L’empresari i exdirigent de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) David Madí ha declarat com a investigat pel cas d’Ambulàncies Egara davant del jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz, aquest dimecres, i ha assegurat que a l'atestat de la Guàrdia Civil i dels Mossos d'Esquadra “hi ha informacions falses”, segons fonts jurídiques.  En concret, ha assenyalat que el correu electrònic que l’incrimina en aquesta causa és fals i sosté que l'autor és un suposat informàtic dels serveis d’intel·ligència infiltrat a la Generalitat. A més, Madí, defensat per la penalista Olga Tubau, ha negat qualsevol mena de relació amb l’empresa Ivemon i la compra d’Ambulàncies Egara. 

La UTE Ambulàncies Egara va obtenir el 2015 el transport sanitari de tot Catalunya, i s’investiga si aquesta adjudicació pública, feta el 2014, es va fer de forma irregular per part de la Generalitat. La causa d’Egara es dirigeix contra Madí i set empresaris per suposades irregularitats en la licitació, adjudicació i contractació de concursos públics. En aquesta investigació, la Guàrdia Civil, sota el control del fiscal anticorrupció José Grinda, afirma que hi ha indicis que Ambulàncies Egara forma part de l’entramat d’empreses que haurien rebut concessions públiques a canvi de pagar comissions irregulars per finançar l’extinta Convergència.  

L'empresa sempre ha negat qualsevol irregularitat i ha defensat que els contractes de transport sanitari públic a Catalunya li han estat adjudicats de manera transparent i d'acord a dret. El seu propietari, Óscar Simón, va negar davant el jutge Pedraz haver tingut tracte de favor per part de responsables de CDC en adjudicacions públiques a la seva empresa.

Un correu “fals”

El propietari d’Ambulàncies Egara, Oscar Simón, va declarar al jutge que una persona que coneixia perquè treballa a les ambulàncies basques, li va proposar entrar en un grup inversor anomenat ICAT, on hi seria Madí i altres dels investigats, com ara Juan Alberto Arqués Fondevila.  Sosté que li van fer una opció de compravenda d’accions el 2012, però que al final no la va fer perquè no tenia bones relacions amb Madí, i no el convencia l’oferta.

En la seva declaració, Madí ha declarat al jutge que no té res a veure amb Ivemon, i que certament es va estudiar el compra d’Egara, però que al final no van considerar atractiva l’opció de compra.

En l’interrogatori, s’ha preguntat a Madí pel correu electrònic de juliol de 2012, que també s’atribueix a l’investigat Fermí Ferran, expert en seguretat i vinculat a Ivemon, en el qual assegurava que era el seu client. Sobre aquest extrem, Madí ha assegurat que al saber de l’existència d’aquest correu es va posar en contacte amb Ferran i aquest li va assegurar que aquell correu era fals, “un hackeig”.

A la sortida de la declaració, Madí ha detallat que ha posat en coneixement del jutge de l’Audiència Nacional que l’informàtic Albert Gabàs estaria relacionat amb els serveis d’intel·ligència infiltrats a la Generalitat, i que seria l’autor de la falsificació del correu, segons informa Efe.

Més causes

David Madí té altres causes obertes als jutjats. Un jutjat penal de Barcelona el va condemnar a 14 mesos de presó i multa de 219.750 euros per delicte fiscal i falsedat documental per la seva participació en una trama de factures falses vinculada a Triacom, empresa també investigada en el cas del 3%. L’empresari va anunciar que presentaria recurs a l’Audiència de Barcelona. 

També és investigat pel titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, en el cas Volhov, per suposadament finançar l’independentisme a l’exili o fer negocis de forma irregular, sense que s’hagi trobat res, per ara. Val a dir que el jutge del cas Volhov, que és el mateix que investiga el Barça en el cas Negreira, va arxivar una peça on l’investigava Madí per tràfic d’influències.