El president Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín han defensat la vigència del referèndum del Primer d'Octubre en un acte a Arenys de Mar, on aquest dissabte s'han celebrat unes jornades per celebrar el setè aniversari del referèndum. Des d'allà, Carles Puigdemont ha enviat un dard al president de la Generalitat, Salvador Illa, sense mencionar-lo: "No hi pot haver normalitat mentre existeixin les condicions que fan que hàgim de lluitar amb les mans lligades a l'esquena i amb l'amenaça permanent", ha reivindicat el líder de Junts per Catalunya en l'acte central de la jornada al Centre Cultural Calisay d'Arenys. D'aquesta forma, Puigdemont respon el líder del PSC, que, un cop aterrat a Palau, ha insistit en la "normalització institucional". De fet, Puigdemont també ha criticat que s'intenti "convertir" la Generalitat en una "gestoria d'encefalograma políticament pla". "Negar la pròpia història és negar-se a si mateix", ha assegurat.
Puigdemont ha recordat que l'amnistia és la "primera rectificació" de l'Estat del seu comportament "repressor" i "antidemocràtic", malgrat que sigui una proposta que "surti del mateix independentisme". De fet, ha assegurat que la repressió del Primer d'Octubre va afectar "a tots els catalans" i ha recordat l'aplicació del 155 o la retirada de les seus de diverses empreses catalanes. "És Espanya qui ha de reflexionar i fer autocrítica", ha dit el president a l'exili, que ha fet valdre com l'independentisme ha estat anys fent autocrítica.
Missatge als catalans no independentistes
Amb tot, Puigdemont també ha enviat un missatge als catalans no independentistes i és que considera que el moviment que encapçala "permet que tothom pugui decidir el futur del seu país". "En canvi, la unitat forçada n'exclou a una gran part", ha insistit de forma contundent Puigdemont. De fet, per això ha afirmat que el moviment independentista sempre ha parlat del concepte d'una "república compartida".
El líder de Junts ha reivindicat la vigència, la legalitat i la legitimitat del mandat del Primer d'Octubre i ha recordat com els referèndums són una eina que s'utilitzen en altres països de forma usual com Suïssa. "Són un recurs que té la democràcia per implicar a tothom en una decisió", ha enraonat Puigdemont, que assegura que el que fa "d'històric i excepcional" aquella votació són les “condicions” en les quals es va produir. "Va ser un exercici inèdit de col·laboració entre les institucions i la societat civil, enmig d'una hostilitat de tots els poders de l’Estat espanyol, que van desplegar tota mena de mitjans i amenaces per impedir-ne la celebració", ha denunciat Puigdemont, que ha lamentat que l'Estat "encara no hagi demanat perdó".
Per tot plegat, el líder de Junts ha reivindicat que no llençaran la tovallola. "Encara menys ara que la manca d'unitat ha tingut unes conseqüències nefastes per a la nació", ha dit fent referència a les picabaralles entre Junts, ERC i la CUP. "Set anys després de veure la cara de la repressió en diverses intensitats, s’han encarregat de demostrar que no hi ha un altre camí per a la nostra societat, la nostra economia i llengua, que no sigui la independència", ha conclòs Puigdemont.
Lluís Puig i Comín reivindiquen el Consell de la República
Abans de Puigdemont, han pres la paraula els consellers, també a l'exili, Lluís Puig i Toni Comín. El primer ha reivindicat el Consell de la República i la seva tasca: "Gràcies a ella hem aconseguit conèixer a molta gent", ha reivindicat Puig, que ha explicat que ha aconseguit "eixamplar la relació humana amb molta gent". "Sobretot des d'aspectes de la cultura i la llengua catalana", ha assegurat.
Per la seva banda, l'eurodiputat electe, Toni Comín, ha exposat les tres raons per les quals s'ha de continuar defensant la vigència del Primer d'Octubre. La primera, és que és una qüestió de principis i consciència democràtica. "És un mandat vigent, que no ha estat revocat i que només podrà ser revocat si se'n celebra un altre", ha reivindicat. El segon motiu que ha exposat Comín és la "credibilitat internacional" i és que considera que si, algun dia, un altre Estat vol reconèixer el referèndum, l'independentisme ha de ser allà. Finalment, el tercer motiu que exposa és "estratègica". "El procés d’independència s’acabarà amb la independència i això serà quan l’Estat espanyol es vegi forçat a respectar el resultat d’un referèndum d’independència de Catalunya", ha reivindicat Comín.