El PSOE ha reobert el debat sobre el ‘No’ sense cessions de Pedro Sánchez a Mariano Rajoy ara que el fantasma d’unes terceres eleccions s’ha instal·lat en la política espanyola. El Partit Popular confia en arrencar el ‘Sí’ de Ciutadans amb els Pressupostos. Però aquests 169 diputats encara necessitarien algunes abstencions de Ferraz. La via “conservadora” a què apel·la Sánchez està volada per la negativa del PNB i PDC. L’autonomia del PSOE està en escac i alguns dels seus ja contemplen l'abstenció per a Rajoy a canvi d'una negociació i a través d'una decisió del comitè federal.

L’expresident José Luis Rodríguez Zapatero és el segon exmandatari socialista –després de Felipe González– que es pronuncia sobre la qüestió en els darrers mesos. Zapatero defensava aquest dijous un procés de diàleg intern al PSOE per decidir amb el "màxim consens" sobre la formació de govern. L'expresident va ser ambigu sobre si feia referència a l'abstenció i el consell es basava en evitar terceres eleccions. Tanmateix, Zapatero va indicar que tot el partit havia de donar suport a la "difícil tasca" de l'Executiva de Sánchez. A ells els recomanava explicar "de forma transparent" la solució als electors.

Felipe Gonzàlez sí que va ser més explícit quant a deixar passar Rajoy i que el PP i el PSOE no s'impedeixin governar. Aquest consell ha estat difós en articles escrits per a diversos mitjans de comunicació. La idea és rebuda al partit amb respecte però amb indiferència ja que cap baró o membre de l'executiva va assentir davant la petició del seu històric president.

Certs ministrables del govern a l'ombra de Pedro Sánchez també es debaten sobre la solució que cal adoptar. El candidat a ministre d'Economia, Jordi Sevilla, va encendre polèmica durant la campanya electoral considerant que calia deixar passar la formació amb "major suport parlamentari". La idea era l'abstenció per a aquell que sumés més diputats sense majoria absoluta. La fórmula PP-C's va resultar un reclam aleshores per contemplar l'abstenció socialista, en cas que superessin a PSOE i Podemos junts.

Sevilla ha tornat a parlar en termes similars al llarg d'aquesta setmana en un article escrit al seu blog. Accepta que allò més acord amb la Constitució seria "obrir la porta a aquell candidat que hagi estat capaç d'aglutinar després de la seva candidatura un major nombre de diputats, sigui el de la llista més votada, o no". Per això, recorda la posició oficial del partit sobre que el PP no compti d'entrada amb una abstenció socialista i ho intenti amb forces "conservadores".

El dubte sobre deixar passar un pacte entre PP i C's sembla dissipar-se més avall del text. El valencià suggereix que si Rajoy no aconsegueix aglutinar vots, ho hauria d'intentar un altre membre del PP. Precisament, la via dels 169 no és possible ja que és C's qui s'oposa a la figura del gallec. Sánchez mai ha tancat la porta a revisar la posició en tal cas i alguns barons van insinuar "qui seria el guapo" que els barraria el pas.

L'abstenció també ha aparegut en boca d'un altre ministrable, Josep Borrell. Borrell assumia a principis de juliol que un govern "progressita" com aquell que proposava Podemos seria més difícil en la situació actual. També descartava una gran coalició PP-PSOE. L'exministre s'obria a l'abstenció recordant que el tàndem de PP i C's, amb algun partit petit com PNB, continuaria necessitant del PSOE. Borrell afirmava que la cessió hauria de ser amb unes mínimes condicions de programa per "condicionar i influir".

La idea d'una negociació a canvi de l'abstenció ha guanyat adeptes. El diputat Odón Elorza es deia partidari aquest dijous d'abstenir-se en una investidura de Rajoy amb "condicions clares i concretes" per evitar terceres eleccions. Aquesta es produiria sempre després que el president en funcions sigui "castigat" en una primera ronda fallida. També arribaria en cas que el partit no volgués intentar un govern alternatiu d'esquerres amb Unidos Podemos, o aquest fracassés. Per a l'exalcalde de San Sebastian, el gest hauria d'anar acompanyat d'una estratègia innovadora per liderar una oposició "incloent".

Pedro Sánchez lamenta que la seva autonomia estigui qüestionada per Rajoy i Rivera, ara que també ho fan alguns dels seus. S’aferra a la resolució del comitè federal de desembre del 2015 on es va garantir el vet al PP. Aquest escrit no va ser reeditat de nou al comitè del juliol i la direcció va defensar-se donant per bo l'anterior. Alguns ja van considerar que això obria la possibilitat de canviar-ne el posicionament i la mateixa setmana alguns barons van mostrar ambigüitat al respecte.

Sánchez tampoc afirma ni desmenteix si, arribat el cas, podria convocar una nova consulta a la militància, forçat a no obstaculitzar la governabilitat. Aquesta estratègia és menys segura per deixar passar Rajoy perquè les bases aconstumen a estar a l'esquerra del propi partit. El PSOE continua sent la clau de volta de la investidura espanyola amb la segona convocatòria electoral.