Des de l'1 al 19 de març, les Falles de València traslladen al carrer una festa que combina tradició, sàtira i art, però que sobretot, es caracteritzen per traslladar als ninots una crítica àcida i irònica de la nostra societat i del moment polític que viu Espanya, passada pel tamís del particular humor dels valencians. I com el moment actual és especialment convuls pels acords de Pedro Sánchez amb els independentistes; la llei d’amnistia, les acusacions de terrorisme, la politització de la feina dels jutges que han posat en peu de guerra a la dreta espanyola i els seus mitjans afins, les falles del 2024 han resultat especialment polèmiques per alguns ninots que, segons algunes veus crítiques, han traspassat la fina línia vermella que separa l’humor i la crítica de l’insult, l’odi, la difamació o la vexació, que qüestiona l’honorabilitat dels polítics i representants institucionals. El debat sobre si la llibertat d’expressió ha de prevaldre sobre drets fonamentals com el de l'honor o el dret a la imatge no és nou, però en aquesta edició s’ha tornat a posar de manifest per les crítiques de diferents col·lectius a imatges o escenes reflectides a l'Exposició del Ninot inaugurada divendres passat, amb ninots polèmics com el de la falla de Pere Cabanes-Comte de Lumiares en el que es veu a Carles Puigdemont sotmetent a Pedro Sánchez amb una vexant postura sexual, coberts amb una estelada, que un Alberto Núñez Feijóo en forma de gavina, i un Santiago Abascal convertit en gos, intenten apartar, i que està sent l’estrella de l’exposició.
La política estatal centra l’atenció
Cada any, l'Exposició del Ninot reuneix les figures escollides per cada comissió fallera del monument gran i de l'infantil amb l'esperança que el ninot sigui indultat del foc. En l’edició d’enguany, la mostra se celebra del 2 de febrer al 15 de març al Museu de les Ciències de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Al llarg de les setmanes de l'exhibició, el públic vota i, al final del període, els dos que hagin aconseguit més suports, se salven de ser cremats el 19 de març, o són escollides per ser premiades (en cada categoria). En una edició fallera en la qual la política acapara gran part de l'atenció, Pedro Sánchez i Carles Puigdemont són la parella de figures de cartó-pedra més recurrent de la mostra que reuneix més de 800 ninots, i on també hi són presents polítics com Isabel Díaz Ayuso, Alberto Núñez Feijóo, Yolanda Díaz, Ione Belarra, Pablo Iglesias, Irene Montero o José Luis Martínez-Almeida, a més de representants institucionals locals, com l’alcaldessa de València, María José Català, del Partit Popular, o l’alcalde socialista de Mislata, Carlos Martínez-Bielsa.
L'alcaldessa de València, en contra
Precisament, l’alcaldessa de València, María José Catalá, es va pronunciar aquest dimarts sobre el debat de si hi ha que limitat la llibertat d’expressió dels ninots de les falles, i es va mostrar contundent en el seu rebuig a posar qualsevol límit a la llibertat d’expressió dels mestres fallers, perquè “si comencem a posar límits a les temàtiques, les Falles deixaran de ser el que són". Català va assegurar que “a tots ens pot agradar més o menys un ninot, ens pot semblar més o menys adequat, però el que és clar és que l'Exposició del Ninot és el lloc més democràtic dels fallers", i va afegir que, en aquest espai, són els mateixos fallers els que decideixen. “Ells trien quina és la temàtica, com l'expressen i com la materialitzen. Tots, i dic tots, hem d'entendre aquesta llibertat, aquesta ironia, aquesta bona intenció", va subratllar María José Catalá, que ha considerat que és "molt sa" fer-ho.
Les falles, declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat l'any 2016, es va considerar un reducte de resistència de la llibertat durant el període franquista, que utilitzava la creativitat i l’enginy per eludir la censura, i que amb el temps va desenvolupar la tradicional sàtira fallera. En l’actualitat, aquest enginy ha donat pas a la crítica explícita, directa, el que afavoreix que es pugui confondre la sàtira i l’humor amb l’insult.
Puigdemont i Sánchez, protagonistes
Carles Puigdemont ha estat un dels ninots més presents i polèmics de les falles en els últims anys. Ja en el 2021, la falla del Convent Jerusalem convertia a l’expresident de la Generalitat en un flautista d’Hamelín que controlava a polítics com Oriol Junqueres, Quim Torra o Jordi Pujol convertits en “les rates més pestilents”, en el que es va interpretar per part dels independentistes com un clar discurs d’odi. La falla va guanyar el primer premi de la secció especial que la considerava com la millor falla de la ciutat de València, en un any marcat per la pandèmia. Però tres anys després, Puigdemont és la figura que més representa la catalanofòbia que ha ressuscitat amb la llei d’amnistia. En les falles que es podran veure als carrers a partir del 15 de març, se’l podrà veure sotmetent a Pedro Sánchez, però en la falla Regne de València-Císcar també es veurà als enamorats president del govern espanyol i al president Puigdemont compartint taula amb unes estovalles amb l’estelada, recreant una escena de la Dama i el Rodamón, com també apareixerà el líder de Junts dins d’un rosco de Pasapalabra a la falla Jacinto Labaila-Manuel Simó Els socarrats. I en la falla Regne de València-Duc de Calàbria es representa Pedro Sánchez com un samurai amb una catana que és la llei d'amnistia que talla per la meitat la Constitució, acompanyat d'un Carles Puigdemont vestit de geisha amb estelades al pentinat. L'escena la completa un gerro xinès que es pot trencar amb el símbol d'Espanya i un Feijóo emprenyat amb unes banyes.
Polèmica amb el drama de Gaza
Però els ninots de Puigdemont i Sánchez no són els únics que han creat polèmica en aquestes falles del 2024. La falla Ángel Guimerà-Pintor Vila Prades de València, coneguda com els Arrancapins, que representa un arbre de Nadal de fusta coronat amb una estrella de David de la que pengen caps de ninos amb ferides i cops, també ha aixecat moltes crítiques, especialment entre la comunitat jueva, el que va obligar a la comissió de l’Arrancapins hagués d’incloure una cartel·la al costat del ninot per aclarir que és una crítica contra l’Estat d’Israel, no contra tots els jueus del món. En el text, asseguren que “no critiquem ni la religió i a la gent que la professa”, però deixen clara que la intenció d’aquesta figura, quin és l’objectiu d’aquest ninot que es pot veure en l’Exposició del ninot, però en la que no competeix: “Estem denunciant el genocidi que està duent a terme el govern israelià i el seu exèrcit sobre la població civil palestina, sobre els seus pobles, sobre els camps de refugiades, sobre els hospitals, alguns d'ONG humanitàries i de l'ONU".