Fa 9 mesos de l'acord que va permetre que Pere Aragonès fos president de Catalunya amb el suport de la CUP, i on sobre paper es plantejava que la formació anticapitalista es comprometria a treballar per facilitar la governança de l'Executiu format per ERC i Junts, incloent també l'estabilitat pressupostària. Fa només uns dies el Govern es veia obligat, però, a aprovar els comptes amb els comuns, deixant en paper mullat una de les principals qüestions del pacte d'investidura. Una setmana abans de tot això les files cupaires debatien internament la seva estratègia pels propers anys: poca centralitat, poca governança i molt de conflicte i desestabilització, i malgrat això Aragonès segueix dient en públic que la CUP és el soci prioritari del Govern. Un soci prioritari que no entenen gaire, sembla.
Unes 500 persones al llarg de la jornada del dissabte 18 de desembre es trobaven a Nou Barris en assemblea nacional estratègica per debatre la ponència política de l'organització. El lloc escollit per fer aquesta trobada, Barcelona, no és casual, i és que la formació anticapitalista té la vista fixada en recuperar representació a la capital en les properes eleccions de 2023. Des d'allà va ser on es va falcar el nou document que marcarà el rumb de la formació, i que ha estat ratificat aquesta setmana amb el 79% del suport de la militància en una votació que s'ha fet mitjançant urna telemàtica. Els que no han donat suport, molts d'ells del sector Poble Lliure, han vist frustrats els seus intents que la formació aposti per la governabilitat i per un paper que abraci la centralitat que s'havia fixat la formació a l'inici de la legislatura. Van presentar diverses esmenes al text apostant per un perfil més pragmàtic i menys rupturista, però van caure de manera fulminant.
Així doncs el full de ruta que ha escollit la CUP és clar: l'acció parlamentària que desenvolupin ha d'anar en la línia de desestabilitzar el Govern de la Generalitat i ser la palanca del moviment popular al Parlament: "Cap dels elements que van servir perquè la CUP decidís votar a favor de la investidura de Pere Aragonès no s'ha materialitzat en acció legislativa i de govern, ans al contrari: només s'han dedicat a promoure la pervivència d'un model que només benefica a uns pocs", apunta l'escrit final dels cupaires. I encara n'hi ha més, ja que afegeixen que l'acció parlamentària ha d'anar vinculada a assenyalar l'immobilisme del govern, fent un paper d'oposició frontal "a la deriva autonomista del sobiranisme governamental". Tot plegat ho argumenten des de la lectura que "la pulsió conservadora de sectors dirigents de l'independentisme" fan impossible que l'Executiu aposti per una estratègia rupturista.
ERC: poc exigent
La ponència dedica una bona part a analitzar els dos agents del Govern, ERC i Junts. Dels republicans diuen que el seu suport al govern espanyol és molt poc exigent, sense gaire terminis ni fites, i regalant aprovacions dels pressupostos sense reclamar res a canvi. Hi ha espai també per la taula de diàleg, una eina que consideren que de res servirà "amb un independentisme desmobilitzat i amb una posició dels partits totalment dividida", cosa que creuen que impossibilita que la part catalana tingui la força suficient per arrencar compromisos al govern espanyol: "En canvi, per la part espanyola, la taula permet vendre internacionalment una imatge de govern dialogant i clement, un fet que desactiva l'interès pel procés català i la simpatia per la causa".
El president de la Generalitat Pere Aragonès i la diputada de la CUP Dolors Sabater / Europa Press
Posició política pròpia
I tant d'ERC com Junts consideren que serà difícil convèncer-los per segones quines qüestions: la proposta que fa la CUP és emmirallar-se en les dinàmiques internacionals, entre les quals cal aprofitar l'estela d'un possible referèndum escocès, i també la necessitat de no distreure's amb la reivindicació purament retòrica del referèndum, sinó que cal bastir una estratègia d'acumulació de forces, quantitativa i qualitativa, que faci realitzable l'execució de l'autodeterminació i la consolidació de la independència efectiva: "Malgrat el sentit comú de la proposta, convèncer els altres dos actors serà com picar ferro fred en un primer moment. Això no vol dir que desistim de la construcció d'espais unitaris amb el conjunt de forces independentistes, però és necessari que la CUP consolidi una posició política pròpia. Aquest és un dels elements que segurament han canviat un cop passats els primers mesos de la investidura", subratllen els anticapitalistes, que apunten que han de poder traslladar al Parlament el marc ideològic i programàtic de l'Esquerra Independentista a partir de la defensa en solitari de propostes polítiques i legislatives que permetin visualitzar el caràcter rupturista i transformador del seu programa.
Creuen que ni ERC ni Junts són ara aposta fiable per protagonitzar un embat amb l'Estat. Sobretot pels moviments que ERC ha dut a terme en aquest inici de legislatura estabilitzant l'escenari polític amb el PSOE: "Moviments que compten, de moment, amb el suport de Junts malgrat certes escenificacions de discrepància realitzades en clau partidista. Aquesta aposta política del tàndem ERC-Junts al Govern ens dibuixa un marc difícil per a la generació d'embats polítics i parlamentaris amb l'Estat espanyol durant els pròxims dos anys". Sigui com sigui, resumeixen que caldrà que la CUP "sàpiga combinar la mà estesa amb la construcció d'un pol de ruptura amb l'estat, i el puny tancat amb el procés d'estabilització".
Referèndum i Puigdemont
Davant aquesta situació, quina proposta en concret defensen, però, per arribar a la independència? La CUP deixa enrere la postura "implementista" de l'1-O i considera que ja és pantalla passada. I planteja ara un nou episodi, promoure un referèndum però lligat a diverses línies d'acció. La primera, la desobediència civil, perquè cal contemplar que en l'abans, el durant o el després d'aquest referèndum les accions a desenvolupar toparan amb l'ordre jurídic i les autoritats espanyoles: "L'èxit es mesura per la massa crítica que aconsegueix moure. No cal ser majoria. Cal ser, simplement, el nombre necessari per a crear un problema al sistema i tenir impacte". La segona qüestió, institucionalitat republicana per eixamplar la legitimitat de la l'opció independentista. També internacionalitzar el conflicte, i finalment fer créixer les forces a l'interior.
Però perquè deixar enrere l'1-O? La formació anticapitalista fa ara una lectura amb perspectiva d'aquella fita històrica i considera que va ser un èxit que difícilment es podrà superar perquè va ser possible gràcies a la pressió d'un moviment popular sobre un Govern català "travessat per una ingenuïtat de qui sempre s'ha vist del costat de qui exerceix la repressió i no pas de qui la rep", fet que asseguren que va provocar que l'executiu de Carles Puigdemont treballés activament per l'1-O en contra de les ordres de l'Estat, una situació que ara no es repetiria, segons els cupaires: "Tenim indicis de tota manera i fins i tot afirmacions explícites que ens garanteixen que un executiu amb JxCat i ERC no tornarà a optar per aquesta via".
Per tota aquesta lectura la formació considera que la repetició d'un referèndum unilateral no és la proposta de sentit comú que el moviment necessita. I per què? Per què Espanya no cometrà els mateixos errors, perquè els líders catalans ja saben quines són les conseqüències repressives i no les volen assumir, i perquè un referèndum no respon a cap incògnita ja que ja se coneix el resultat: "És per aquest motiu que esdevé crucial pel nostre moviment, i que ha de ser un eix prioritari en la nostra estratègia, l'articulació d'una infraestructura popular que permeti sostenir l'embat en el temps i dotar-nos de poder real", plantegen.
Les esmenes tombades: l'intent frustrat de Poble Lliure
Construcció d'unitat popular, desconfiança cap a Junts i ERC, conflicte, pressió, desestabilització... Però què diuen altres veus de la CUP? La ponència estratègica de la formació anticapitalista comptava amb una amenaça inicial: una esmena a la totalitat promoguda per 17 assemblees locals properes a Poble Lliure, una de les corrents internes de la CUP. Aquesta esmena finalment no es va debatre, però si que van portar esmenes parcials al redactat per poder incloure aquelles qüestions que defensen, que aposten molt més per ocupar la centralitat i fer créixer la formació. De fet, la ponència inicial tenia el nom "Avançar per no retrocedir", l'esmena a la totalitat de Poble Lliure portava per nom "Per Créixer", i finalment el nom de consens va ser "Avançar per créixer". Però no hi ha hagut el mateix consens en les esmenes i han estat tombades. Així doncs, què ha decidit no ser la CUP?
La majoria de les files anticapitalistes va rebutjar una esmena que demana reconèixer que la CUP opta per decisions que l'allunyen de la incidència en les majories, que la situen al córner, i que continua sent una organització massa petita que funciona amb lògiques internes, una lectura que vol fer reflexionar sobre la necessitat que la formació se situï a la centralitat dels debats polítics, sense por de prendre decisions i arribar a acords, fent que sigui una eina útil i no un simple receptable ideològic. En aquesta línia de la centralitat, una altra esmena proposava que en el marc de la legislatura al Parlament, cal abordar el debat sobre la qüestió de confiança a Pere Aragonès així com l'entrada de la CUP al Govern. Però aquesta qüestió també va ser rebutjada per la majoria cupaire.
Si la centralitat va ser rebutjada, també ho va ser la idea que de la taula de diàleg amb l'Estat se'n pot treure alguna cosa. Un sector de la CUP proposava que la ponència incorporés la idea que de la taula és interessant saber la consulta sobre el seu resultat, un dels punts acordats entre ERC i PSOE, fet que posaria una altra vegada la paraula en mans del poble. Aquesta idea la defensa Poble Lliure justificant que cal aprofitar totes les contradiccions de l'enemic i que podria ser una bona ocasió per a expressar la majoria independentista. Però tampoc va agradar a la majoria de la sessió. I finalment també van ser rebutjades altres esmenes sobre el paper de la CUP més enllà dels Països Catalans, com obrir el debat de la possibilitat que la CUP es presenti a les eleccions europees, sota l'argument que "tot espai que no ocupes, te l'ocupen" i amb la necessitat d'agafar pes internacionalista, o bé una esmena que valora la decisió de concórrer a les eleccions espanyoles com un encert i que cal mantenir-la i consolidar-la.
A la imatge destacada, vista de l'assemblea nacional de la CUP / ACN