Com fem la ruptura independentista? Aquesta ha estat la pregunta que el diputat de la CUP i militant de Poble Lliure, Albert Botran, ha intentat respondre davant una dotzena de ciutadans que dimecres van participar a la segona jornada de debat i formació que organitza l'assemblea territorial de Barcelona de Poble Lliure. En el context actual, quan el procés s'està obrint per dotar-lo del caràcter constituent, el cupaire ha insistit "que cal definir les vies de ruptura". En aquest sentit, en un gest d'autocrítica, ha reconegut que ara mateix el full de ruta pot generar "certa incertesa" entre la ciutadania.

"Si s'hauria de fer un nou referèndum desobeint l'Estat, si hauria de ser abans o després de la independència o si és sobre la futura Constitució catalana?", s'ha preguntat. Per concloure al final: "Sigui quina sigui l'eina que ens plantegem, l'eina central és fer valer la sobirania perquè no pugui ser prohibit, ni impugnat".

Botran ha recordat que les independències dels últims 150 anys s'han caracteritzat per dos elements: la lluita armada, o bé que l'Estat s'esfondrava abans. "Nosaltres no tenim cap d'aquests dos elements en actiu", ha explicat el diputat, sinó tot al contrari, "tenim una base mobilitzada que és d'una proporcionalitat molt gran".

No obstant, Botran ha defensat en tot moment la necessitat d'eixamplar aquesta base social. Una base social imprescindible que estigui al darrera d'aquelles "minories que han de fer la desobediència".

Com arrossegar més gent a l'independentisme?

"Sense ruptura no hi ha procés constituent, però sense aquest no hi ha majoria social". Durant l'hora que va durar la seva intervenció, Botran ha posat l'accent més d'una vegada en el fet que cal eixamplar la base de l'independentisme.

Per aconseguir-ho, "és necessari que el model social que ofereix un Estat independent sigui diferent del que ofereix ara mateix l'espanyol". "S'ha d'identificar la independència amb més drets socials", ha defensat el diputat.

Una altra fórmula que va posar sobre la taula té a veure amb l'actitud de l'Estat espanyol. "Calen gestos de desobediència" perquè l'Estat espanyol reaccioni, "això mobilitza massivament", ha reconegut. Malgrat això, ha avisat també que caure en la dinàmica de recurs, impugnacions i recurs del recurs "pot esgotar".

En aquest camí, segons el cupaire cal també un direcció política revolucionària, tot i que l'element determinant que "decanti la situació" ha de ser la mobilització popular. "Desbordar amb l'element mobilitzador a vegades trenca les estructures estàtiques", ha afegit.

Botran, com a historiador, ha fet ús constantment de fets i dates: "les revolucions històricament es fan amb una part de la gent que ha gestionat la societat fins llavors", ha recordat. Com a exemple, la Revolució Francesa del 1789.

De fet, a preguntes dels espectadors, el diputat ha reconegut que cal millorar "la sintonia entre el món parlamentari i les bases socials del carrer". "La idea és no fer un model de procés constituent elitista".

La CUP, porta d'entrada

En aquest intent d'eixamplar la base de l'independentisme, i en concret, pel que fa al procés constituent, CSQP té un paper rellevant. De moment, ara per ara, participen de la comissió d'estudi del Parlament. No aposten per res que tingui a veure amb la ruptura, però, sí pel dret a decidir en un referèndum i comparteixen, per exemple, bastants principis socials amb la CUP.

Per això, Albert Botran ha reivindicat el paper de la formació anticapitalista com a "porta d'entrada de les esquerres a l'independentisme". En aquest sentit, el cupaire es mostra convençut que "fer les passes és el que els obligarà a posicionar-se". Avisa també, però, que "si ens seiem a esperar-los, no anirem enlloc ni nosaltres ni ells".

Constitució catalana per capítols

En una de les intervencions, Botran ha hagut de respondre a la pregunta d'un assistent que tenia dubtes sobre com serà aquesta futura Constitució Catalana, si es farà des dels despatxos o des dels barris.

El cupaire ha reconegut que la idea del referèndum que preveu JxSí en el full de ruta per votar aquesta Constitució catalana pot ser una mica "estranya". "Què passa si no hi estàs d'acord, però vols la independència?", es preguntava. Una de les solucions seria, segons Botran, aprovar-la per capítols.

Botran proposava que les qüestions principals siguin debatudes socialment i, successivament, votades per blocs. D'aquesta manera, cada bloc reflectiria el suport popular del redactat.