El Comitè d'Afers Jurídics del Parlament Europeu ha aprovat aixecar la immunitat dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, tal com ha reclamat el Suprem i han recolzat PSOE, PP i Cs. I això no obstant, la votació d'aquesta tarda, amb 15 vots a favor del suplicatori, 8 en contra i dues abstencions, ha fet evidents algunes dades inquietants per a aquests partits.
D'entrada, que els 15 vots que s'han comptabilitzat al Comitè d'Afers Jurídics a favor del suplicatori no es corresponen amb els 16 eurodiputats amb què compten els grups popular (PPE), socialista (S&D) i liberal (Renew) als quals pertanyen PP, PSOE o Cs.
Dels 25 membres de la comissió 5 són espanyols: els populars Esteban González Pons i Javier Zarzalejos, els socialistes Ibán García i Marcos Ros, i un eurodiputat de Cs, que a més ostenta la presidència, Adrián Vázquez.
No quadra
En acabar la reunió, des del PP s'ha assegurat que els 7 eurodiputats del Partit Popular Europeu han votat a favor d'aixecar la immunitat; des de Ciutadans s'ha argumentat que també el grup liberal, amb cinc representants, estava a favor d'aixecar la immunitat, mentre que el PSOE només ha respost pels seus dos eurodiputats presents a la comissió i no pels cinc socialistes que en formen part.
Els càlculs encara es compliquen més si es té en compte que el ponent del suplicatori que ha defensat aixecar la immunitat, el búlgar Angel Dzhambazki, no és membre de cap d'aquests grups, sinó del grup de Conservadors i Reformistes, en el qual està integrat Vox, que té dos representants al Comitè. Finalment a la comissió hi ha tres membres del grup euroescèptic Identitat i Democràcia, que no han fet públic el seu vot.
Polititzat
Qui ha deixat clar que ha votat en contra d'aixecar la immunitat és l'eurodiputada de l'Esquerra Unitària Europea Manon Aubry, que ha assegurat que el seu grup votarà també no quan el suplicatori arribi al ple del Parlament, previsiblement la setmana del 8 de març. "Té una dimensió política", ha argumentat Aubry.
Pel que fa als dos eurodiputats del grup dels Verds/ALE, s'hi ha pronunciat Sergey Lagodinsky, que ha manifestat a través de Twitter que la satisfacció expressada per Vox a les xarxes per l'aprovació del suplicatori demostra que l'ha encertat no votant-hi a favor. "El processament està polititzat i és desproporcionat", assegura.
Finalment, l'únic membre no adscrit de la comissió, el croat Mislav Kolakusic, no ha explicat quin ha estat el sentit del seu vot.
Mai amb un suport del 60%
Les incerteses sobre els suports que ha aconseguit el suplicatori es veuen encara més alimentades pel fet que, segons les dades de què disposa Junts, mai el Comitè d'Afers Jurídics havia aprovat —o tombat— un suplicatori només amb un 60% dels vots.
Dels 57 suplicatoris documentats per Junts des del 2014, més de la meitat, una trentena, es van aprovar amb el 100% dels vots. De la resta, només dos s'han quedat per sota del 70% dels vots. Cap s'havia situat en el 60%, com ha estat aquest cas. I cap havia tingut una participació tan nombrosa. No ha faltat cap dels 25 membres del comitè d’Afers Jurídics, la qual cosa indica l'interès pel tema.
Pressions i intoxicacions
En acabar la votació, el president del Comitè d'Afers Jurídics, Adrián Vázquez, ha argumentat que és dificil aconseguir unanimitat en aquests casos i que l'important és la majoria que ha reflectit. Vázquez ha denunciat "pressions i intoxicacions" i "filtracions que han volgut desestabilitzar tot el procediment" i s'ha mostrat "molt orgullós" perquè "el procediment no ha estat un circ" i s'ha fet amb tota la transparència i les regles del Parlament Europeu.
El que també demostra l'històric de les votacions de la comissió d'Afers Jurídics és que el resultat que s'ha aprovat ha acabat sempre ratificat pel ple. En cap cas dels 57 documentats s'ha rebutjat a l'hemicicle el que havia aprovat el comitè.
Malgrat l'aixecament de la immunitat que permetrà activar el procediment de l'euroordre, Puigdemont, Comín i Ponsatí mantenen la seva acta com a diputats. Els eurodiputats de Junts ja han fet saber la voluntat de recórrer una acceptació del suplicatori a Luxemburg. A més, la justícia belga s'ha pronunciat en contra d'acceptar l'euroordre després que el Tribunal d'Apel·lació de Brussel·les va rebutjar l'extradició de Lluís Puig argumentant que el Tribunal Suprem no és competent per jutjar-lo.