La rebel·lió dels jutges del Tribunal Suprem davant la llei d’amnistia i la seva obstinació a desoir la literalitat de la norma de l’oblit penal fa dies que aixeca crítiques per part de l’independentisme. La negativa de Pablo Llarena i Manuel Marchena d’amnistiar els líders de l’1 d’octubre és la gran assignatura pendent des que la llei va entrar en vigor el passat 11 de juny. Han passat gairebé tres mesos i els jutges del Suprem han buscat totes les vies i les maniobres possibles per impossibilitar, de moment, l’exoneració de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta d’exconsellers i evitar el retorn en llibertat del president a l’exili. “Insultant”, “gravíssim” i “vergonya” que “La Toga Nostra” intenti “torpedinar” i “burlar-se” de la llei: l’independentisme ha carregat amb força contra els magistrats que esquiven el text plasmat negre sobre blanc al BOE i la voluntat del legislador. Des del govern espanyol, són més prudents, però també alcen la veu contra l’Alt Tribunal. Crítiques per diferents fronts i una mateixa resposta unívoca i sense fissures per part de la cúpula judicial: fer com si sentís ploure.
“Evitar atacs injustificats, que poden arribar a soscavar la legitimitat i la reputació”
“Cap poder de l’Estat pot donar indicacions ni instruccions als jutges i magistrats sobre com han d’interpretar i aplicar l’ordenament jurídic”, va afirmar el dijous la nova presidenta del Consell General del Poder Judicial. Isabel Perelló va reconèixer que, en una societat “lliure, oberta i plural”, els jutges no han de ser “immunes a la crítica”, va assegurar que la “discrepància” és “inherent al debat jurídic” i va esgrimir que les “possibles irregularitats” dels magistrats tenen els “mecanismes de correcció propis” a través de les “vies d’impugnació” previstes a les lleis. Ara bé, acte seguit va demanar “evitar atacs injustificats que poden arribar a soscavar la legitimitat i la reputació” de la Justícia i va adduir que “crítiques i discrepàncies no tenen res a veure amb la desqualificació o l'insult”. En la seva primera intervenció pública, Isabel Perelló va voler allunyar els jutges del focus mediàtic i polític i revestir-los d’una cuirassa protectora.
Per Isabel Perelló, un dels “grans reptes” del nou CGPJ és “defensar la independència judicial, pedra angular de l’Estat de Dret”. “Només aquells estats en què la divisió de poders està garantida són realment estats de dret, d’aquí ve la importància de salvaguardar la independència judicial davant de possibles ingerències externes”, va afirmar durant l’Obertura de l’Any Judicial presidida pel rei Felip VI. I va deixar clar el seu “suport” als jutges espanyols: “Podeu comptar amb el suport del Consell General del Poder Judicial, podem sentir-nos orgullosos per la tasca que exerciu cada dia amb vocació i entrega”.
Les paraules de Perelló no distaven gaire, per no dir gens, de les que ha anat pronunciat en els darrers mesos el president interí del CGPJ, Vicente Guilarte. “No es pot convertir els jutges en els dolents”, va assegurar el febrer. Guilarte va defensar que els magistrats de les causes del procés “sempre han actuat amb la més absoluta legalitat” i va desfer-se en elogis cap a Manuel Marchena: “L’Estat es va posar a les seves mans i va respondre amb una fidelitat al principi de legalitat que hem de continuar fent valdre perquè a vegades s’oblida. Ningú com ell va actuar al servei públic de la Justícia”. Però si per una cosa ha destacat Vicente Guilarte els últims mesos ha sigut per reprovar les crítiques de diputats, especialment de Míriam Nogueras, cap als jutges espanyols: “Que ens deixin en pau” i “Si us plau, rebaixin la tensió”, va sostenir fa mesos. I la nova etapa al CGPJ no ha suposat cap canvi en aquest sentit. “Vull fer una crida a les diferents forces polítiques per respectar la feina dels jutges”, va afirmar Isabel Perelló el dijous. Canviar perquè res canviï.
“És ridícul pensar que s’està demorant per dilatar la possibilitat d’anar al TC”
El Tribunal Suprem també es defensa de totes les crítiques ha anat rebent les últimes setmanes. Totes entren per una orella i surten per l’altre. O gairebé totes. Fonts de l’Alt Tribunal reconeixen que “sap greu” que Junts amenaci amb una querella contra Pablo Llarena per no amnistiar Puigdemont: al·leguen que el raonament “no és correcte”. Just aquesta setmana Jordi Turull ha tornat a condicionar el suport de Junts al govern espanyol al fet que la Fiscalia es querelli contra el Suprem per la no-aplicació de l’amnistia: “El PSOE podria ser més actiu contra els jutges que poden prevaricar sabent que s’ha d’aplicar l’amnistia i no l’han aplicat”, va assegurar el secretari general de Junts a TV3. “La Fiscalia ha d’actuar”, va reclamar.
Així mateix, les mateixes veus del Suprem sostenen que acusar Llarena d’estar paralitzant el recurs de reforma de Puigdemont contra la no-aplicació de l’amnistia és una “infàmia”. “És ridícul pensar que s’està endarrerint per dilatar la possibilitat d’anar al Tribunal Constitucional, no hi ha cap endarreriment”, conclouen les mateixes fonts. Altres fonts del Suprem defensen que la providència de Llarena mantenint l’ordre de detenció contra Puigdemont “no es una interpretació”, sinó l’estricta aplicació de la llei. I discrepen que el magistrat s’hagi extralimitat, tal com va afirmar el ministre Óscar Puente fa un mes. “El que no poden fer els tribunals és extralimitar-se a l’hora d’interpretar-la”, va sostenir Puente en una entrevista a Las Mañanas de RNE. “No hi ha per on agafar la seva interpretació”, va afegir. I va defensar que la norma de l’oblit penal té un “tenor literal molt clar”. La resposta de Llarena arribarà la setmana que ve o l’altra en la providència en la qual resolgui el recurs de Puigdemont. Fonts del Suprem indiquen que la farà servir per defensar-se i justificar la seva postura.
L’independentisme carrega contra els jutges del Suprem
La realitat és que els jutges del Suprem viuen aliens a totes les crítiques que ha plantejat l’independentisme des de fa setmanes davant les maniobres de la cúpula judicial per torpedinar els efectes de l’amnistia i impedir que cobreixi els líders del procés. Les decisions per excloure’ls del perímetre de la norma contravenint la seva literalitat han provocat un grapat de reaccions. I, com ha quedat clar, han tingut un efecte nul sobre l’actuació dels magistrats.
La reacció immediata de Carles Puigdemont després de conèixer-se la decisió que Pablo Llarena el deixava fora de l’amnistia va ser un tuit amb tres paraules: “La Toga Nostra”, evocant la manera com es coneix arreu del món la màfia siciliana, la Cosa Nostra. I és una expressió que ha arrelat al diccionari de Junts per Catalunya. “La Toga Nostra té la diana fixada en nosaltres, els independentistes”, va afirmar Míriam Nogueras al Congrés dels Diputats, des d’on també va reclamar al PSOE “mecanismes de protecció contra marchenas i llarenas”. Dues setmanes més tard, va lamentar que l’estat espanyol romangués “impassible” davant d’un “cop d’estat híbrid” protagonitzat per jutges del Suprem que, com “vulgars titelles”, han “obeït les instruccions” d’Aznar “cridant a la rebel·lió contra la democràcia” (“qui pugui fer que faci”, va dir el novembre) i han decidit “rebel·lar-se” contra el Congrés dels Diputats i “mofar-se” de la llei.
Per la seva banda, Eduard Pujol va catalogar Pablo Llarena de “Tejero sense bigoti” i va lamentar que, davant la “prevaricació judicial del Suprem”, la Moncloa “permeti que no s’apliqui una llei legal i vigent”. “El govern espanyol és covard i l’estat, trampós”, va afegir. I des del Parlament de Catalunya, durant el debat d’investidura de Salvador Illa, Albert Batet va acusar Llarena de fer “saltar pels aires els fonaments de la democràcia” amb una “dictadura de les togues” que “vol esclafar la democràcia amb el beneplàcit incomprensible dels grups polítics pretesament progressistes”. “Alguns jutges es neguen a aplicar la llei d’amnistia, mentre el govern espanyol es mostra passiu i indolent”, va concloure.
Esquerra Republicana també ha alçat la veu contra el Tribunal Suprem. Després que l’Alt Tribunal tanqués la porta a amnistiar els líders del procés, l’aleshores portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va denunciar que el Suprem “retorçava” la llei d’amnistia i va reprovar que hi hagi magistrats que menystinguin el Congrés de manera “desacomplexada” i intentin “alliçonar el poder legislatiu”. “Se sabia que alguns jutges intentarien obstaculitzar l’amnistia, però no deixa de ser vergonyós”, va rubricar. En la mateixa línia, la portaveu d’ERC, Raquel Sans, va reconèixer que les decisions del Suprem no eren “cap sorpresa”, però va assegurar que els jutges “hauran d’acabar aplicant” la llei malgrat que l’intentin “torpedinar”. La vicesecretària general de Drets, Llibertats i Lluita Antirepressiva d’ERC, Marta Vilaret, va considerar “insultant i gravíssim” que el Suprem intentés “derogar” una norma vigent i va acusar-lo “d’inventar-se la manera d’aplicar-la” amb “resolucions surrealistes”. “Avui, i és una vergonya, no hi ha garanties que respectin la llibertat i la integritat que la llei d’amnistia atorga al president Puigdemont”, va sostenir Josep Maria Jové durant el debat d’investidura d’Illa.
La Moncloa es renta les mans i apel·la al TC
Les declaracions d’Óscar Puente són les més contundents que han sortit del Consell de Ministres sobre aquest tema. I és que la tònica a la Moncloa ha sigut receptar prudència i no entrar al fang de les crítiques al Poder Judicial. “Tant el govern espanyol com el Congrés han fet la seva feina en relació amb la llei d’amnistia, i ara toca aplicar-la”, va esgrimir el dimarts Pilar Alegría. La setmana passada, Félix Bolaños va limitar-se a assegurar que no hi havia “cap novetat” amb una llei que “està aprovada i s’està aplicant per part dels tribunals”. El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts va recordar que “hi ha procediments judicials oberts amb recursos presentats per les parts” i va demanar esperar que els recursos “tinguin el seu recorregut judicial”. Fa quinze dies, el mateix Bolaños va refermar la “discrepància” de la Moncloa amb la decisió del Suprem de no amnistiar Puigdemont, però la va emmarcar en els “arguments jurídics” i les “valoració polítiques”, que ja van ser recorregudes tant per la Fiscalia com per l’Advocacia de l’Estat.
De fet, aquesta lectura és la que s’ha anat repetint des del PSOE des del principi. Dos dies després de la providència de Llarena, Bolaños ja havia verbalitzat que no compartia “ni els arguments polítics ni els arguments jurídics”, però havia reiterat que “Espanya és un estat de dret i un sistema garantista”. L’endemà, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va manifestar-se gairebé fil per randa: “respecta” la resolució del Suprem, però no la “comparteix” ni “entén”, veient que els magistrats fan una “interpretació extensiva” del delicte de malversació. El primer pronunciament havia arribat des de Ferraz: fonts del PSOE no van voler entrar a “valorar les consideracions polítiques que ha fet Suprem, sorprenents i innecessàries per a la tasca jurisdiccional que té encomanada” i van expressar la “discrepància” per la decisió de l’Alt Tribunal.
A la Moncloa, Pilar Alegría va subratllar que “la voluntat del legislador és tan clara com el text de la mateixa llei” i va apuntar que el que havia de passar era que “els jutges apliquin la llei”. “Passen coses estranyes, si vinguéssim d'un país llunyà i observéssim el que fa el Poder Judicial, ens sorprendríem”, va afirmar aquell mateix dia Yolanda Díaz. A més, des del primer moment, l’executiu espanyol va donar per fet que la qüestió s’acabaria resolent al Tribunal Constitucional. “Espero que el TC es pronunciï sobre això”, va sostenir Óscar Puente.
Una de les veus socialistes que ha sigut més clara és, segurament, la del president de la Generalitat. Durant el seu debat d’investidura, Salvador Illa va reclamar “respecte per l’esfera de decisió del poder legislatiu, que ha palesat de forma clara, explícita i inequívoca la seva voluntat de normalització plena a Catalunya”. En aquest escenari, va demanar, “des del respecte a la divisió de poders i al poder judicial”, l’aplicació “àgil, ràpida i sense subterfugis” de l’amnistia i va verbalitzar el compromís del PSC de “treballar per fer possible” el “restabliment íntegre de la totalitat dels drets polítics de totes les ciutadanes i de tots els ciutadans de Catalunya i de totes les formacions polítiques”. També de Carles Puigdemont. Però el Suprem continua anant a la seva.