David Cid (Barcelona, 1980) mai s'ha amagat de l'activisme. Marcat des d'un inici per la presència en moviments socials de marcada ideologia esquerrana, ha passat per plataformes com Aturem la Guerra, Unitat contra el Racisme i el Feixisme, SOS Racisme i Greenpeace. Els temps no han passat factura, i Cid tan sols ha transformat la seva militància de carrer per incloure també la institucional. Coordinador de Joves d'Esquerra Verda entre el 2004 i el 2008, i posteriorment d'ICV, la fragmentació d'aquest espai polític li ha permès trobar el seu lloc i consolidar-se com un dels principals noms dels comuns a Catalunya: ja ha estat diputat dues legislatures, ara com a portaveu al Parlament i mà dreta de Jéssica Albiach a la cambra. Un rumor corre entre els periodistes segons el qual David Cid només porta americana quan es disposa a compartir un missatge contundent. Rep l'equip d'ElNacional.cat a les oficines parlamentàries dels comuns vestit amb aquesta indumentària.
Un mes i mig després del trencament de l'executiu, el president Pere Aragonès ha optat per un Govern en solitari. Us heu plantejat oferir una certa estabilitat per aconseguir mesures progressistes?
La tria d'ERC ha estat clara: ha preferit un Govern en solitari, feble i amb moltes dificultats per tirar endavant propostes al Parlament i aconseguir majories. La nostra prioritat sempre són els acords amb formacions progressistes. Però aquesta ERC està encara massa condicionada per la seva relació amb Junts, i sempre té tendència a mirar més aviat cap a Junts que apostar per les majories de progrés.
Si aquesta feblesa i soledat continua, hi ha alguna alternativa a un avançament electoral més aviat que tard?
La màxima responsabilitat és del president de la Generalitat. I evidencia la manera de fer d'ERC que, des de diferents posicions ideològiques, es remarca aquesta manca de voluntat de diàleg i negociació, aquesta manca de capacitat d'arribar a acords. Oriol Junqueras va dir que s'obria a una pròrroga pressupostària. Quin sentit té continuar governant si no tens voluntat d'impulsar el pressupost, la llei més important del Govern? Si al final ERC opta per la pròrroga i no aterra la negociació d'uns bons pressupostos, ERC ha de fer una reflexió sobre si realment només vol estar al poder per al poder.
El projecte polític dels comuns i de Junts és incompatible, ERC ha de triar amb qui el comparteix
Parlem de pressupostos. Els sorprèn la lentitud amb què ha negociat ERC? Hi ha pressions externes que alenteixen la negociació?
ERC, en certa mesura, ha supeditat la negociació de Catalunya al que passava a l'Estat, ha pensat en una negociació amb tempos. Aquests dies es posa en marxa la tramitació de la sedició i s'aproven definitivament els pressupostos. Esperem que això serveixi per avançar en els pressupostos de Catalunya, tot i que, com a força catalana, creiem que la prioritat hauria de ser Catalunya. Hem traslladat a Aragonès propostes amb cinc prioritats molt clares: un pla de xoc contra la inflació, un salt qualitatiu en polítiques públiques d'habitatge, rescatar la sanitat pública, la transició ecològica i l'impuls de les renovables, i avançar en una fiscalitat verda, contra l'especulació i per a les rendes més altes. El que marca ara el debat pressupostari són les nostres propostes, perquè encara no sabem les propostes del Govern. Cal accelerar les negociacions si volem pressupostos el 2023, perquè ja anem tard.
Perilla una pròrroga definitiva si la negociació triga massa? Al maig hi ha eleccions municipals i s'imposaran les estratègies partidistes.
Nosaltres no hem entès mai els pressupostos com una arma de càlcul electoral. Si no, no hauríem aprovat el pressupost del 2020 i del 2022. Hem demostrat que per nosaltres sempre ha estat primer el país, i després els interessos electorals. M'agradaria creure que tothom va a la negociació en aquest sentit. Però és evident que ERC segueix massa pendent de Junts, encara que Junts no vol, ni aprovarà, els pressupostos. Ara mateix, ERC ha de tancar un acord amb els comuns i després buscar els suports necessaris en funció de les polítiques que vulgui impulsar.
Dius que Junts no donarà suport als pressupostos, però Aragonès reitera que són els comptes de Jaume Giró. És un error buscar el suport de Junts?
Té a veure amb aquesta excessiva tendència al càlcul electoral que porta a negar la realitat. Els pressupostos de Giró no van existir, i no vam veure mai ni un número. Hi havia un escenari, a més, en què Giró volia més diners per a l'escola concertada i una rebaixa en l'impost de patrimoni i de successions. Al final, el terreny de joc que es dibuixava portava al que acabarà passant, que és una incompatibilitat de projecte polític entre nosaltres i Junts. ERC ha de triar si comparteix projecte polític amb Junts o si aposta per les polítiques de transformació verda i social. Necessitem un gir cap a polítiques clarament progressistes que permetin avançar en tot allò que Catalunya ha perdut en els darrers anys. Per exemple, Catalunya ha perdut una dècada en polítiques d'habitatge. De fet, l'Ajuntament de Barcelona està fent més habitatge públic que Catalunya i la Comunitat de Madrid junts. Tenim un desert en energies renovables, hi ha un col·lapse a l'atenció primària, i això és responsabilitat d'un Govern d'ERC i Junts.
L'any passat, però, vau donar suport a uns pressupostos en els quals hi havia Junts.
Sí, i Junts no volia l'acord de pressupostos que vam tancar. De fet, el diputat Joan Canadell va insistir fins a l'últim minut que no es podia pactar amb nosaltres perquè no compartíem propostes. L'acord el fixem molt segons el contingut. El 2020, tot i que no és el programa econòmic de Junts, vam fer una reforma fiscal augmentant l'IRPF a les rendes més altes, vam aconseguir augmentar la recaptació de successions, i per tant aquí el que vam fer és aplicar el programa dels comuns. No compartim model de país amb Junts, i només cal veure la reacció de Junts l'any passat per comprovar que el pressupost tenia clarament l'accent dels comuns.
Tanqueu completament la porta a Junts, o veieu possible acordar pressupostos amb l'accent dels comuns i el vot de Junts?
Si són uns pressupostos que tenen més recursos per a la concertada, o que rebaixen l'impost de patrimoni i de successions, no seran uns pressupostos amb els comuns. Avui, les propostes que posa sobre la taula Junts dibuixen un model de país que no és el nostre. Aspirem a una Catalunya diferent, i amb les propostes concretes que fa avui Junts no serà possible.
És a dir que, si els pressupostos van en aquesta línia, ERC no té el vostre vot garantit.
Depèn del contingut. Si qualsevol partit dona suport a les nostres propostes, cap problema. Però estem lluny de l'acord. Ho intentarem fins al final, la voluntat és que hi hagi acord, però avui per avui ens queda molt camí per recórrer i ens agradaria veure una veritable predisposició d'ERC per avançar en els eixos prioritaris que ens hem fixat: fer front a la inflació amb un pla de xoc, el rescat de la sanitat pública, polítiques públiques d'habitatge, el desplegament de les renovables... Això marcarà la possibilitat, o no, d'un acord de pressupostos.
Parlem de la negociació. La setmana passada vau fer públic el vostre programa de prioritats. Aquest moviment respon a la passivitat d'Aragonès a l'hora de presentar les seves propostes pels pressupostos? I vol ser la base de la negociació?
Sí. Hi ha la sensació que a la política catalana es parla molt de la relació entre els partits, quan el fonamental és quin projecte tenim per a Catalunya, quines respostes donem als problemes reals de la gent, com els preus de l'electricitat i dels lloguers. També pretén obrir la negociació per situar el focus en els problemes, i crec que ho estem aconseguint.
"El PSC i Salvador Illa estan en posicions més conservadores que el PSOE"
Però, per contra, encara no heu vist les propostes del Govern.
Estem encara en un moment molt incipient de les negociacions. El Govern ha rebut les nostres propostes, però no hem rebut cap retorn. Ens queda molt camí per recórrer, estem lluny d'un possible acord. ERC diu que situa com a prioritat la transformació verda. Aragonès ha de demostrar que és capaç que aquestes prioritats, que marquem també nosaltres, no siguin només un titular, una operació de greenwashing. Volem saber si s'assembla més a Iberdrola o si realment vol fer un salt en energies renovables. No sabem quina és la voluntat real del Govern.
És a dir que, quatre trobades després, la negociació avança molt a poc a poc.
Sí. Tot just hem entrat en matèria i hi ha temes molt rellevants sobre els quals no hem parlat, com el pla de xoc contra la inflació, habitatge, salut, mobilitat... Dimecres vam començar a parlar d'energia, vam intercanviar propostes, però encara no les hem aterrat.
Pel que fa a aquesta reunió sobre energia, el Govern diu que hi ha una certa entesa entre ells i vosaltres pel que fa a les propostes, malgrat que sempre heu estat molt crítics amb la seva gestió.
Tenim una sensació de decepció amb ERC, perquè esperàvem que després de molts anys entomés aquesta responsabilitat, i no hem accelerat prou ràpidament. Veníem d'una paràlisi increïble en renovables. Tenim uns objectius pel 2030 de producció d'energia eòlica i fotovoltaica, i cal dir que són de mínims, però fins i tot així crec que no els complirem. Hi ha molt camí per recórrer. No n'hi ha prou amb dir que posaràs plaques als edificis públics de la Generalitat, això és un mínim. La pregunta és: som capaços de mobilitzar tot el sostre industrial i tot el sostre disponible a les àrees urbanes per produir energia fotovoltaica?
En matèria d'impostos, reclameu apujar-los a les rendes més altes. El PSC se'n desmarca i Junts està en la posició contrària.
La nostra proposta fiscal és integral: amb elements de fiscalitat verda; contra l'especulació, que és un tema molt important a les grans ciutats, on hi ha gent que fa negoci amb la pujada del preu dels habitatges; i sobre les rendes més altes, perquè ha d'haver-hi solidaritat de qui més guanya. Avui, el PSC està en posicions més conservadores que les del PSOE. Salvador Illa és, en aquests moments, un dels sectors més conservadors dins del PSC, i en política fiscal està lluny del que tradicionalment ha defensat un partit socialista o progressista. Només cal veure què deia la portaveu Alícia Romero fa dos anys i què diu ara sobre la necessitat de gravar les rendes més altes. Vull pensar que ERC serà coherent, que no fa un discurs exigent a Madrid i fa polítiques de mínims a Catalunya. Sigui com sigui, l'acord dependrà d'un acord global. No som partidaris de negociar amb línies vermelles. Tenim objectius, i han de ser-hi. No donarem un xec en blanc al Govern, de manera que, si no hi ha un acord, no votarem els pressupostos gratis.
En matèria d'habitatge, el PSC també s'ha llançat cap a posicions més conservadores amb un discurs molt dur contra les ocupacions. És perillosa aquesta deriva?
El debat real sobre l'habitatge a Catalunya és doble: l'impuls de polítiques públiques d'habitatge de lloguer, en què la Generalitat està desapareguda i ha deixat sol l'Ajuntament de Barcelona; i la regulació del lloguer. Certs discursos sobre certs fenòmens que en cap cas són majoritaris serveixen per amagar la manca de voluntat de regular el preu del lloguer. En alguns camps, el PSC té posicions conservadores, però antigues. No es pot dir que estàs en contra del canvi climàtic, i alhora defensar l'ampliació de l'Aeroport del Prat, és negacionisme climàtic. O pretendre reduir les emissions de CO₂ mentre defenses l'ampliació de carrils a l'AP-7. Els recursos han d'anar a la mobilitat sostenible, a la Catalunya del tren que volem.
Com s'explica aquest posicionament del PSC?
És la voluntat de representar un cert establishment, certs sectors econòmics, quan el futur de l'ocupació i de l'economia no passa per aquí. Hi ha una certa visió antiga que defensa que l'economia només es pot dinamitzar ampliant l'Aeroport del Prat. Catalunya podria ser el clúster científic del sud d'Europa, té les condicions per ser-ho, i podria ser una potència energètica si fem l'aposta per energies renovables. Però no hi ha projecte, i aleshores es recuperen als vells èxits. De Jocs Olímpics ja en vam fer els d'estiu i ara volem els d'hivern, continuem entestats amb el Hard Rock, i volem ampliar l'Aeroport del Prat. Hem de dibuixar un horitzó de futur amb polítiques que no siguin les del passat.
És un problema compartit, que va més enllà del PSC?
Aquí es dibuixa una aliança PSC-Junts, que crec que ens la trobarem el maig del 2023. És vox populi al Parlament que hi haurà acords PSC-Junts en molts municipis de Catalunya. Davant d'això, ERC haurà de triar un cop més si vol una Catalunya del passat o una Catalunya del futur. Aquesta només es construirà si hi som nosaltres, si podem incidir-hi.
Trobeu a faltar pragmatisme per part de la CUP en aquest camí cap a la Catalunya del futur?
Amb la CUP compartim opinió en la majoria de posicions. Coincidim en moltes coses, com en qüestions socials i ambientals. És veritat que tenim matisos diferents, com en la relació amb l'Estat. Nosaltres volem una república plurinacional i la CUP aposta per la independència. També diferim en un tema: la CUP, en el debat d'investidura, no creia un problema que Junts fos al Govern. Nosaltres considerem que Catalunya necessita un Govern que faci avançar en autogovern i nacionalment, però que sigui nítidament d'esquerres.
"Aragonès ha de decidir si s'assembla més a Iberdrola, o realment fem un salt en energies renovables"
Parlem ara de la sedició. Esteu contents amb la reforma del Codi Penal?
El 2019 ens vam presentar dient que volíem derogar el delicte de sedició. És veritat que durant molts moments ens hem obert a una reforma, però al final ha estat una derogació, de manera que hem complert amb el nostre programa electoral. Som l'única formació política que podem dir que allò que vam dir a les eleccions del 2019 és el que hem acabat fent. Volíem resoldre el conflicte polític amb tres premisses: llibertat, diàleg i solucions. Va haver-hi els indults; hi ha la taula de diàleg, que ha de continuar treballant; i ara tindrem les solucions que passen també per la reforma del delicte de sedició.
Però, malgrat això, l'enduriment dels desordres públics ha comportat un crit d'alerta dels juristes per la possible criminalització de les protestes. Veurem esmenes d'Unidas Podemos?
Vull ser prudent. En el cas concret dels desordres públics agreujats, fins i tot les penes màximes es redueixen, i hi ha juristes com Joan Queralt que ho han explicat molt bé: estem parlant d'una legislació comparable al marc europeu, i molts agreujants s'eliminen. I que desaparegui el delicte de sedició podria significar que algunes de les persones que van entrar a presó el 2017 no hi entressin si el Codi Penal fos aquest. Sí que pot haver-hi alguna millora al voltant de les ocupacions pacífiques, com ara d'oficines bancàries. Això es pot treballar al tràmit parlamentari, i em consta que Jaume Asens ho està entomant amb la resta de grups. Hem fet un salt endavant amb la derogació de la sedició i, si en el tràmit parlamentari podem millorar-ho, tot el que sigui reforçar el dret de protesta no violenta nosaltres hi serem. Però vull ser prudent i no avançar escenaris, perquè ara acaba de començar el tràmit.
També es parla d'esmenes en la malversació. És necessari per als comuns desfer la reforma del PP del 2015 que posava al mateix sac la malversació per lucre personal de la que no ho és?
És un altre tema del qual hem de ser prudents, i quan menys en parlem millor. Ara és el moment de deixar treballar als grups parlamentaris. Que camini aquesta reforma al Congrés dels Diputats és rellevant, només cal veure la reacció del PP i de Vox. I s'ha ensorrat aquell discurs segons el qual un govern amb Unidas Podemos o els comuns era igual que un amb el PP i Vox. Això ho hem sentit aquí al Parlament, i és un mantra que ha saltat pels aires aquesta legislatura.
"És 'vox populi' al Parlament que hi haurà acords PSC-Junts en molts municipis de Catalunya"
Jaume Asens ha dit que la derogació de la sedició i les esmenes sobre malversació haurien de permetre facilitar el retorn de Carles Puigdemont i la resta d'exiliats. És aquesta una de les intencions?
L'objectiu és tornar la discussió sobre els projectes polítics respecte a la relació de Catalunya amb l'Estat al terreny de la política. Aquest era el nostre compromís: tornar al terreny de la política, que és d'on no hauríem d'haver sortit mai aquests darrers anys. És un element fonamental.
