La Fiscal General de l’Estat acapara totes les mirades sobre l’aplicació de la llei d’amnistia. El conflicte que ha esclatat entre Álvaro García Ortiz i els quatre fiscals del procés es resol aquest dimarts amb la reunió de la Junta de Fiscals de Sala, que ha de servir perquè el fiscal de l’estat, que sempre té l’última paraula, fixi de manera definitiva quina serà la línia i el criteri que hauran de seguir els fiscals en relació amb l’amnistia i, especialment, sobre el delicte de malversació. Finalment, aquesta cita, que ja ha començat, reuneix 36 fiscals: 34 presencialment i dos telemàticament. N’hi ha dos que han excusat la seva presència per raons mèdiques. Tot plegat arriba després del xoc de trens entre García Ortiz, que és favorable a amnistiar tots els delictes de tots els líders del procés, i els quatre fiscals del procés, que són contraris rotundament a incloure en el perímetre de la norma la malversació atribuïda a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta d’exconsellers. Aquesta discrepància va conduir-los a invocar l’aplicació de l’article 27 de l’Estatut del Ministeri Fiscal.
📝 La repassada jurídica del fiscal de l’Estat als fiscals del Suprem: tergiversen l’1-O i fan política
La Junta de Fiscals de Sala es preveu llarga i no hi ha una previsió fiable sobre l’hora a la qual pot acabar, ja que tots els assistents (començant per l’últim que va ser nomenat i acabant pel més antic) hauran d’exposar el seu posicionament. Ara bé, el pronunciament dels fiscals no és vinculant i, al final, la posició del fiscal general “podrà coincidir o no amb l’opinió majoritària”. En la seva intervenció final, Álvaro García Ortiz avançarà el sentit de l’informe que la Fiscalia presentarà per respondre a les providències de Manuel Marchena i Pablo Llarena i anunciarà quin fiscal serà l’encarregat de signar-lo i continuar amb la causa.
I com s’ha arribat fins aquí? La seqüència ha anat encadenant capítols que feien intuir fa dies que s’arribaria a aquest punt. Després de l’oposició inicial dels fiscals del Suprem a demanar l’amnistia per la malversació, un rebuig que van fer públic minuts després que el Congrés culminés l’aprovació de la llei, el divendres passat el fiscal general de l’Estat va ordenar a Fidel Cadena, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno que defensin davant Pablo Llarena i Manuel Marchena que tots els delictes vinculats al referèndum de l’1 d’octubre “estan compresos” en l’amnistia. Això implica que han de defensar l’amnistia per a tots els polítics que estan processats o condemnats per malversació: el president Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. Per la seva banda, en canvi, els quatre fiscals del procés rebutgen de totes totes incloure la malversació perquè consideren que l’1-O va suposar un “enriquiment personal indubtable” i va anar en contra dels interessos financers de la Unió Europea, dues excepcions previstes a la llei d’amnistia. “La interpretació contradiu la voluntat del legislador i el tenor literal dels articles i els arguments són insuficients per posar en dubte la possibilitat d’entendre amnistiats els delictes de malversació”, els replicava durament el fiscal general.
La resposta dels fiscals del Suprem no es va fer esperar i va ser contundent: recriminaven a García Ortiz que els seus arguments per imposar-los que es posicionin favorablement a una “aplicació incondicional de l’amnistia” eren “manifestament insuficients per legitimar la viabilitat i l’ajust a la legalitat de l’ordre impartida” i li etzibaven que la seva ordre és “improcedent i contrària a les lleis perquè no s’ajusta als criteris més elementals de la lògica jurídica i de legalitat penal exigibles en interpretació i aplicació de les normes”.
Álvaro García Ortiz, a favor d’amnistiar la malversació
En el seu informe, de 133 pàgines, el fiscal general de l’Estat sostenia que els fiscals “confonen” l’ànim de lucre que exigeix el delicte de malversació amb “l’enriquiment personal de caràcter patrimonial” dels fets que l’amnistia considera que no es poden amnistiar. “El perjudici patrimonial per a l’administració, resultat del delicte de malversació, no és equiparable a l’enriquiment personal de caràcter patrimonial”, argumentava. I apuntava que “sempre que el responsable del delicte de malversació s’hagués limitat a desviar fons públics amb l’única finalitat de finançar, sufragar o facilitar la convocatòria i/o celebració” del 9-N o l’1-O, que és just el redactat de la llei d’amnistia, cal considerar que aquesta conducta entra dins del perímetre de la norma “per imperi de la llei”. A més, arguïa que és difícil “acceptar” que l’1 d’octubre fos una “amenaça greu” per als interessos financers de la Unió Europea.
📝 El fiscal de l’Estat ordena amnistiar Puigdemont i Junqueras per malversació
El fiscal de l’Estat acusa els fiscals del procés de fer política i “comprometre” la neutralitat de la Fiscalia
Ara bé, l’escrit del fiscal general de l’Estat no feia curt. I anava més enllà. Rebutjava les “valoracions polítiques i ideològiques” dels fiscals del Suprem, que catalogava com a “mera expressió d’una convicció personal amb la qual el Ministeri Fiscal mai pot identificar-se”. A més, els acusava de fer servir de “manera profusa arguments que desborden el pla estrictament jurídic, que comprometen la necessària imatge de neutralitat i imparcialitat del Ministeri Fiscal i que resulten totalment improcedents”.
“L’amnistia constitueix un institut admès pel dret de la Unió, i difícilment cal afirmar que l’aprovació d’una llei d’amnistia sigui contrària als principis de separació de poders i a la independència judicial”, esgrimia. I reblava amb un altre dard dirigit als quatre fiscals: “No s’aporta un sol argument objectiu que permeti concloure que la llei orgànica d’amnistia no contribueix a la consecució de l’objectiu que el preàmbul diu perseguir, la normalització institucional, política i social a Catalunya”.
Els fiscals del Suprem, contraris a amnistiar Puigdemont i Junqueras
Per part dels fiscals, la seva negativa total era clara. Argumentaven que Puigdemont, Comín, Puig, Junqueras, Turull, Romeva i Bassa “van sostreure per si mateixos cabals públics en forma de milions d’euros”, cosa que va implicar un “enriquiment personal”, ja que “van poder disposar de fons públics per a les seves finalitats il·lícites”. Arguïen que “la malversació de cabals públics va suposar un benefici patrimonial per als autors”, donat que els van destinar a “l’elaboració, desenvolupament i concreció del seu projecte il·legal i inconstitucional de desintegració d’Espanya, que els va produir un indubtable benefici patrimonial”.
A més, esgrimien que la malversació de fons públics per “finançar un procés secessionista” dins d’un Estat que forma part de la Unió Europea suposa un “risc de fractura territorial de la UE i la consegüent disminució dels ingressos i fons que formen part del seu pressupost” i, en conseqüència, “repercuteix negativament en els interessos financers de la Unió”. I recordaven que la malversació és un dels tipus penals que la directiva europea sobre la lluita contra el frau inclou entre els delictes que afecten els interessos financers de la Unió.