El Govern comença a explicar-se al Parlament. El conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha obert la desfilada de consellers per les diferents comissions de la cambra catalana per exposar els eixos clau del seu departament: coordinació del Govern, transformació dels serveis públics amb desburocratització i transformació digital, impuls de la política municipal i desplegament d'un autogovern efectiu. No obstant, l'estrena del conseller davant de la Comissió d'Afers Institucionals ha donat peu a una primera topada amb Junts.
El portaveu de Junts, Josep Rius, que ha reivindicat el paper de la seva formació com a líder de l’oposició i alternativa al Govern del PSC, ha titllat l’executiu de Salvador Illa de sucursalista i depenent, "el més espanyolista de la història, el primer que no és d’obediència catalana”, i ha retret que el compliment dels acords d’investidura depèn no de Catalunya sinó de Madrid. “I ara també tenen interès a caure bé a la Zarzuela. Dimecres Illa anirà a retre pleitesia a Felip VI. Li demanarà que rectifiqui el discurs del 3 d’octubre. Hi està d’acord?”, li ha preguntat assenyalant el suport que el monarca va mostrar a les càrregues policials de l'1-O. Rius ha recordat que Junts té dos diputats a l’exili, per la qual cosa ha negat la “pretesa normalització” de la situació a Catalunya que proclama el PSC i ha reclamat al conseller que exigeixi l’aplicació de la llei d’amnistia.
"No té res a dir?"
“Aquest govern ha començat amb mal peu”, ha assegurat Rius, que ha retret que Illa “ha renunciat a fer pressupostos però no a fer vacances”. “Serem implacables en el control i fiscalització del president Illa i els seus socis, Catalunya té reptes de gran magnitud que no pot ser solucionat per un govern sucursalista i al dictat de la Moncloa”, ha reblat.
La contundència de la intervenció de Junts ha provocat que Dalmau deixés la resposta a aquest grup per al final de la seva rèplica, en què li ha retret que no havia escoltat ni una sola proposta en la seva exposició sobre propostes. "És que no tenen res a dir sobre la política municipal, o sobre l’autogovern? Li torno a estendre la mà. Sé que ha de fer una tasca d’oposició i sé que al seva feina és posar-me la feina difícil, però espero poder comptar amb la seva força política", ha assegurat.
Complir l'acord
La portaveu d’ERC, Laura Vilalta, ha assegurat que el seu grup assumeix el paper d’una oposició vigilant i ha deixat clar que l’objectiu serà fer complir els acords d’investidura. Vilalta ha aconsellat a Junts que no prioritzi els seus interessos partidistes i no faci “embarrancar” l'acord sobre el nou finançament. La portaveu d'ERC també ha reclamat la implementació de la llei d’amnistia a tots els nivells per poder avançar en la resolució del conflicte polític, i ha insistit en què avançar en resoldre la repressió no aparca l'objectiu de l’autodeterminació. Vilalta també ha retret que Junts es presenti con l’oposició responsable d’articular una majoria al govern però no hagi abordat propostes concretes en la seva intervenció.
El conseller de Presidència és qui lidera el Consell Tècnic, l'òrgan clau per al funcionament de l'executiu, encarregat de donar llum verda a qualsevol iniciativa que hagi d'aterrar a la taula del Govern. Per aquesta raó, la coordinació i lideratge del Govern ha estat el primer punt que ha abordat en la seva intervenció. El conseller ha explicat que el seu objectiu és coordinar estratègies polítiques i de l'administració per a la reactivació de Catalunya social i econòmica. Ha parlat, entre d'altres punts, de la gestió de l'aigua, d'accés a l'habitatge, o de recuperar el lideratge econòmic perdut 2017 per tornar a situar Catalunya com a líder en PIB al conjunt d'Espanya.
Comissions bilaterals
Ha situat com a segon eix de la seva intervenció, la transformació dels serveis públics, la digitalització i desburocratització de l'administració; ha assegurat que els serveis públics de Catalunya són excel·lents, que són reconeguts arreu del món pel prestigi del personal i els serveis, i resulten fonamentals per entendre l'estat del benestar. En aquest punt, ha avançat que un grup d'experts s'encarregarà de plantejar les propostes d'actuació sobre la reforma de l'administració.
Pel que fa l'autogovern efectiu ha anunciat que reactivaran totes les comissions bilaterals amb l'Estat; ha assegurat que treballaran amb exigència per fer complir els pactes amb el govern espanyol i s'ha referit a qüestions com els traspassos de Rodalies o el desplegament de Mossos d'Esquadra.
Diàleg
Al llarg de la seva intervenció, Dalmau ha garantit en diferents ocasions en la voluntat de diàleg amb tots els grups del Parlament sense excepció i ha garantit en la seva gestió "la visió d'una persona pragmàtica, obert a totes les propostes per millorar el país".
Precisament aquesta referència ha provocat una enganxada amb el portaveu de Vox, Juan Garriga, que ha demanat explicacions sobre si quan parlar d’incorporar les propostes vinguin d’on vinguin vol dir que també estarà disposat a parlar amb el seu partit. En el torn de rèplica, Badia ha deixat clar que no comptava amb el suport de la ultradreta, la qual cosa ha provocar la resposta irada de Garriga, que ha retret al PSOE fins i tot pistolerisme i crema d'esglésies durant la Guerra Civil. En acabar la intervenció Garriga ha abandonat la comissió.
També el portaveu del PP, Juan Fernández Benítez, ha recollit la mà estesa del conseller, però ha deixat clares les línies vermelles, i la voluntat dels populars de construir una alternativa al PSC. Ha acusat Dalmau de fer un discurs buit, de grans titulars però sense concreció i ha retret que en comptes de reduir i simplificar l’estructura de Govern l'executiu d'Illa ha creat dues noves conselleries -esports i política lingüística- convertint-se en el gabinet amb més conselleries de les darreres dècades.
Des dels Comuns, Lluís Mijoler, ha recordat al conseller de Presidència la necessitat d’avenços en política municipal i la reforma del finançament per no perdre la perspectiva municipalista, mentre que Laia Estrada, de la CUP, ha advertit que no es revertirà l’espoli fiscal amb la millora de l’encaix dins de l’Estat espanyol. “Parlar d’autogovern quan se’ns nega el dret a autodeterminació és una presa de pèl, més encara quan som davant un govern espanyolista, sucursal catalana del PSOE”, ha subratllat.