Dani Cornellà (Girona, 1978) respon a les preguntes d'ElNacional.cat en aquesta entrevista gairebé sense veu. En els últims dies ha participat d'algunes de les protestes convocades per la pagesia catalana aquesta setmana, com ara en els talls de l'AP-7 a l'Alt Empordà. El també exalcalde de Celrà i diputat de la CUP des de les passades eleccions presideix la comissió d'Acció Climàtica al Parlament i per tant, és l'encarregat de defensar la posició els anticapitalistes en tota la crisi de la sequera que afecta el país. Aquesta problemàtica ha estat la gota que ha fet vessar el got pels pagesos catalans, ofegats per les restriccions a l'aigua que tal com deixa clar Cornellà en aquesta entrevista són incomprensibles mentre altres sectors com l'industrial o el turístic consumeixen molts més litres que no pas els ramaders. Les infraestructures que defensen altres partits no són la solució a la sequera per al diputat de la CUP que reclama anar molt més enllà.
Fa pràcticament tres setmanes que bona part de Catalunya ha entrat en emergència. Aquest escenari era evitable?
No. De fet, nosaltres pensem a l'inrevés que el Govern. Creiem que haurien d’haver estat molt més valents i decretar l'emergència amb anterioritat. És cert que el pla de sequera fixa uns llindars, però s’haurien d’haver pres mesures per evitar gastar la poca aigua que teníem més aviat. S’ha anat tard.
Amb aquest escenari, la sequera o la manca d’aigua és el principal problema que pateix Catalunya?
És molt important entendre que la sequera no és fruit de la casualitat sinó que nosaltres, el nostre país, té un clima mediterrani que ja ha provocat unes sequeres històriques, com la del 2008 que va ser molt greu però des de llavors també s’han anat patint episodis rellevants. La sequera, llavors, està relacionada amb el clima i ara estem en una emergència climàtica que hi repercuteix directament i provoca que les sequeres, que ja eren característiques, es repeteixin molt més sovint, siguin més llargues i més extremes. No podem desvincular-les, i per tant no és com un problema que ens ve de nou i que amb una ploguda se solucionarà, sinó que s'anirà repetint. Estem en la zona zero del canvi climàtic i hem de ser conscients de la situació que vivim. Per tant, no podem dir que el gran problema sigui la sequera, sinó que n’és una conseqüència, també d’unes polítiques i d’un model internacional durant cinquanta anys que ens ha portat en aquesta situació.
La gestió del Govern de la sequera ha estat criticada per part de l’oposició. Des del PSC i Junts lamenten que no s’hagin fet més infraestructures durant els últims anys. Això ha estat un error per vosaltres?
No és un problema només d'aquest Govern, sinó de tots els que han manat les últimes dècades, que han fet exactament les mateixes polítiques i que han gestionat l'aigua com un recurs infinit, amb una gestió de la demanda no de l'oferta. El país ha anat creixent i el consum d’aigua també però no s’ha previst que és un recurs que s’ha de cuidar i més tenint en compte el nostre clima. Catalunya ha tingut successius governs que no han fet les polítiques adequades per gestionar l'aigua, fet que ens ha portat a l’actual escenari. Per nosaltres hi ha un problema estructural del model de gestió d’aigua en aquest país en les últimes dècades.
És un error crear infraestructures per fer veure que no hi ha sequera i continuar produint aigua i reproduint el model
En aquesta última sequera s’han posat en el focus com una solució infraestructures com les dessalinitzadores o les potabilitzadores. És el camí que cal seguir?
És un error tornar a caure en el que reclamen alguns grups majoritaris al Parlament, ja que de nou és fer una gestió de l’oferta en aquest cas a través de la creació d’infraestructures per fer veure que no hi ha sequera i continuar produint aigua i justificant projectes com el Hard Rock, fer més autopistes o els Jocs Olímpics d’hivern… Les infraestructures que ja tenim s'han d'utilitzar, només faltaria, però hem d'anar més a canviar el model de gestió de l'aigua. I aquí sí que cal millorar les xarxes d'abastament municipals, posar-hi més diners dels que s’han posat, millorar els sistemes de rec, apostar per la regeneració d’aigua que pot servir a l’agricultura però també per altres usos com mantenir els ecosistemes dels rius vius. La biodiversitat és la gran abandonada d'aquesta sequera, tant per part del Govern com dels grups majoritaris de l'oposició i d’això no se'n parla. No necessitem infraestructures, necessitem canviar la política i entendre que cada vegada tindrem menys aigua i que la que tenim s'ha de gestionar de manera molt correcta. Hi ha qui proposa grans infraestructures com dessalinitzadores però aquestes després provoquen contradiccions, ja que ecològicament són insostenibles i tenen un gran consum energètic pel qual el país no està preparat.
La ciutadania ha de tenir restriccions perquè tothom ha de col·laborar però veuen com han de tancar l’aixeta mentre es malbarata aigua o arriben centenars de creuers
Llavors, no es van treure prou lliçons de l’última gran sequera del país, el 2008?
En aquestes dècades hem vist que governi qui governi, les polítiques de l’aigua són les mateixes, sigui el tripartit, Convergència o Esquerra Republicana. Les polítiques no han variat fins que no hem arribat situació extrema de sequera. Durant aquests anys no s’han pres les mesures adients tot i que hi havia informes fets per la mateixa Generalitat que deien que les precipitacions a Catalunya anirien disminuint i així ho continuaran fent i que també hi haurà un augment de les temperatures que afectarà el cicle de l’aigua. Són moltes coses que ja sabíem que passarien i aquí el que s’ha fet és pilota endavant i continuar amb el sistema de creixement insostenible. No s'han pres les mesures oportunes perquè quan arribéssim a aquest escenari, que tots sabíem que passaria, fos d'una manera molt més lleugera i que es pogués viure d'una manera diferent per part sectors tan importants del país com és la pagesia.
Comparteixen els retrets al Govern per haver posat el focus sobre la ciutadania durant la crisi de la sequera?
En els darrers dos anys s’ha assenyalat bàsicament l’agricultura i la ciutadania. Nosaltres podem entendre que es posin restriccions als ciutadans però el Govern primer ha de donar exemple amb mesures que evitin aquestes restriccions, com ara millorar la xarxa d’abastament. En això també hi tenen responsabilitats els ajuntaments, només faltaria, però moltes vegades no tenen pressupost per fer les obres i això també s’ha de dir. Està bé que la ciutadania tingui restriccions perquè estem en un moment en què tothom ha de col·laborar però els ciutadans veuen com han de tancar l’aixeta mentre a molts municipis es malbarata aigua o arriben centenars de creuers al port de Barcelona amb turistes que tenen uns consums d’aigua que multipliquen per cinc els dels veïns de la ciutat. Aquestes incongruències generen molt malestar. Tampoc es pot entendre que la ramaderia, que a les conques internes representen un 1,6% del consum d'aigua, se li apliqui un 50% i, en canvi, la indústria que representa un 20%, només se li aplica una restricció del 25%. També és incomprensible que dins el consum domèstic s'hi inclogui el consum del sector turístic perquè als governs mai no els ha interessat saber quin percentatge representa el consum de la ciutadania i quina part correspon al turisme.
Hi ha unes contradiccions molt grans en la gestió de la sequera. Quan es solucionin la ciutadania entendrà perfectament que ha de continuar col·laborant
En les últimes setmanes s’ha parlat de talls d’aigua a la població o baixades de pressió a l’Àrea Metropolitana. Com s’han d’imaginar els catalans els pròxims mesos de sequera?
A Catalunya hi ha municipis que fa mesos que s’abasteixen amb cisternes, això és una realitat. La ciutadania ja ha entès que la situació és extrema, i per això, ha de veure com en els pròxims mesos es prenen mesures i restriccions equitatives. Si no s’entén que els tanquis l’aixeta, quan a l’Àrea Metropolitana el consum mitjà d’una persona és molt baix, i, en canvi, hi hagi sectors que no han de fer res per estalviar aigua. No només parlo del turisme, sinó també de les empreses embotelladores que no tenen ni una sola restricció. Ara mateix estan traient més aigua que mai d’una manera molt opaca. És a dir, en aquest país estem parlant d’importar aigua en vaixells mentre l’estem exportant amb ampolles a països d’arreu del món. Hi ha unes contradiccions enormes i nosaltres pensem que primer s’han de solucionar i que a partir d’aquí la ciutadania entendrà que també ha de continuar col·laborant i si cal. És a dir, hi ha unes contradiccions molt grans i nosaltres pensem que primer s'ha d'arreglar això, i després la ciutadania pot entendre perfectament que també ha de continuar col·laborant.
Els pagesos surten al carrer per evitar desaparèixer i explicar que no poden més entre males polítiques i ara la sequera
El Govern ha anunciat finalment que revisarà les restriccions per sequera a la pagesia. Va tard?
La pagesia està patint per les restriccions des de fa dos anys i el Govern no volia arribar a l'emergència per protegir depèn de quins sectors. És normal que hàgim arribat a un punt que els pagesos surten al carrer per evitar desaparèixer i explicar que ja no poden més entre les males polítiques que fa 40 anys que pateixen a les quals ara s’afegeix una sequera extrema. La supervivència del sector depèn de si es canvien les polítiques o no es canvien. Amb unes restriccions del 50% quan només consumeixen un 1,6% d’aigua és normal que s’hagi de modificar aquest pla especial de sequera perquè o el Govern posa les mesures necessàries per assegurar l'aigua i el suport econòmic o veurem acabar de desaparèixer una pagesia molt tocada ja pels últims anys.
Vostè ha participat de les manifestacions aquests últims dies. Quina sensació s’emporta després de parlar amb els pagesos?
He vist un sector molt enfadat i que ara està al límit per la sequera després de molts anys de males polítiques tant catalanes com espanyoles i europees. En els últims quaranta anys s’han perdut més de 100.000 hectàrees de conreu i ara a sobre es troben amb aquesta manca d’aigua. Això ha servit perquè tot el sector es posi d’acord en dir prou, que ja no poden més, que o es posen solucions sobre la taula o acabarà plegant una part important de la petita i mitjana pagesia. Aquí només hi quedarà el model de l'agroindústria que ja s'ha anat imposant mentre el model de tota la vida del país, que és el que nosaltres defensem, es perdrà. He vist una pagesia cansada i enfadada que desconfia de tota la classe política, cosa que no ens estranya. Estan fent el seu últim intent i estan disposats a anar a totes per no desaparèixer. Això passa per aquests canvis en el pla de sequera però també perquè els ajuts es paguin de manera ràpida, que desburocratitzi el sector perquè no són gestors sinó persones que treballen la terra i també pels preus dels productes. No pot ser que hi hagi unes distribuïdores i comercialitzadores que siguin les que imposin els preus dels productes, aconseguint beneficis multimilionaris mentre la pagesia s'arruïna i plega.
Quina és la solució segons la CUP?
Que l’administració marqui els preus públics i que aquests no es puguin baixar. Que siguin justos i que garanteixin una renda agrària digna, perquè la d’ara està a nivells de fa més de deu anys. També fer distribuïdores públiques, com s’ha fet l'energètica, per evitar que aquí hi hagi quatre “señoritos” que visquin i s’enriqueixin de la feina dels altres. Al mateix temps s’ha de fer una reforma agrària des del sector per garantir-ne la supervivència i la sobirania alimentària d’aquest país, que ja hem perdut perquè bona part del que mengem ha de venir de fora perquè ja no ho produïm. Tampoc podem perdre més terreny agrícola i Junts, el PSC o fins i tot el Govern d’ERC estan defensant un model de transició energètica que es basa a ocupar el sòl agrari a través de macroprojectes solars, fet que porta a expulsar la pagesia i fomentar l’especulació amb la terra.
Hi ha contradiccions molt bèsties per part de partits que intenten aprofitar-se d'un sector molt enfadat quan el que toca és donar-los tot el suport
Diu que la pagesia desconfia de la classe política. Els partits s’estan apropiant de les seves lluites o utilitzant-les políticament?
Totalment. Hi ha partits que proven d’aprofitar el malestar d'un sector per fer les seves reivindicacions i per marcar el seu espai polític, però això és un error. Quan van venir els pagesos del Berguedà i el Bages al Parlament, i ens vam trobar a fora amb ells ens explicaven que no podia ser que el sector patís unes restriccions des de fa dos anys i el sector turístic cap quan el juny passat teníem els embassaments al 30% i quan es va acabar la temporada turística havien baixat a un 18%, tots els grups parlamentaris callaven. Nosaltres vam marxar -tot i que després els vam atendre dins de la cambra- per la hipocresia. Els partits majoritaris diuen una cosa aquí al Parlament però després quan reben a la pagesia n’hi diuen una altra. El mateix passa a Europa, quan voten a favor dels acords amb països tercers. Són unes contradiccions molt bèsties per part d’uns partits que intenten aprofitar-se d'un sector molt enfadat quan el que toca és donar-los tot el suport i prendre les mesures necessàries perquè es pugui mantenir. No s’hi val abanderar la seva lluita quan tu ets part del problema i no de la solució. Hi ha partits que han estat molts anys al Govern i que n'han sortit fa molt poc i ara fan bandera de la pagesia com si ells no hi tinguessin res a veure quan han fet les mateixes polítiques que la resta de partits o fins i tot pitjors, perquè a Europa voten a favor dels acords que denuncia la pagesia.
Ha contraposat les restriccions a la pagesia amb les del turisme. És incompatible la supervivència de la primera amb el creixement del segon?
No és que sigui incompatible és que hi ha un problema de model. Si els diferents governs de la Generalitat han apostat per un model basat en el turisme massiu i descontrolat tots hem vist com això ha acabat provocant una pèrdua del sector rural, un abandonament dels pobles i una massificació de les ciutats. Nosaltres no apostem per aquest model, no podem pretendre que cada any vinguin més turistes per terra mar i aire. Això és insostenible perquè genera problemes d’habitatge, increment de preus, precarietat laboral, estacionalitat de la feina.
El Hard Rock caurà pel seu propi pes com ho van fer els Jocs Olímpics
Des de la CUP soleu posar el Hard Rock com a exemple dels macroprojectes que rebutgeu. Creieu que acabarà tirant endavant?
Seria una barbaritat amb la situació que vivim, tot i que és veritat que aquest projecte no depèn de les conques internes, que com a país continuem apostant per més hotels, ludopatia, macroprojectes que res tenen a veure amb el nostre país. Nosaltres pensem que el Hard Rock caurà pel seu propi pes, com ja ho han fet els Jocs Olímpics. Salvador Illa diu que no li agrada que la sequera ens impulsi cap al decreixement, però el decreixement s’hauria d’imposar perquè una majoria política i social veiem que s’han fet molt malament les coses i que decréixer no vol dir anar menys, anar pitjor, sinó que vol dir valorar les coses d'una manera diferent, repartir el treball, repartir la riquesa. L’emergència climàtica, el canvi de temperatures, el no ploure… tot això ens condiciona i farà caure projectes per inviables i insostenibles.
Les protestes de la pagesia, sumades a la sequera, poden acabar passant factura a aquest Govern en l’últim any abans de les eleccions al Parlament?
No només hauria de penalitzar al Govern actual sinó a tots els partits polítics amb responsabilitats a Catalunya, a l’estat espanyol o amb representació europea que ens ha portat fins a aquesta situació. Fa 50 anys que se sabia que arribaria que el canvi climàtic, tots sabíem que aquesta sequera passaria i que cada vegada serien més recurrents i extremes. Tothom ho sabia i aquí no s’ha fet res, s’hi ha girat l’esquena en nom del fet de continuar creixent i que els rics es fessin més rics. La desafecció política que hi ha ara és causada per això. Hi ha un càstig a tots els partits perquè s'han fet molt males polítiques, no només amb la sequera o la pagesia, sinó amb l'educació, amb sanitat, amb serveis públics... I no només es pot culpar el partit que hi ha ara, que sí que està en molta minoria, perquè fins fa quatre dies hi havia un altre partit governant amb ells.