Després de la parada imposada per la pandèmia, Debat Constituent, que presideix l’exdiputat Lluís Llach, ha entrat aquest dijous en l’anomenada fase participativa. “La més important, aquella que vol que la ciutadania sigui la verdadera protagonista per establir les bases per al futur de Catalunya”, ha explicat Llach.
La participació en aquest debat s’haurà de fer a través de la web i d'una aplicació de mòbil, hi podran participar tots els ciutadans que resideixin a Catalunya i que siguin majors de 16 anys.
Set àmbits i 80 preguntes
Aquesta iniciativa ha hagut d’impulsar tres tipus d’eines, segons ha explicat Llach, per poder arribar a aquest punt del debat: l’eina social, a partir de més de 100 enteses repartides pel territori, que han establert el contacte amb entitats i associacions, que s’encarreguen dels debats presencials o telemàtics; l’elaboració d’un qüestionari de 80 preguntes dividides en set àmbits; i finalment, el suport tècnic que ha de permetre la participació de manera anònima i confidencial. Per participar-hi és imprescindible registrar-se amb el DNI, del qual només es registrarà la residència i l'edat.
La pàgina web ofereix informació sobre els debats i píndoles sobre els diferents àmbits en què està dividit el qüestionari: drets, participació política i organització del poder, organització territorial, treball i model econòmic, territori i béns naturals, sectors estratègics i empreses públiques, seguretat i relacions internacionals.
Conclusions
Les preguntes aborden tot allò que afecta les normes de convivència, amb una premissa d'integralitat, des del model d’Estat fins a qüestions concretes, com per exemple, si ha d’existir o no un exèrcit o quin model d’acollida s'ha de donar als immigrants. Això no obstant, s'aplica un criteri de desacord, és a dir, no es plantegen qüestions sobre les quals hi ha ja un criteri d’acord general, per exemple, sobre la pena de mort. A més, s’aplica un criteri de progressivitat, en el sentit que no es retrocedirà sobre drets ja adquirits.
Aquest procés es tancarà el 31 de desembre i els resultats es traslladaran al Fòrum Cívic i Social, que sintetitzarà les respostes i aprovarà les propostes, a més de decidir el procediment per presentar-les al Parlament.
Noves lleis
L’exdiputada de la CUP Gabriela Serra, membre també de Debat Constituent, ha subratllat que, encara que no hi hagi en marxa un procés constituent o una assemblea constituent, les respostes poden ser objecte de noves lleis i projectes normatius. “L’objectiu serà mantenir i resguardar aquest patrimoni per fer valdre el que fins i tot diu la Constitució Espanyola, que el poder resideix en el poble”, ha subratllat.
El procés constituent es va posar en marxa el 2018 impulsat per l'aleshores president de la Generalitat, Quim Torra. A l'acte de presentació d'avui a l'Institut d'Estudis Catalans (ICE), estava present Torra i el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri.