Si Pedro Sánchez pretenia bufar satisfet les espelmes del primer aniversari de les eleccions generals del 23-J, Junts per Catalunya li ha esgarrat la cerimònia. El president del govern espanyol va patir aquest dimarts dues patacades parlamentàries. Els botxins de les dues iniciatives van ser el PP i Junts. Els negociadors del PSOE i Sumar no van ser capaços de convèncer-ne cap dels dos perquè aprovessin la reforma de la llei d’estrangeria. Però la rematada va arribar al vespre, quan a escassos minuts de l’hora de votar, la formació de Míriam Nogueras va anunciar que també tombaria la senda de dèficit, el primer pas que necessita l’executiu per acabar aprovant els pressupostos generals de l’Estat del 2025. El motiu dels independentistes va ser el de sempre: el dèficit en execució pressupostària que pateixen els catalans, i el greuge comparatiu que suposa col·locar les dades de Catalunya al costat de les de Madrid; un 45% d’execució del pressupostat per als primers, i un 212% per als segons.
Junts per Catalunya s’ha servit d’un document de 108 pàgines signat pel secretari d’estat de Relacions amb les Corts i Assumptes Constitucionals, Rafael Simancas, en què s’informa de la distribució territorial de la inversió del sector públic estatal a l’exercici 2023. La publicació inclou quatre blocs. En primer lloc, s’hi recull la informació referida a l’Administració Central de l’Estat, en la qual figura l’execució dels pressupostos del 2023. En un segon bloc, s’hi especifiquen les quantitats pressupostades i executades per organismes autònoms i entitats dependents de l’Estat. En un tercer, hi apareix la informació referida a les entitats del Sector Públic Administratiu. I en un quart, s’hi recull la informació referida a les entitats integrants dels Sectors Públics Empresarial i Fundacional.
La formació que encapçala a Madrid Míriam Nogueras ha fet un sumatori d’aquests quatre blocs (la suma en qüestió no apareix al document signat pel govern espanyol). L’encarregat d’aquesta tasca ha estat el diputat Josep Maria Cruset, que és qui dimarts va anunciar davant dels mitjans el revés de Junts al PSOE en matèria pressupostària. És a dir, s’han aglutinat les inversions pressupostades a Catalunya en el primer bloc (267.516,640 milions), en el segon (5,640 milions), en el tercer (22,606 milions) i en el quart (1.980,656 milions) i s’ha fet el mateix amb la quantitat executada; també amb les altres comunitats autònomes. La suma que ha dut el partit a bloquejar els pressupostos del 2025 del govern espanyol és la següent:
El govern espanyol havia pressupostat per a Catalunya un total de 2.276,418 milions d’euros per a l’any 2023, però només en va executar 1.028,171, de manera que cada català va rebre 130 euros, perquè només es va executar el 45% de les inversions que s’havien pressupostat. Aquest percentatge es dispara fins al 212% quan es fa la comparativa amb la Comunitat de Madrid, un territori on cada madrileny ha rebut 373 euros, perquè s’hi han executat 2.558,469; encara que només hi estiguessin pressupostats 1.207,274 milions d’euros. El territori més beneficiat en l’execució pressupostària és Múrcia (458,684 milions enfront de 999,478 milions; un 217% i 644 euros per habitant). Catalunya és el territori que apareix a la cua d’aquesta llista.
És per això que Josep Maria Cruset es queixava aquest dimarts al Congrés dels Diputats d’aquestes xifres, tenint en compte que “és la tercera comunitat que més recursos aporta” al conjunt de l’Estat. Per a justificar el nou cop del seu grup parlamentari al govern espanyol, el diputat apuntava que Junts "ha avisat diverses vegades que no forma part de cap bloc i que els seus vots no es poden donar per descomptats". També va esmentar que Junts per Catalunya ja va advertir l’executiu de Pedro Sánchez i María Jesús Montero de la necessitat de "corregir el baix percentatge d'execució d'inversions a Catalunya" si pretenien comptar amb el suport dels independentistes.
Puigdemont denuncia el greuge “immoral” que pateix Catalunya
Un cop Junts per Catalunya ja havia comunicat la decisió de bloquejar els pressupostos espanyols del 2025, Carles Puigdemont va publicar una piulada al seu compte d’X (abans Twitter) en què denunciava el greuge “immoral” que pateix Catalunya. "Quan prometen un augment del finançament autonòmic, després ho compensen amb una inexecució de les inversions, de manera que la quantitat sempre queda igual, perquè el que puja per un costat, baixa per l'altre", denunciava.
Asseverava, doncs, que l’única “alternativa” a aquest llastre és “tenir la clau de la caixa”. És a dir, tenir un concert econòmic igual o semblant al basc. "Sense això, Madrid continuarà vivint del que extreu de l'esforç dels catalans; la solidaritat territorial l'hem de decidir i acordar, no ens la poden imposar", afegia el president de la Generalitat a l’exili a les seves xarxes socials. Fonts de l'alta capitania del govern espanyol admeten que el gest d'aquest dimarts per part de Junts va ser una bona patacada, però ho emmarquen en la pugna entre formacions independentistes: aquest dimecres Pedro Sánchez viatja a Barcelona per reunir-se amb Pere Aragonès en plenes negociacions entre republicans i socialistes per investir Salvador Illa nou president de la Generalitat.