El català torna a picar a la porta de les institucions europees. I, per primer cop, ho fa amb possibilitats de prosperar, tot i que amb dificultats. El Consell d'Afers Generals de la UE preveu a l'ordre del dia de la reunió d'aquest dimarts abordar la sol·licitud d'Espanya de modificar el reglament de règim lingüístic de la UE per incloure-hi el català, l'euskera i el gallec com a llengües oficials. El mateix dia, un cop s'hagi abordat aquest tema al Consell d'Afers Generals serà el Parlament Europeu qui ho debatrà. També dimarts, però a Madrid, el Congrés dels diputats abordarà a l'hemicicle la reforma del reglament per poder utilitzar el català als plens del parlament espanyol i, de fet, tot i que les esmenes es votaran dijous, ja es podran utilitzar les llengües cooficials al debat. 

Els múltiples fronts oberts sobre la llengua sorgeixen de l'exigència de Junts que Espanya registrés la petició de reconeixement de l'oficialitat del català a la UE com a condició imprescindible per fer costat a la designació de la socialista Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels diputats el passat 17 d'agost. El president a l'exili, Carles Puigdemont, reclamava abans de la votació les garanties que aquest compromís es compliria. Aquell mateix matí en què s'havia d'escollir la mesa de la Cambra, el ministre d'Afers Exteriors en funcions, José Manuel Albares, va registrar la petició a la presidència del Consell de la UE de modificar el Reglament num. 1, que regula el règim lingüístic de la UE. Hores després, en prendre possessió Armengol va obrir també la porta a la presència de les llengües cooficials al Congrés.

Congrés, imprescindible

De fet, la presència del català, el gallec i l'euskera al parlament espanyol és una condició imprescindible perquè entrin també a les institucions europees. Calia prendre decisions amb urgència. Dimarts passat, la Mesa del Congrés va desestimar un informe dels lletrats que expressaven dubtes sobre la incorporació per la via ràpida de les llengües cooficials i va acordar-ne el seu ús ja a partir del proper ple. Quan al Consell d'Afers Generals de la UE de dimarts els ministres d'afers exteriors de la UE debatin aquest tema les llengües cooficials ja seran presents al Cambra baixa.

Això no obstant, el debat no serà fàcil i el ministeri d'Exteriors s'ha hagut de dedicar a fons, conscient que les exigències de Junts en aquesta qüestió van ser molt contundents i un descarrilament d'aquest tema podria posar en seriosos problemes la negociació de la investidura de Pedro Sánchez, a més qüestionar la capacitat -i credibilitat- negociadora del president socialista en un moment en què Espanya ostenta la presidència de torn de la Unió.

Reticències

Per aconseguir l'oficialitat del català el govern espanyol necessita el vot unànime dels 27 estats membres de la UE. El diari francès Le Monde ja advertia fa una setmana sobre les dificultats d'aconseguir aquesta unanimitat, davant les reivindicacions que aquest pas podria aixecar per part de llengües minoritàries d'altres Estats, com bretons i corsos en el cas de França.

Aquestes reticències i dubtes han estat expressades obertament per estats com Suècia o Finlàndia, que han reclamat examinar "més a fons" les conseqüències legals i financeres de la proposta. "Hi ha moltes llengües minoritàries que no són oficials a la UE", s'argumenta des d'Estocolm, on es considera que els drets dels parlants de les llengües regionals es poden preservar per altres vies. 

No han estat els únics. Aquest divendres la reunió que van mantenir els ambaixadors dels Estats membres de la UE per preparar el Consell d'Afers Generals va escoltar les reticències de com a mínim a sis països. Els elevats costos que pot comportar la mesura i la necessitat de demanar un dictamen dels serveis legals són alguns dels arguments que es van exposar a la reunió. També l'advertiment que una decisió d'aquesta transcendència no es pot ventilar amb una reunió d'ambaixadors i la trobada de ministres de dimarts vinent.

Espanya n'assumeix els costos

La resposta del govern espanyol el mateix divendres va ser garantir que Espanya assumirà els costos que implicaria l'ús del català, el basc i el gallec a la UE. Sobre la reacció en cadena a d'altres països exigint el mateix tracte per a les seves llengües minoritzades, des del Govern s'assegura que només el frisó dels Països Baixos i el feroè a les Illes Fèroe tenen el reconeixement d'oficial al seus països, com tenen el català, el gallec i l'euskera a Espanya. En el cas del català, a més, és la llengua oficial d'Andorra, un país que tot i no pertànyer a la UE està en procés de negociació per tancar un acord d'associació amb la Unió.

La votació d'aquest tema només es farà si està garantida la unanimitat de tots els estats membres. Al Consell d'Afers Generals les votacions sempre s'aproven, per tant el debat sobre l'oficialitat del català s'haurà de modificar o retirar de l'ordre del dia en cas que no hi hagi aquesta unanimitat.