La gestió del temporal que ha provocat més de 200 morts al País Valencià ha suscitat que es presentin múltiples querelles i denúncies de tota mena contra els responsables polítics i tècnics que hi havien de fer front. Els més assenyalats han sigut Pedro Sánchez (president del govern espanyol), Fernando Grande-Marlaska (ministre de l’Interior), Teresa Ribera (ministra per a la Transició Energètica), Carlos Mazón (president de la Generalitat Valenciana) i María José Rallo (presidenta de l’Agència Estatal de Meteorologia). Els tres principals actors que han acudit als tribunals són Vox, Iustitia Europa (un “moviment de ciutadans que defensa la dignitat, la llibertat i la justícia” que té entre els seus objectius “perseguir els polítics als tribunals” i que és acusació popular en el cas de Begoña Gómez i en el cas Koldo) i Manos Limpias (un pseudosindicat ultra que és l’origen de la investigació a Begoña Gómez). La primera acció judicial que ha estat estudiada per la justícia és la demanda que va impulsar l’advocat valencià Curro Nicolau, que va ser admesa a tràmit la setmana passada. A més, s’està gestant una demanda col·lectiva, impulsada per un pòdcast valencià, contra Carlos Mazón. Per la seva banda, de moment, Hazte Oír, un habitual d’aquests casos, està estudiant les possibles accions judicials. ElNacional.cat repassa tots els moviments que hi ha hagut als tribunals en relació amb la DANA.
La demanda de Curro Nicolau per la “inactivitat” de Mazón durant la DANA
De moment, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha admès a tràmit la demanda de Curro Nicolau, un advocat valencià, per la “inactivitat” del president de la Generalitat Valenciana i de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències. El passat divendres, el jutge va demanar al govern valencià els expedients administratius i va donar nou dies de termini a l’executiu per personar-se en el procediment en qualitat de demandat. Així mateix, Curro Nicolau ha denunciat Pedro Sánchez i Fernando Grande-Marlaska al Tribunal Suprem al·legant que el president espanyol tenia el “mandat legal” de declarar l’estat d’alarma des del primer moment per desplegar l’exèrcit en les hores posteriors al temporal: “El president del govern espanyol i el ministre de l’Interior van decidir no actuar ordenant la intervenció de les Forces Armades fins passades més de 72 hores des de la inundació, amb un clar perjudici per a desenes de milers de ciutadans”, argumentava la denúncia, a la qual va tenir accés Voz Pópuli.
Sánchez, Marlaska i Ribera, querellats per Iustitia Europa, Vox i Manos Limpias
Les primeres querelles van arribar de la mà de Iustitia Europa. Van anar contra Pedro Sánchez i Fernando Grande-Marlaska (al Tribunal Suprem) i contra Carlos Mazón (al TSJCV) pels delictes d’omissió del deure de socors, prevaricació omissiva i homicidi imprudent. En el cas de Sánchez i Marlaska, afegia un delicte de lesions. L’entitat justificava que l’Estat “va fallar i va desaparèixer en el moment de més necessitat” i va deixar als ciutadans “desprotegits i desemparats” davant de la catàstrofe, lamentava que el govern espanyol no hagués declarat l’emergència nacional i denunciava la “passivitat” de la Moncloa i la seva “abdicació absoluta dels deures fonamentals de protecció i seguretat cap a la ciutadania”. Just aquest matí, la querella s’ha ampliat contra Teresa Ribera (vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Energètica i el Repte Demogràfic) per la seva “responsabilitat directa” com a “màxima autoritat” de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
Vox no s’ha volgut quedar enrere i també va elevar la seva batalla contra Pedro Sánchez als tribunals. La formació d’extrema dreta va impulsar querelles contra el president del govern espanyol, Fernando Grande-Marlaska, Teresa Ribera i Margarita Robles (ministra de Defensa) per homicidi imprudent i omissió del deure de socors per no haver declarat l’emergència nacional per la DANA. El líder de Vox, Santiago Abascal, va argumentar que declarar l’emergència nacional era un “deure inexcusable i ineludible” que la Moncloa va esquivar de manera “conscient”. “Ara hauran de pagar per això”, va concloure en una declaració sense preguntes. El partit ultra argumenta que Sánchez “es va rentar les mans en una evasió competencial absolutament criminal”.
Finalment, Manos Limpias ha anat en la mateixa direcció i, a més d’anar contra Sánchez, Marlaska, Robles i Ribera, també carrega contra Ángel Víctor Torres (ministre de Política Territorial i Funció Pública). La querella, consultada per ElNacional.cat, s’imposa per presumptes delictes d’omissió del deure d’auxili i homicidi imprudent i apunta en dues direccions principals: el govern espanyol no va declarar l’estat d’alarma, cosa que “va impedir una coordinació efectiva i la mobilització de recursos necessaris per enfrontar l’emergència”, i no va implementar “mesures adequades” per mitigar els efectes de la DANA, deixant la gestió en mans d’autoritats locals, “sense la capacitat ni els recursos suficients per enfrontar una emergència de tal envergadura”.
Querella de Iustitia Europa contra Carlos Mazón per “l’abandonament absolut” i la “cadena d’errors i omissions flagrants”
L’única querella que s’ha presentat de moment contra el president valencià és la de Iustitia Europa, que l’acusava d’un “abandonament absolut” en la gestió de l’emergència i detallava una “cadena d’errors i omissions flagrants”. L’entitat considera que Mazón “va ignorar la gravetat de la DANA” i “va subestimar els riscos en les seves compareixences públiques, deixant a la població en una situació d’extrema vulnerabilitat”. Iustitia Europa, que reprovava la “falta d’actuació efectiva”, el “desemparament viscut pels ciutadans” i “l’omissió de les seves responsabilitats”, ha ampliat ara la querella adduint que la “falta” de coordinació i la “tardana” resposta “van agreujar els efectes de la catàstrofe” i “van exposar la població” a “riscos que s’haurien pogut evitar” si Carlos Mazón hagués arribat abans a la reunió del CECOPI.
Una futura demanda col·lectiva contra Carlos Mazón
Ara bé, hi ha altres moviments en marxa. De moment, s’ha impulsat una demanda col·lectiva per les negligències de Carlos Mazón. L’han promogut Francesc Miralles, Andrea Kruithof i Juan Cardona, autors del pòdcast Greuges pendents, a través de la campanya Justícia per a València. Han difós a través de les xarxes socials un formulari per recollir suports per “exigir responsabilitats per les greus negligències durant la gestió de la DANA” tant al president valencià com a Salomé Pradas (consellera de Justícia i Interior) i Emilio Argüeso (secretari de Seguretat i Emergències). De moment, han aconseguit la signatura de més de 1.800 persones i prop d’un centenar d’advocats s’han ofert com a voluntaris per col·laborar-hi. Segons expliquen els impulsors a ElNacional.cat, consideren que hi ha “indicis de negligència greu, ja que no es van activar a temps les mesures necessàries”. El seu objectiu és “construir una base sòlida de testimonis, documents i proves que puguin servir per demostrar la responsabilitat dels alts càrrecs en una resposta ineficaç i tardana”.
La CGT presenta una demanda a la Fiscalia per la gestió “criminal” de Carlos Mazón
Per la seva banda, la CGT ha presentat una demanda davant de la Fiscalia perquè entén que la Generalitat Valenciana tenia “informació precisa”, però “no va fer res per salvar la vida de desenes de persones treballadores”. El secretari general de CGT València, Juan Miguel Font, considera que la gestió de Carlos Mazón pot titllar-se de “criminal”, ja que, amb “tota la informació que tenia al seu abast”, va ser “incapaç de prendre decisions que posessin fora de perill a les persones”. La denúncia es fa en clau sindical, atès que la CGT considera que la majoria de les persones que van morir estaven treballant, sortien de treballar o es dirigien als centres de treball després del canvi de torn.
Vox, Manos Limpias i Tierra SOS-tenible també apunten contra la presidenta de l’AEMET i el president de la CHJ
A més, també hi ha querelles que apunten contra María José Rallo del Olmo (presidenta de l’Agència Estatal de Meteorologia) i Miguel Polo (president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer). Els posen a la diana Vox, Manos Limpias i Tierra SOS-tenible. Manos Limpias va assenyalar la seva “responsabilitat davant de les repercussions de la DANA” i va demanar al jutjat que obrís una investigació contra ells pels presumptes delictes d’homicidi imprudent, imprudència greu de lesions i danys per imprudència. I Tierra SOS-tenible (una entitat que nega el canvi climàtic) ha impulsat una denúncia a l’Audiència Nacional, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, atribuint-los els delictes d’homicidi dolós o imprudent, desistiment de funcions, negligència, previsions errònies, prevaricació i danys a les persones, a les infraestructures de l’Estat, a empreses privades, a la indústria i a l’agricultura. En concret, reprova “l’alta incompetència” de l’AEMET, que considera que “ha condicionat la resposta de tota la cadena de comandament amb resultats catastròfics” i creu que “va incomplir la seva missió principal d’ajudar a salvar vides i infraestructures”.
Per acabar, hi ha quatre noms més que han estat assenyalats. Vox també apunta contra Pilar Bernabé García (delegada del govern espanyol al País Valencià), Susana Crisóstomo Sanz (subsecretària del Ministeri de l’Interior) i Virginia Barcones Sanz (directora general de Protecció i d’Emergències del Ministeri de l’Interior). Tierra SOS-tenible també ha denunciat Virginia Barcones. Finalment, Manos Limpias s’ha querellat contra Emilio Argüeso Torres (director de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències).