Anna Gabriel, exiliada a Suïssa des de l'aplicació del 155 a Catalunya, ha seguit avui una intensa agenda política a la Catalunya Nord, on ha coincidit amb el vicepresident del Consell per la República, Toni Comín. Gabriel ja va participar el mes de juny en la celebració dels 60 anys d'Òmnium a Elna (Rosselló), però fins llavors la seva activitat política havia estat molt discreta. Ho ha atribuït avui al fet que treballa a Ginebra per a un sindicat.

Gabriel ha passat gran part del dia precisament en aquesta localitat rossellonesa, i ha dinat amb l'alcalde, Nicolas Garcia. També ha visitat la Maternitat d'Elna, la institució humanitària fundada per la suïssa Elisabeth Eidenbenz que va acollir dones, i especialment exiliades, als anys 30, fins que els nazis la van tancar. Allà hi van néixer 597 nens, molts d'ells de refugiades internades als camps propers a la localitat.

"Dels exilis, la lluita, la dignitat i la valentia, no només en neix la vida, sinó que en sorgirà la victòria. Gràcies a totes les que ho heu fet possible", ha escrit Gabriel al llibre de la històrica entitat.

L'alcalde ha publicat a la xarxa la seva jornada amb l'exiliada. "Avui he tingut el plaer de passar el dinar i bona part del dia amb Anna Gabriel, diputada de la ⁦CUP. Exiliada per força, visita de la Maternitat, trobada fortuïta amb catalans del sud i ara invitada de l’hora solidària a Alenyà", ha apuntat.

A la tarda, Gabriel s'ha traslladat a aquest altre municipi rossellonès, on ha coincidit amb Comín, en un acte organitzat pel Consell de Solidaritat Catalana.

Després de la benvinguda de l'alcalde, Jean-André Magdalou, l'exiliada ha parlat del fil històric de la seva lluita alternativa. "Jo vinc d'una tradició obrera. Vinc d'una família anarquista i la meva mare es va fer militant comunista, i per a mi un fil de continuïtat natural amb la defensa de la classe treballadora, la lluita pel territori i en la defensa de les dones era fer-se independentista. Era una seqüència natural", ha manifestat.

Gabriel ha demanat disculpes per si a vegades no pot acudir als actes que li proposen i ha argumentat que és per qüestions de feina. "No vull dir que els altres companys d'exili no treballin, eh?. És que jo estic a Ginebra treballant per a un sindicat", ha aclarit.

La setmana passada va tenir lloc també un acte reivindicatiu a Salses, la frontera nord de Catalunya que a l'edat mitjana la separava d'Occitània i, posteriorment, del Regne de França. L'aplec, anomenat Unitat i Llibertat, va comptar amb el suport de les institucions i entitats del Consell per la República, Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana. "Sabem d'on venim i on anem: a culminar el procés d'autodeterminació dels Països Catalans", va clamar la presidenta de l'Assemblea, Elisenda Paluzie. 

"Som respectuosos envers els diferents ritmes en el procés d'alliberament nacional, però sabem d'on venim i on anem: a culminar el procés d'autodeterminació dels Països Catalans", va insistir. 

Lluís Puig (conseller a l'exili i membre del Consell per la República), va aprofitar per manifestar el seu lligam amb la Catalunya Nord: "Per a mi era important ser-hi. He treballat per la cultura i la llengua tota la vida. Quan soc aquí, amb tots aquests amics de la cultura catalana, soc a casa... ", va dir.