de la llei mordassa, ja que pel que fa a la derogació del delicte de sedició i a la reforma del de desordres públics no sembla que hi hagi marge de maniobra per canviar la proposta de PSOE i Podem. Aquesta esmena s'haurà de debatre al ple del Congrés i votar, això es farà aquest dijous, juntament amb les esmenes de Junts, Cs, Vox i PP. 

La CUP justifica a la seva esmena a la totalitat que el dret a la protesta, "lluny de ser un impediment per a l'exercici democràtic i de govern, és un dret fonamental i pedra angular dels sistemes democràtics. Entén que la participació política no es redueix al vot, que comprèn moltes formes d'expressió i intervenció, i que serveix per transformar, per obligar els poders públics a retre comptes i per exercir de contrapoder a possibles excessos".

La llei mordassa, la gran promesa incomplerta de Sánchez

La derogació de la llei mordassa, que limita la llibertat d'expressió, ha estat una de les promeses electorals més repetides pel PSOE i per Podem. "Avancem en drets, derogant la llei mordassa perquè cap societat realment lliure persegueix la llibertat d'expressió", deia l'actual president del govern espanyol, Pedro Sánchez, l'any 2018. Tot just havia entrat a la Moncloa després de fer fora al seu predecessor, Mariano Rajoy, en una moció de censura motivada per la corrupció que envoltava el PP. Al dia d'avui, la llei mordassa encara segueix vigent. Tot i això, és cert que s'han implementat alguns canvis i que hi ha hagut intents de modificar algunes de les parts més polèmiques de la llei impulsada per l'executiu de Rajoy. Ara, gràcies a l'esmena presentada per la CUP, s'haurà de debatre al Congrés sobre la derogació d'aquesta llei, un debat que pot posar en una situació incòmoda tant al PSOE com a Podem.