Darrera oportunitat. La sala penal de l’Audiència Nacional celebra aquest dilluns una vista, a Madrid, sol·licitada per Alerta Solidària -que porta la defensa de la majoria de CDR encausats en l’Operació Judes- i en la qual els advocats demanaran la suspensió del judici als 12 veïns acusats de terrorisme per l’aprovació inicial de la llei d’amnistia i la vulneració de drets realitzada pel jutge instructor Manuel García-Castellón. El tribunal, presidit pel magistrat Alfonso Guevara, també escoltarà als advocats de les altres defenses, així com el parer de la Fiscalia i les acusacions populars formades per les entitats unionistes Asociación de Víctimas del Terrorismo (AVT); Asociación Dignidad y Justicia (que també és acusació a la causa de Tsunami Democràctic); Asociación Española de la Guardia civil (AEGC); Asociación Unificada de la Guardia civil (AUGC) y el partit ultra VOX. La llei d’amnistia, que ara està al Senat, s’hauria d’aprovar, amb la seva publicació al BOE, a finals de maig. Les defenses afirmen que els processats es poden acollir a aquest oblit penal i que per estalviar recursos a l’Administració de Justícia, demanen que se suspengui la celebració del judici, a més de que se subsanin les irregularitats denunciadas.
La causa dels CDR està inclosa en la llei d’amnistia, segons Junts i ERC, que finalment han pactat amb el PSOE unes esmenes per evitar que quedin exclòs aquest cas de l’Operació Judes i la de Tsunami Democràtic. En la norma s’indica que han de quedar exclosos els casos de terrorisme que hagin provocat atacs a la vida “de forma manifesta i amb intenció directa”. En el cas dels CDR, se’ls acusa d’organitzar un intent de bloqueig del Parlament si el president Puigdemont hi tornava, a més de participar en protestes, que estan recollides en altres causes, denuncia Alerta Solidària. L’escull més important és que a alguns dels investigats se’ls va trobar precursors d’explosius, però cap artefacte complet, segons una pericial recollida en la causa. Si el tribunal suspèn el judici, un cop aprovada la llei d’amnistia, també serà el mateix tribunal qui l’haurà d’estudiar i resoldre si l’aplica als encausats.
Penes i terrorisme
Per aquests fets, la Fiscalia de l'Audiència Nacional demana entre 8 i 27 anys de presó per als 12 veïns acusats de terrorisme en l’anomenada Operació Judes. En concret, la Fiscalia sol·licita que es condemni Eduard Garzón, Esther Garcia, Sonia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomás, Alexis Codina, Jordi Ros i Rafael Joaquin Delgado a: 8 anys de presó pel delicte de pertinença a organització terrorista; 11 anys de presó pel delicte de tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparell explosius i inflamables, i 8 anys més de presó pel delicte d’estralls de caràcter terrorista en grau de temptativa. A més, demana que se’ls imposi la mesura de llibertat vigilada durant 8 anys. I per als encausats Ferran Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero, 8 anys de presó pel delicte de pertinença a organització terrorista.
Per la seva part l’ACVOT, eleva les penes als vuit primers encausats fins a 33 anys de presó. Els fets que se’ls imputen no van causar estralls ni morts, i per això les acusacions no reclamen cap indemnització perquè no hi ha víctimes.
Vulneracions de drets
En la vista, per exposar els anomenats articles de previ pronunciament, la defensa d’Alerta Solidària exposa en vuit extensos punts les vulneracions de drets fonamentals que considera que ha comés el jutge instructor de l’Operació Judes, el titular del jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García-Castellón. el jutge ha estat criticat recentment per voler torpedinar la llei d’amnistia amb les seves resolucions i la imputació per terrorisme del president a l’exili Carles Puigdemont, que ara ha validat el Tribunal Suprem. Les principals vulneracions denunciades, a banda de la llei d’amnistia, són:
García-Castellón no és el jutge predeterminat per la llei
Alerta Solidària sosté que l’Audiència Nacional no és el tribunal pretederminat per la llei, que hauria d’haver investigat l’Operació Judes, sinó tribunals territorials, on van passar els fets. És a dir, el magistrat Manuel García-Castellón no hauria d’haver assumit la causa com va fer. La defensa recorda que la llei fixa que l’Audiència Nacional és competent per investigar fets que passen en diferents comunitats autònomes i sobre organitzacions terroristes, com ara el Gihadisme. I en el cas dels CDR, els primers atestats policials detallaven manifestacions i accions per denunciar la repressió del govern espanyol. Res més.
Causa general i amagada com una nina russa
En aquest sentit, Alerta Solidària denuncia que la investigació de García-Castellón és una causa general contra l’independentisme català, com recentment ho han fet les defenses dels investigats de Junts i ERC en la causa de Tsunami Democràtic, feta pel mateix magistrat. Per ara, ni l’Audiència Nacional ni el Suprem han acceptat que el jutge hagi fet una investigació prospectiva
En concret, la defensa recorda que el procediment inicial van ser les diligències prèvies 104/2017, en les quals s’investigaven talls de carreteres i vies del tren, en el marc de la vaga general, i que no s’atribueix al grup dels CDR i -reiteren- que no són fets competència dels jutjats centrals d’instrucció de l’Audiència Nacional. La causa de l’Operació Judes és la peça 2 de les diligències prèvies 99/2018, que s’ha convertit en el sumari 5/2021, tot i que s’han afegit informes de les diligències 104/2017. És a dir, la investigació als CDR s’inicia formalment el 3 de setembre de 2019, tot i que s'alimenta d’altres causes, fins i tot la intervenció de telèfons i les balises de localització GPS posats en alguns dels vehicles dels investigats, 9 dels quals van ser detinguts el 23 de setembre de 2019.
Alerta Solidària exposa que la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim) permet separar un procediment i que s’obrin peces separades per persones amb fets connexos. En el cas de l’Operació Judes, però, “s’han obert procediments, sense que vagi a repartiment a altres jutjats, i amagant les peces, com una nina russa, per amagar tot el que s’ha realitzat, pel magistrat i amb el vistiplau del fiscal”, denuncien els advocats dels CDR. En aquest sentit, Alerta Solidària recorda que “fins a 15 vegades el jutge instructor ha desobeït” a la sala penal de l’Audiència Nacional que ha ordenat que doni totes les investigacions fetes (en les diligències 104/2017 i 99/2018) a les defenses, i que -asseguren- que no ha complert.
“Dit d'una altra manera, ens resulta, com a mínim, il·lògic que el magistrat instructor pugui mantenir una recerca contra els CDR per si aquests poguessin ser considerats una organització terrorista, quan les accions que als mateixos suposadament se'ls atribuïen, en una altra causa, el mateix magistrat havia considerat que eren fets com a màxim constitutius d'uns mers desordres públics. En definitiva, entenem que hi havia una clara falta de competència ab initio del magistrat instructor per a conèixer de la causa, actuant el mateix amb clara infracció de la interdicció d'arbitrarietat”, recull l’escrit dels lletrats d’Alerta Solidària, i per això plantegen “la nul·litat radical de la causa per vulneració del dret al jutge ordinari predeterminat per Llei”.
Accions ja jutjades i un policia infiltrat
En la segona vulneració de drets exposada, Alerta Solidària declara que en el processament i els escrits d’acusacions de la Fiscalia i les altres parts es recullen fets investigats i, fins i tot que ja han estat jutjats per altres tribunals, la majoria accions de protesta, que s’imputen als 12 processats. Un dels casos més evidents és el tall de carreteres l’1 de febrer de 2019 pel trasllat dels presos polítics a la presó de Lledoners. La jutgessa del jutjat Penal 1 de Manresa va absoldre els 9 de Lledoners investigats, entre ells Eduardo Garzón i David Budria, pendents de judici a l’Operació Judes.
Una nova vulneració de drets, per les defenses, és al dret a la privacitat perquè reiteren que la investigació ha estat “prospectiva”, i de la qual se sospita que potser hi hauria “un agent de la policia infiltrat”, ja que aquest grup de telegram era tancat, i la investigació no diu com s’ha obtingut la informació ni les captures dels missatges. I si l’agent, precisen, no tenia ordre judicial per fer-ho, les informacions obtingudes serien il·legals.
Més de 30 telèfons punxats
La defensa sosté que la causa és una investigació prospectiva i posa l’exemple que el primer dels processats, Clara Borrero, no apareix fins quasi 9 mesos després d’iniciar-se les investigacions en la causa 104/2017,on es va intervenir el telèfon de més de 30 persones relacionades amb el món independentista, entre elles Xavier Pellicer, i quan va ser diputat per la CUP al Parlament se’l va deixar d’espiar. De Pellicer i aquestes persones no s’ha obert cap procediment penal. Les defenses també denuncien la filtració del sumari i difusió als mitjans, inclòs informes mèdics dels processats i vídeos dels seus interrogatoris. Eduard Garzon, Jordi Ros, Clara Borrero i David Budria van presentar un recurs d’empara i esperen resposta per aquesta vulneració.
Denúncia de tortures per la Guàrdia Civil
Finalment, Alerta Solidària denuncien que quan van ser detinguts els 9 primers veïns en alguns casos no es va avisar a cap advocat defensor en els escorcolls dels seus habitatges. I en el cas de Jordi Ros ha denunciat tortures per part de la Guàrdia Civil, perquè -se sosté- agents el van pressionar durat més de 10 hores, mentre amenaçaven amb fer mal al seu germà present, que pateix una greu malaltia mental, i per tant, té una “enorme vulnerabilitat”. El titular del jutjat d’instrucció 2 de Sabadell va recaure la querella, de la qual la Fiscalia va demanar l’arxivament i l'Audiènci de Barceloa ho ha de resoldre.
Per tot això, Alerta Solidària demana la nul·litat de la causa de l’Operació Judes perquè "el jutge instructor ha vulnerat el dret de defensa, a escollir jurisdicció, a un procés equitatiu, a la llibertat ideològica i al dret de secret de comunicacions i a la vida privada”.