Nova tensió a la Fiscalia i provocada pel PP. La Junta de Fiscals de Sala, principal òrgan assessor del fiscal general de l’Estat, s’ha reunit aquest dimecres durant més de cinc hores (en sessió de matí i tarda), i , finalment, ha avalat el criteri oficial que el ministeri fiscal ha de demanar al jutjat que no admeti la investigació de la suposada filtració de dades de la parella de la presidenta madrilenya, la popular Isabel Díaz Ayuso, realitzada des de la mateixa Fiscalia, segons ha comunicat la Fiscalia General de l’Estat (FGE), aquesta tarda. Alberto González Amador va presentar una querella per revelació de secrets contra la fiscal en cap de Madrid, Pilar Rodríguez, i el fiscal de delictes econòmics, Julián Salto, mentre que el Col·legi de l'Advocacia de Madrid (ICAM) va presentar una altra querella però sense imputar els fets a ningú en concret. En el cas de la querella de González, la fiscal ha defensat que s’investigui la filtració, en contra del criteri dels seus superiors i, per això, ha demanat empara al fiscal general o a la Junta de Fiscals, reunida aquest dimecres per resoldre aquest conflicte. Per contra, en la querella de l’ICAM, que ha recaigut en un altre jutjat, el fiscal ha demanat que s’arxivi el procediment, disparitat de criteri que no es permet a la Fiscalia.
El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, es va abstenir en aquest procediment, i per això, no ha assistit a la reunió, i el que decideixi la majoria de la junta no el vincula, tot i que s’acostuma a respectar. La reunió ha estat presidida per la número 2 del Ministeri Fiscal, María Ángeles Sánchez Conde, que alhora ha estat avalada per la junta perquè és qui hauria ordenat a la fiscal que no s'admetés la querella.
Nota de desmentiment
Aquest debat és arran de la polèmica nota de premsa difosa per la Fiscalia de Madrid, el 14 de març passat, en la qual es donaven detalls sobre la investigació a Alberto González pels delictes de defraudació tributària i falsedat documental. La Fiscalia va fer la nota per desmentir Miguel Ángel Rodríguez, mà dreta d'Isabel Díaz Ayuso, que va intentar difondre que havia estat la Fiscalia i no González Amador qui havia ofert un pacte pel delicte fiscal pel qual se l’investiga. A més, aquest dimarts s’ha fet públic que González Amador va proposar a la Fiscalia assumir vuit mesos de presó i pagar uns 525.000 euros per dos delictes fiscals per a evitar anar a judici, un document que també han tingut els fiscals de sala per al seu estudi.
L’amnistia al Consell Fiscal
Els fiscals de sala que han assistit a la reunió són 32, ja que han excusat la seva assistència els fiscals Antonio Vercher, fiscal de sala de Medi Ambient i Urbanisme; Elvira Tejada, fiscal de sala de Criminalitat Informàtica; Alejandro Luzón, fiscal en cap d’Anticorrupció, i Jesús Tirado, fiscal de la secció del Contenciós-Administratiu, segons ha informat la FGE. La fiscal María de la O Silva és qui va invocar l’article 27 de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal per mostrar que no estava d’acord amb l’ordre que va donar-li la numero 2 de la FGE perquè informés contra l’admissió a tràmit de la querella presentada per la parella d’Ayuso al jutjat; ella sosté que cal fer diligències per aclarir-ho.
Paral·lelament a aquest incident provocat pel PP, el fiscal general de l’Estat informarà dijous Consell Fiscal, òrgan on estan representades les principals associacions de fiscals, que el Senat els ha demanat un informe sobre la Llei d’Amnistia del Procés. No hi haurà debat ni votacions i, segurament, Álvaro García Ortiz, indicarà -com ja ha fet altres cops- que no valoren una norma que encara no és aprovada per tal de respectar la tasca del poder legislatiu. La conservadora Associació de Fiscals, majoritària al Consell Fiscal, ha estat molt crítica amb el fiscal general de l’Estat per ordenar que no s’analitzi ni es valori la llei d’Amnistia fins que el Congrés dels Diputats l’aprovi definitivament, que es preveu a finals de maig.
Confessió de frau fiscal
Pel que fa a la polèmica de la parella d’Ayuso, aquesta setmana s’ha detallat que Alberto González Amador va reconèixer per escrit davant la Fiscalia els dos delictes fiscals dels quals estava acusat. L'escrit, datat a principis de febrer, reflecteix que la defensa de l'empresari reconeix “íntegrament” que va cometre dos delictes fiscals entre 2020 i 2021, que segons l'Agència Tributària sumen més de 350.000 euros, en l'Impost de Societats després de guanyar diversos milions d'euros en comissions arran de la venda de mascaretes durant la pandèmia.
En total, la parella d’Ayuso es va oferir a pagar més de mig milió d'euros, segons ha informat eldiario.es. Els gairebé 351.000 euros del frau fiscal, els prop 25.000 euros d'interessos i els 140.000 euros de multa. En el seu escrit, també reconeix que els diners que va intentar pagar per endavant el 2023 per a saldar el seu deute amb Hisenda, quan ja sabia que era investigat, no li haguessin servit en cap cas per a evitar l'acusació penal a la qual s'enfronta actualment.
En aquest document, la defensa de González no fa al·lusió al tercer delicte del qual està acusat per la Fiscalia: la falsedat documental per suposadament haver falsificat fins a 15 factures per valor d'1,7 milions d'euros per a imputar despeses a les seves empreses de manera irregular i, en la pràctica, reduir la seva factura de l'Impost de Societats els anys 2020 i 2021, mentre els seus ingressos creixien pels diners que va cobrar pel negoci de la compra de mascaretes.