El Tribunal de Comptes situa Daniel de Alfonso com a únic responsable d'haver-se embutxacat 206.000 euros, més interessos, en concepte de triennis i altres complements salarials que suposadament no li pertocaven quan va ser el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) entre els anys 2011 i 2016. És la principal conclusió que s'extreu de la vista prèvia que s'ha fet aquest dijous a Madrid per preparar el judici al qual encara no se n'ha fixat data. La defensa del demandat ha intentat, sense èxit, encolomar el mort al que era el cap d’Administració, Recursos Humans i Pressupost de la institució, Josep María Sangenís, com a “responsable comptable”, i el llavors Oïdor de Comptes del Parlament - de qui depèn l'Oficina -, David Pol Torrella, com a ”responsable civil subsidiari”. El Tribunal ha fet cas al representant legal d'Antifrau i al fiscal, que reclamen que retorni els diners, i s’ha oposat a la petició. Això sí, el periodista Carlos Quílez, exdirector d’Anàlisi de l’OAC, haurà de comparèixer com a testimoni durant el judici.
La vista, que ha durat una hora, ha girat al voltant de la responsabilitat dels triennis que es van pagar durant l’etapa que està sota sospita i de la qual, a través de l’escrit de resposta a la demanda, De Alfonso havia desviat cap a Sangenís i Pol proposant-los com a demandats. En aquest sentit, l’advocada de l’exdirector, Marta Milans del Bosch, ha argumentat que el seu client no tenia per què fer-se càrrec dels pagaments suposadament irregulars. “El responsable del maneig del pressupostos de l’OAC recau en l’àrea d’administració i no en el director”, ha explicat Milans del Boch, que ha recordat que l’anterior fiscalitzador de comptes Pol Torrella, jubilat des del 2019, “no va fer cap informe ni mai va advertir de cap responsabilitat”. L’institució tenia el 2015 un pressupost de 4,7 milions d’euros. La llei fixa que la gestió pressupostària de l’OAC està sotmesa a la fiscalització de l’Oïdor a través d’informes com a mínim trimestrals. En aquest sentit, uns mesos després, la nova oïdora sí que va incloure observacions sobre les despeses de l’OAC.
En la rèplica, la consellera - així es denomina als jutges i jutgesses al Tribunal de Comptes -, Elena Hernáez, ha comprat els arguments del fiscal i de la lletrada d’Antifrau, Rosa Maria Pérez de Pablo, que ha respost que, segons la normativa, el director és qui ordena els pagaments i el cap de Pressupostos és qui els efectua. Per a l’advocada, De Alfonso tenia “la responsabilitat comptable” perquè va ser qui “va ordenar, decidir i percebre la majoria de pagaments” que estan sent investigats. Com a resultat de la vista prèvia, totes les parts implicades en la causa comptable han acordat que el periodista de successos Carlos Quílez comparegui com a testimoni per videoconferència. Entre el 2009 i el 2014, Quílez va ser el responsable d’anàlisi d’Antifrau.
L'origen de la causa
El Tribunal de Comptes va obrir el procediment de reintegrament (perquè torni els diners) arran de la denúncia presentada per la Fiscalia, que es basava en informes enviats el 2018 i el 2020 per la Sindicatura de Comptes que assenyalava que l’exdirector de l’Oficina Antifrau va percebre complements salaris que no li pertocaven. Aquell document indicava que De Alfonso va rebre 180.000 euros en concepte de triennis cobrats indegudament, 6.000 euros més per complements de qualitat i 21.000 euros per triennis en concepte de personal de l’OAC mal aplicats, més els interessos pertinents. L’Oficina, com a part perjudicada, forma part a la causa tot i que actualment manté en suspensió el pagament de triennis als alts càrrecs des que l’actual director, Miguel Ángel Gimeno, va arribar a la institució.
Daniel De Alfonso en va ser director des del 2011 fins al 2016, quan el Parlament de Catalunya el va cessar després que es filtressin unes converses comprometedores amb el llavors ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz. Des de llavors De Alfonso és magistrat al jutjat de Vigilància Penitenciària 1 de Cantàbria. En aquells àudios desvelats el 2016 pel diari Público, Fernández Díaz, a l’ull de l’huracà pel ressorgiment judicial de l’Operació Catalunya, reconeixia a l’investigat pel Tribunal de Comptes que tenia la intenció de filtrar a la premsa investigacions amb la intenció de fabricar escàndols que desprestigiessin líders del procés independentista.
Davant dels dubtes de De Alfonso, l’exministre el tranquil·litzava dient el ja cèlebre “esto la Fiscalía te lo afina, hacemos una gestión”. En l’afany per desprestigiar els partits independentistes, l’exdirector de l’OAC reconeixia també els plans del govern central per asfixiar la sanitat catalana. “Les hemos destrozado el sistema sanitario”, reconeixia De Alfonso, que presumia de ser espanyol quan l’exministre li demanava més pressió contra el govern i els sobiranistes. “Considera’m com el teu caporal del cos nacional”, xulejava l’exdirector. Aquelles gravacions de conspiració, enregistrades en un despatx del ministeri el 2014, van ser un dels símptomes que hi havia una operació en marxa per desprestigiar el moviment independentista.
Aquell “la fiscalía te lo afina” va arribar a la comissió de la Kitchen al Congrés dels Diputats l’any 2017. Fernández Díaz va negar que ho digués i va assegurar que, segons un informe de la policia científica, ell afirmava ‘la fiscalía en fin... hago una gestión”. Ara l’exministre torna a estar al punt de mira arran de les noves revelacions al voltant de l’Operació Catalunya. La recent difusió de noves converses del comissari jubilat José Manuel Villarejo amb la senadora popular Alícia Sánchez Camacho ha reactivat la presentació de querelles contra la política patriòtica i càrrecs del govern del PP, com ara les de l’expresident del Barça Sandro Rosell i l’exconseller Jaume Giró. En l’àmbit parlamentari, el Congrés dels Diputats ha reactivado la tercera comissió d’investigació que reclamen els partits independentistes catalans i bascos i ha donat 20 dies perquè se’n proposin els integrants.