“Fill, tu estudia molt i així podràs gaudir d’una bona vida, estable i sense preocupacions”. Vist amb perspectiva, que il·lusos eren els nostres pares quan ens pronunciaven aquestes paraules d’encoratjament. Poc imaginaven aleshores que el que venia era un món de temporalitat perpètua, de salaris que no permeten arribar a final de mes, d’inestabilitat, de sobrecapacitació i, en definitiva, de precarietat laboral. Mentre els preus no paren de pujar, els sous i la falta de perspectiva eternitzen una situació en què els joves lluiten per sobreviure al dia a dia, sense poder ni tan sols plantejar la possibilitat de tenir estalvis o construir un futur estable. 

Sobre tot això reflexiona avui el periodista i escriptor David Balaguer a les portes de les eleccions generals del 23 de juliol. A banda de treballar en un sector altament precaritzat, Balguer també és professor postuniversitari, des d’on viu de primera mà les dificultats del jovent per poder tirar endavant. “A mesura que s'adonen de com és el món actual arriben els primers disgustos i decepcions. Els alumnes que surten d'aquí es veuen obligats a compaginar dues feines, una de matí i una de tardes, per poder viure o sortir de casa dels pares i tenir una vida autònoma. És un moment molt greu”, explica a “La culpa és de Madrid?”

Per Balaguer, el problema rau en el fet que és molt difícil plantar-se davant aquestes situacions perquè “sempre hi haurà algú disposat a fer-ho per pràcticament res i d'això, evidentment, se n'aprofiten, i molt, les empreses”. Per aquest motiu, demana al pròxim president espanyol que actuï en aquest sentit i, sobretot, que compleixi la seva paraula: “Tots et venen un món idíl·lic, un món meravellós, una societat que serà increïble si els votes a ells. Doncs precisament demano això: que acabem vivint en una societat de puta mare, que és una cosa que evidentment no passarà. Demano que compleixin la seva paraula perquè prometen coses i després, a l’hora de la veritat, tot allò que han dit és fum”, lamenta. 

El periodista també alerta que la precarietat laboral pot fer que, a la llarga, no hi hagi personal en moltes feines que són cabdals en la nostra societat i posa l’exemple de l’àmbit sanitari. “Si les persones que treballen en la sanitat cobren uns sous miserables i ridículs, és evidentment que cada vegada hi haurà menys gent que s'hi voldrà dedicar”, alerta Balaguer, que també denuncia els desequilibris salarials entre els alts càrrecs i els treballadors.

Tinc la sensació que sempre es busquen excuses. Primer és culpa de la guerra d’Ucraïna, després de la sequera… i acabes pensant que tot són pretextos per no dir-te la veritat de per què les coses pugen tant i els sous no ho fan!  

La culpa és de Madrid?

No. Segons Balaguer, la culpa de tot això no és només de Madrid. Afirma que, tot i que l’Estat és qui prem el botó final, “a crear aquesta esquerda hi ha contribuït tothom”. Això sí, Balaguer reclama al futur executiu espanyol “que estimi més el poble català”: “Tinc la sensació que els catalans estem una mica deixats de la mà de Déu i abandonats”, afirma. 

Aquest vídeo forma part de la nova sèrie de 10 vídeos titulada justament “La culpa és de Madrid?” en què 10 personalitats catalanes plantegen 10 qüestions de competència estatal de cara a les eleccions del 23-J: el preu dels aliments, les pensions, el canvi climàtic, la desigualtat entre homes i dones, Rodalies, el col·lapse de la justícia, l’estat de la llengua catalana, l’accés a l’habitatge o les relacions Catalunya-Espanya. 

📹 Recupera aquí el vídeo de Laura Fa parlant de feminisme.

📹 Recupera aquí el vídeo de Joel Díaz parlant de la defensa del català.

📹 Recupera aquí el vídeo d’Eudald Carbonell parlant del futur de les pensions.

📹 Recupera aquí el vídeo d'Ada Parellada parlant de la pujada del preu dels aliments.