Debat de política general al Parlament de Catalunya, DIRECTE

Fins aquí el seguiment del debat de política general d'aquest dimecres. Pots recuperar les intervencions dels diferents grups polítics a la portada d'El Nacional

Carles Puigdemont ha ironitzat amb l'anunci de Salvador Illa sobre habitatge. "Promeses Sense Complir, PSC", ha etzibat aquest dimecres, l'endemà que el president de la Generalitat anunciés en el debat de política general la construcció de 50.000 habitatges públics fins al 2030 i una inversió de 4.400 milions d'euros. En una piulada, el president a l'exili i líder de Junts ha recordat que José Montilla ja va prometre la construcció de 50.000 habitatges protegits el 2007.

🟡 La CUP es rebel·la contra les polítiques d'Illa: "Vol que compartim molles i oblidem el pa sencer"

Les diputades Laia Estrada i Laure Vega han assegurat al president Illa que la seva voluntat de "governar per a tothom" és impossible, i que haurà de triar entre els rics i el poble, i que lluny de buscar receptes noves aplica les "sociovergents de sempre": "Més ciment, més ruletes i més avions". 

S'aixeca la segona sessió del debat de política general al Parlament de Catalunya. Encara quedarà una sessió, aquest dijous a les 17 h per debatre i votar les propostes de resolució.

Pren la paraula el president del Parlament, Josep Rull, que aprofita per llegir un article del codi de conducta dels membres del Parlament, en una resposta implícita als reclams d'Orriols sobre els motius pels quals es pot interrompre un diputat. "Els diputats del Parlament han de mantenir en tot moment una conducta respectuosa amb els altres diputats i amb els ciutadans, i una actitud escrupolosa i exemplar d’acord amb el principi d’igualtat sense discriminació per raó de gènere, orientació sexual, creences, ideologia, origen o condició social, ètnia, llengua o qualsevol altra. Aquest capteniment ha d’implicar sempre la utilització d’un llenguatge adequat, i també un sistema de relació fonamentat en la interacció constructiva, cordial i dialogant amb totes les persones i tots els col·lectius sense exclusió", recorda Rull. 

Illa agraeix l'"actitud" del grup parlamentari socialista a través de la "cerca d'acords i d'avançar". "Agraeixo el debat que hem tingut, agraeixo el to constructiu crec que hem pogut fer un bon contrast d'idees i de plantejaments. Tant de bo demà siguem capaços de trobar les propostes de resolució i que es transaccioni un full de ruta que sigui bo per a Catalunya", conclou el president Salvador Illa. 

Pedret constata els punts d'acord amb ERC i els comuns sobre la qüestió climàtica o social i li demana a Junts que s'obri a formar part de consensos més amplis. 

"Les societats més felices són les que estan més cohesionades, en les quals els ciutadans manifesten poder confiar en els poders públics i en el seu veí. Ens oposarem radicalment als discursos d'odi i al senyalament de determinats col·lectius com a culpables dels mals que ens afecten al conjunt de la societat. No ens dividiran ni pels nostres accents, ni pels nostres aspectes ni pels nostres afectes. La qüestió que la nostra identitat està amenaçada per l'arribada de persones que venen de molts indrets a construir el seu projecte de vida aquí és fal·laç. La nostra identitat s'ha construït al llarg de la història amb l'aportació de milers de persones que han vingut a Catalunya a construir la seva llar i enriquir el bagatge comú. Les societats tancades són les que acaben tenint problemes de projectar-se en el futur", afirma Pedret. 

"Els serveis públics són el patrimoni de qui han nascut sense heretar-ne cap, i estem determinats a reforçar-lo. El combat contra les desigualtats afavoreix les majories socials i el conjunt de la societat", reivindica Pedret. 

Pedret fa una defensa de les polítiques públiques. "Volem un país socialment i territorialment cohesionat. El món rural no és el rerepaís, els barris populars de les nostres zones metropolitanes no són les perifèries, són el país. Volem polítiques públiques que arribin al país sencer. La desigualtat és un dels factors que més corroeix les societats democràtiques i que permet l'avenç de determinades idees extremistes", afirma.

És el torn per a l'últim grup parlamentari, el del PSC. Intervé el portaveu, Ferran Pedret, que comença fent una defensa de la pau en el marc del conflicte al Pròxim Orient. Pedret reconeix que el debat ha estat "interessant" però lamenta l'existència de "fal·làcies de l'home de palla" dirigides contra els socialistes. "Em fascina que se'ns digui que estem a l'extrema esquerra o que la nostra és una aposta pel capitalisme", diu. 

Illa recomana a Orriols repassar la Declaració dels Drets Humans. Illa condemna també l'atac a Pilar Rahola i aprofitar per defensar que també ha condemnat els insults a la filla d'Orriols a la televisió. "Sap quina és la diferència, que jo tracto tots els menors, hagin nascut aquí o fora, pel mateix raser", conclou. La representant d'Aliança Catalana renuncia a la contrarèplica. 

Orriols condemna l'agressió que va patir la periodista Pilar Rahola en una conferència a la Garriga. 

Orriols demana a Illa un exemple en què els catalans hagin "posat en risc la identitat d'un altre país" al qual hagin immigrat. "Si el troba li pago un dinar a Ripoll", li promet.

Respon Orriols. "No soc partidària de deixar morir la gent a la mar, soc partidària que se'l retorni al port d'on ha sortit, no que se l'entri il·legalment a Europa". Pel que fa a l'atenció sanitària a menors, la líder d'AC advoca perquè "se'n responsabilitzin els pares". 

"Diu que volem fer retornar Catalunya a l'edat mitjana. En el seu cas, no ha sortit mai de l'edat mitjana, en el millor dels casos ha arribat als anys 30 del segle passat. En matèria econòmica, ni idea. Què vol, tornar a l'autarquia? Què vol, aïllar Catalunya? Vinga home! S'equivoca vinculant seguretat i immigració, perquè la seva incapacitat de resoldre els problemes de seguretat comporta una necessitat de buscar culpables. És partidària de deixar morir les persones, de negar l'atenció sanitària a persones que viuen entre nosaltres? Això no és que no passa ni el llindar que es vulgui tenir per una persona decent", conclou Illa entre aplaudiments de gairebé tota la cambra. 

"Al Parlament de Catalunya s'hi ve a treballar. Cap dels seus diputats ha vingut a les compareixences dels 16 consellers del Govern. Estic a favor dels mitjans públics de comunicació, perquè en democràcia són essencials. I sí, són incòmodes, però fan una funció", continua Illa. 

És el torn de rèplica d'Illa. "Senyora Orriols, el món no comença amb vostè. No ens ha de venir a donar cap lliçó de democràcia. Ningú l'ha interrompuda. Li dic més, per mi pot parlar el doble perquè veurem que no té res a dir a ningú", llança Illa. 

"Catalunya mai no encaixarà dins d'Espanya, té cos i ànima pròpia i un potencial i una riquesa que cap comunitat autònoma podria somiar. No necessitem reformar el finançament ni singularitzar cap model econòmic, necessitem que deixin de robar-nos, que deixin de sotmetre'ns, que deixin d'intentar assimilar-nos. Necessitem un Govern que encapçali l'alliberament, no un Govern que perpetuí l'abús. La Catalunya lliure, rica, plena, segura, occidental i eterna és possible", reivindica Orriols. 

"Els governs han fet mans i mànigues per desnacionalitzar Catalunya. El 37% dels habitants no han nascut aquí, però per vostès no n'hi ha prou. Vinga demanar regularitzacions, contractar il·legals amb no sé quins programes especials de la Generalitat. Papers per tothom", critica Orriols. 

Orriols culpa la immigració de la baixada del nivell en l'educació i la sanitat. "On són els drets dels catalans?", es pregunta. 

"Saben allò tan graciós que a Espanya hi ha separació de poders? Doncs a la CCMA sembla que també. És indecent que en els informatius d'una televisió pública anomenin "resistents" als terroristes islàmics que atempten contra Israel o contribueixin a la difamació continua de grups parlamentaris sense concedir-los mai treva ni poder de rèplica", critica Orriols, que proposa a Illa retirar les subvencions a la premsa. 

"Tinc la patent d'això que anomenen odi i que els va tan bé per silenciar i anul·lar opositors polítics? Hem demanat per escrit el criteri que se segueix a l'hora d'interrompre o no un diputat, i aquesta mesa ha estat incapaç de respondre'ns", lamenta Orriols. 

És el torn d'Aliança Catalana. Intervé Sílvia Orriols: "La democràcia no s'acaba a les urnes, comença a les urnes i continua en aquesta cambra, on els representants tenim el deure d'aplicar el programa electoral pel qual ens han votat. Ja sé que això no s'estila gaire, però Aliança Catalana no ha ensarronat ningú, diem el mateix que dèiem en campanya electoral. Qui és cap de vostès per excloure, interrompre o coartar unes idees o un discurs prèviament avalat a les urnes?. Fa anys que el debat sincer no existeix en aquesta sala."

En la contrarèplica, Estrada assenyala una "contradicció" del Govern d'Illa: que l'Estat espanyol hagi acollit el cap de l'oposició de Veneçuela, mentre que el cap de l'oposició de Catalunya, Carles Puigdemont, es troba a l'exili. 

Estrada prèviament ha criticat que Illa hagi triat Olga Pané com a consellera de Salut i Manel del Castillo, gerent de l'hospital Sant Joan de Déu, com a cap del comitè d'experts designat per estudiar quins canvis implementar per millorar la sanitat catalana, criticant que són persones partidàries de "fer negoci" amb la Sanitat. Illa, en resposta, ha reivindicat que "Manel del Castillo dirigeix el millor hospital pedriàtic del món". 

"Entenc que governar és tenir contradiccions, i celebro que ho hagi reconegut", respon Illa a Estrada. El president agraeix a Illa els exemples proposats per Estrada pel que fa a les polítiques del Canadà o els Països Baixos i es compromet a "seguir-les" com a possibles propostes. Pel que fa a Veneçuela i Cuba, Illa afirma que "no és l'horitzó" que busca per a Catalunya. 

"El seu PSC és el més de dretes i més espanyolista perquè la seva proposta estrella és la mateixa que la d'Artur Mas: el pacte fiscal", llança Estrada a Illa. 

Illa havia demanat a la CUP "exemples" sobre les seves propostes. Estrada esmenta les polítiques a Cuba o Veneçuela com a exemple, fet que provoca murmuris a la cambra. "Colla de feixistes, deixin parlar", exclama Estrada. 

Estrada recrimina a Illa les crítiques sobre no haver aplicat l'"esperit revolucionari" a Berga o Girona i apunta que els ajuntaments tenen moltes limitacions a l'hora de fer polítiques. "Allà on hem estat governant el primer que hem fet ha estat posar-nos a disposició de la gent, una política de fiscalització escrupolosa de tot allò que no podíem internalitzar i gestionar de forma directa. Tenim contradiccions, i les assumim, però tenint en compte les limitacions econòmiques i legals que tenim", afirma Estrada. 

Estrada insisteix en la necessitat de demostrar la posició respecte a Palestina amb "fets concrets". "Cal trencar ja les relacions polítiques i comercials amb un estat genocida, amb algú que està cometent crims contra la humanitat. És cínic que diguin que estan fent tot el que està a les seves mans". 

Illa reivindica la necessitat de "mantenir un mínim de cohesió social" per poder mantenir la sanitat o l'educació públiques. 

"Crec que la Copa Amèrica ha estat positiva per Barcelona i per Catalunya. Vaig parlar amb la presidenta de l'associació de veïns de la Barceloneta i em va dir: "Això m'ha anat molt bé pel meu barri". Es tracta de millorar les infraestructures d'un barri obrer", assegura Illa. 

"Veig plantejaments molt benintencionats, però discrepo en el mètode", diu el president a la CUP. Illa advoca per una "economia de mercat regulada" i posa com a exemple les polítiques de Pedro Sánchez en relació amb l'energia. 

Illa constata les diferències entre el PSC i la CUP. "Crec en el gradualisme i vostès advoquen per la revolució, la disrupció... No veig que facin això on governen, a Berga i a Girona. Veig una acció d'esquerres, però no veig aquest esperit revolucionari", retreu Illa a la CUP. 

És el torn de rèplica del president Illa, que reafirma la seva condemna a les morts que s'han produït a Palestina i al Líban, però descarta tanca l'oficina d'acció exterior a Tel-Aviv. "S'ha de distingir entre un govern de Netanyahu i el poble d'Israel. Si volem tenir una acció exterior seriosa hem de saber jugar a llarg termini i no en funció de com van les coses", afirma Illa. 

"Necessitem polítiques clares, simples i que vagin a l'arrel del problema", conclou Vega. 

"El que necessita Catalunya no és trobar un encaix territorial, és un referèndum per decidir el seu futur; no necessitem col·laboracions publicoprivades, sinó serveis públics, gratuïts i  de qualitat; no necessita entregar milionades a constructores, sinó entendre que hi ha coses amb les quals no es pot fer negoci. Catalunya no necessita ampliar l'aeroport, necessita una economia que no giri al voltant del turisme; no necessita que la pagesia visqui adaptant-se a directives europees, sinó que es controlin els preus finals", afirma la CUP. 

"La festa de la Copa Amèrica ens han costat 2,5 milions d'euros. Això vol dir que la seva gran inversió en habitatge publicoprivat són 13,5 hores de la festa de la Copa Amèrica. Em sembla que vostè sempre cau del costat convergent", etziba Vega a Illa. 

Vega critica la delicada situació de l'habitatge a Catalunya i reclama a Illa que prengui partit. "Els interessos econòmics del rendisme són a costa d'esprémer fins a l'última hora de treball del poble català. Aquí cal prendre partit, la transversalitat entre grans tenidors, fons voltor i poble català és tan falsa com la mà invisible del mercat", assenyala Vega. 

"Catalunya està cansada, com ha arribat a acceptar un Govern tan gris com el que es planteja? A través de la repressió, a través de la llei mordassa, a través del 155 i un Tribunal Constitucional que ha capat cada horitzó d'esperança política tombant una llei rere una altra. Catalunya no ha escollit amb il·lusió, ha cedit resignadament", assenyala Vega. 

"Vostès estan al costat dels grans poders fàctics de l'Estat i aquesta transformació social profunda només la podem aconseguir a través del procés d'alliberament nacional", critica Estrada a Illa, que dona pas a Laure Vega. 

La CUP critica les propostes del PSC en matèria social i ecològica, que qualifica del "model de la sociovergència". "La seva proposta és la de sempre, facilitar el negoci privat a costa dels serveis públics, apostar per més totxos, més ciment, més avions, sense oblidar les ruletes del Hard Rock. Les mateixes receptes que ens han dut a la situació actual. Vostè diu que vol governar per tothom, i això no és possible", li retreu Estrada. 

Estrada repassa diversos indicadors sobre la pobresa o el canvi climàtic a Catalunya. "Com pensa revertir l'empobriment de la població, fer front a l'emergència climàtica, com retornarà a la categoria de drets allò que s'ha convertit en privilegis?", demana al president Illa. 

Estrada també recorda els Fets d'Octubre del 1934, i apunta que la diferència amb els fets del 2017 és que en el primer cas, els socialistes van ser "reprimits", mentre que el 2017, el PSC "va ser un còmplice necessari". Aquests dos moments històrics, "són moments en què el projecte d'alliberament nacional ha anat del bracet de les seves reivindicacions socials, i només així el nostre país ha pogut avançar", reivindica Estrada. 

La diputada de la CUP també reivindica l'1 d'octubre del 2017. "Aquest poble és conscient del que va ser capaç i que per tant hi tornarem i aprenent dels errors, vencerem", afirma. 

Comença la diputada Laia Estrada, recordant el "genocidi" del poble palestí. "Tot això és possible gràcies a la complicitat de la comunitat internacional. President, no n'hi ha prou amb mostrar el seu rebuig ni amb reconèixer l'estat palestí si es continua col·laborant i armant aquells que neguen l'existència d'aquest poble", afirma Estrada, que insta Illa a tancar l'oficina d'acció a Tel-Aviv. 

Es reprèn oficialment la sessió amb la intervenció de la CUP, que es repartiran les diputades Laia Estrada i Laure Vega. 

El president del Parlament, Josep Rull, ja ha tornat a la mesa. Els diputats van entrant també dins l'hemicicle per reprendre el debat de política general. 

Aviat es reprendrà la sessió del ple de política general al Parlament. Intervindran a partir de les 16.00 h per acabar a jornada la CUP, Aliança Catalana i el PSC. 

A la sessió del Congrés dels Diputats que se celebra també aquest dimecres, la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ha deixat una crítica en clau catalana cap al president de la Generalitat, Salvador Illa, a qui ha retret que "no fa de president, fa de portaveu del PSOE" i que lidera un Govern "que calla quan diuen que la riquesa de Catalunya no és dels catalans".

🤣 Una actuació musical irromp en la retransmissió en directe al 324 del debat de política al Parlament. En plena emissió en directe al 324 del debat de política general s'ha colat una actuació musical de 'Zenit'

Paral·lelament, aquest dimecres hi ha sessió també al Congrés dels Diputats. A Madrid, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reiterat el seu compromís "d'obrir el debat i materialitzar" un nou sistema de finançament autonòmic que, al seu entendre, ha de suposar "un pas definitiu cap a un sistema federal". Assenyala Sánchez, un model federal té en compte "la singularitat que tenen tots i cadascun dels territoris" i la multilateralitat en la negociació.

🟣 Els Comuns insten Salvador Illa a triar si prioritza Rodalies o l'ampliació de l'aeroport. Cid exigeix que "s’explori tot l'autogovern" per a regular el lloguer de temporada a Catalunya

🟢 Garriga agita el fantasma de la immigració per atacar Illa: "Vol una Catalunya sense catalans". El líder de Vox ha proclamat dades falses i enganyoses per relacionar immigració i inseguretat.

🔵 El PP adverteix que les promeses de Salvador Illa acabaran en una "presa de pèl". Alejandro Fernández també ha retret a Illa que "s'identifiqui amb el diàleg, la concòrdia i Catalunya com fa el nacionalisme"

🟡 ERC avisa Illa que sense avenços en finançament la legislatura no tindrà recorregut "ni aquí ni a Madrid". Illa es compromet amb ERC a "deixar-se la pell" per aconseguir el nou model de finançament

🔵 Junts desafia Illa a fer pinya per plantar cara al PSOE per millorar els recursos de Catalunya. El president de la Generalitat fa un “reconeixement” al president Puigdemont i torna a demanar l'aplicació de l'amnistia.

Finalitza per ara el ple de política general al Parlament, es reprendrà aquesta tarda a les 16.00 h amb les intervencions de la CUP, Aliança Catalana i el PSC.

Cid (comuns) replica a Illa que el seu Govern ha de "posar límits a qui estan fent negoci amb el dret a l'habitatge" i, sobre el model econòmic, l'insta a decidir "un model de turistes o de trens". "Corredor mediterrani, Rodalies i el port", ha apuntat el portaveu dels comuns com a prioritats.

Illa respon als comuns sobre trencar les relacions amb Israel que s'ha de mirar al llarg termini i no actuar per conjuntures, si bé això "no és incompatible amb dir les coses clares". El president ha assenyalat que un compromís amb ERC és el de mantenir la política exterior de la Generalitat i que la d'obrir una delegació a Israel és un compromís heretat que "ara no és el moment" d'executar.

El president Salvador Illa afirma que agraeix tota comparació amb els presidents Pasqual Maragall i José Montilla, dos "referents" als quals el temps ha posat les seves presidències "al seu lloc", diu.

Illa remarca el seu compromís amb la millora del servei de Rodalies, però avisa: "No resoldrem Rodalies en cinc mesos. Caldrà un període de temps ampli". 

Torna a prendre la paraula Illa, qui respon a Cid tornant a agrair haver pogut fer un pacte amb la seva formació. Respecte a l'habitatge, remarca la seva proposta del passat dimarts: "Creiem que cal construir més habitatge". 

"Catalunya pot obrir una nova etapa. La gent necessita certeses i esperances. Nosaltres no li hem donat un xec en blanc. Els pressupostos seran la prova de foc d'aquesta investidura", ha conclòs Cid. 

"La dreta parla molt de llibertat, o una pretesa llibertat. La llibertat no és anar a fe canyes, sinó tenir un habitatge o poder agafar el transport públic sense", ha afirmat el portaveu dels Comuns. 

"Crec que serà jutjat per dues qüestions: o posa solucions a la crisi de l'accés a l'habitatge i que passarà amb Rodalies", ha apuntat Cid. 

Cid retreu a Junts per Catalunya haver votat al Congrés contra la llei de la regulació del lloguer de temporada. "No diguin que defensen Catalunya", ha retret. 

"Ahir vam trobar a faltar certes coses. No va parlar de turisme", retreu Cid. "Per nosaltres no té sentit que es vulguin portar 20 milions més de turistes i tinguem els Rodalies com els tenim", ha afegit. 

Comença el torn dels Comuns i pren la paraula David Cid, portaveu del grup parlamentari, qui afirma que els socialistes s'apropen a les postures dels comuns respecte a l'habitatge. 

El president de la Generalitat retreu a Garriga que en la seva intervenció digués "les nostres dones". "Les dones són de vostè ni de ningú són d'elles mateixes. Vostès són l'únic grup parlamentari que no ha signat el pacte contra la violència masclista", sentencia Illa. 

Illa, torna a respondre a Vox: "El que no respecten la nostra forma de vida són vostès"

Finalitza la intervenció d'Illa, és de nou el torn de Garriga (Vox). 

Illa retreu que Garriga dona dades falses sobre seguretat i migració: "A casa nostra hi ha el percentatge més alt de persones migrants que treballen i aporten a la societat"

"Vostè és un dels representants més nítids de l'onada autoritària que està patint Occident. Van començar fent-se fotografies amb (Giorgia) Meloni, no n'hi va haver prou, van anar encara més a la dreta amb (Viktor) Orbán, el trumpisme a Europa", retreu el president. 

Salvador Illa pren de nou el torn de paraula i respon a Garriga (Vox): "La cortesia no la perdo ni amb vostè, per això pujo a aquest faristol".

Salvador Illa torna a fer referència a la "prosperitat compartida" i defensa el que ha aportat tant a Catalunya com a Espanya. "Té raó que segueix havent-hi un índex de pobresa alt a Catalunya per això és important rebaixar la fiscalitat". 

Acaba el torn de rèplica de Salvador Illa. Comença el torn del diputat de Vox, Ignasi Garriga. 

De nou, torn per a Salvador Illa. 

Fernández ataca Illa per la llengua catalana "mentre a Catalunya hi hagi un sol ciutadà que pugui rebre una multa per rotular el seu establiment d'una manera o altra s'estan vulnerant els seus drets. A qualsevol democràcia lliure, cadascú ròtula el seu establiment com li dona la gana, menys a Catalunya". I es pregunta "com vulguem que donem suport a aquest pacte lingüístic que multa a la gent. És impossible que una cosa funcioni quan es basa en la sanció".

Torn de rèplica per Alejandro Fernández. 

"Per què no se sumen al pacte lingüístic? Per què no ajuda catalans, gallecs, bascos amb la seva llengua? Quin mal hi ha que els diputats que puguin parlar en la seva llengua?", pregunta Illa al diputat popular. 

En relació amb les matèries d'habitatge, el president Illa defensa que el seu Govern es planteja un repte i l'objectiu és que el 2030 hi hagi 50.000 habitatges públics. Així com un pla de xoc per fer front a la delinqüència i a la reincidència. 

Salvador Illa contesta a Fernández i recorda que "vostè va dir que prefereix Trump i Abascal a Sánchez i Yolanda Díaz. Jo seguiré així. Intentaré fer les coses amb cortesia". 

Acaba la intervenció d'Alejandro Fernández, torn ara del president Illa per contestar-li. 

Fernández a Illa "ens amoïna la seva obsessió per voler copiar algunes polítiques dels partits nacionalistes catalans. Som un monstre per a la catalanofòbia". El diputat del PP acusa Illa de tenir la presència de "gendre ideal", i reflexiona que l'experiència el porta a no acabar de refiar-se de la gent així. "Tanta amabilitat em confon", però recorda que a la vida s'ha d'escollir. 

Alejandro Fernández presenta la seva "alternativa de centredreta heretera dels pares d'Europa". En aquest sentit, recorda que ningú més oferirà aquesta alternativa. "Junts porta temps amb les seves cosetes, que són oblidar-se de l'oposició i centrar-se en la persona de Carles Puigdemont". 

El diputat del PP carrega contra els governs d'esquerres de Catalunya dels últims anys, fent referència als nens en pobresa, a l'edat d'emancipació, o a la manca d'habitatge. "Catalunya continua sent una ciutadania europea desenvolupada, però no pot aguantar molt més aquestes polítiques". Fernández, que continua la seva intervenció en castellà, per assegurar que existeix una alertant iva contra el Govern d'Illa. 

Acaba el debat entre ERC i Salvador Illa i pren la paraula, en nom del PP, Alejandro Fernández.

Salvador Illa respon a Jové i assegura que "no pateixi que quan calgui apujar el to, ho faré. Tinc molt clar quines són les meves obligacions com a president de Catalunya". "Tinc capacitat d'encaix", tot i que, afirma que elevarà el to quan sigui necessari "que ningú es confongui, sé on soc, i em miro amb respecte el president de Castella la Manxa, però encara més el president espanyol Pedro Sánchez, que és amb qui parlo i amb qui m'entenc". 

Salvador Illa té la paraula per respondre un altre cop a Josep Maria Jové. 

Jové celebra "el canvi de to" d'Illa amb ERC. Tot i que recorda, que "de tant en tant és important aixecar el to per defensar les institucions i la ciutadania de Catalunya". En aquest sentit, demana a Illa que "aixequi el to i parli de democràcia i de drets humans, així com per denunciar els tribunals hereus del franquisme que no estan aplicant la llei d'amnistia". A més, li demana que "aixequi el to contra García-Page, perquè alimenten la catalanofòbia". 

Josep Maria Jové té ara 10 minuts per respondre a Salvador Illa. "Vostè ha dit que ja han triat, m'agrada veure-ho aquest dijous. Tant de bo, m'equivoqui", apunta Jové. 

Fins aquí el torn del president Salvador Illa. Torn de rèplica ara per Josep Maria Jové. 

El president Illa defensa que hi haurà un finançament propi per a Catalunya "ens hi deixarem la pell". En aquest sentit, assegura que hi haurà concrecions en el calendari en el qual van arribar amb ERC. En aquest sentit, defensa la "solidaritat transparent i avaluable" que planteja Jové, tal com s'ha acordat a l'acord de Govern. 

Respecte a la defensa del català, Illa assegura que és un dels grans reptes de la seva legislatura, i es pregunta: "qui pot creure que el castellà és una llengua en risc a Catalunya?" Sobre la conselleria de llengua, Illa reconeix que no la tenia previst, però està molt content de la feina que s'està fent. 

Salvador Illa respon a ERC i recorda que el compromís del seu partit és el compliment "íntegre" de l'acord. En la mateixa línia que Jové, Illa assegura que el "PSC ha triat. S'ha de frenar la dreta radical amb acords de polítiques progressistes".

Acaba la intervenció de Josep Maria Jové, i comença el torn de paraula del president Salvador Illa. 

"Les urgències socials necessiten respostes immediates. Necessitem més sobirania política i fiscal per millorar el país. Exigim responsabilitat i ambició". Jové adverteix Illa que "sense concrecions en el finançament, no hi haurà pressupostos. Tenim l'oportunitat de fer un salt endavant per això els hem donat una oportunitat". 

El dirigent d'ERC afirma que volen una Catalunya lliure i justa i això es farà amb la independència. "Ens posem al servei de la gent, sigui quina sigui la seva llengua i es diguin com es diguin". Jové afirma que des de l'oposició també apuntaran cap aquí i apunta que "aquesta legislatura pot ser un salt per aconseguir unes majors quotes de sobirania".

"El català està en reculada en l'ús social i això és un problema. La nostra capacitat de resiliència per la nostra llengua és ensenyar-la i fer que la parlin els joves. És l'objectiu de la nova conselleria de llengua". I recorda a Salvador Illa que és "essencial" defensar la llengua catalana a l'escola. "Una llengua diferencial, d'orgull i de futur". 

Jové es mostra convençut que "ho tornarem a fer i tornarem a ser majoria parlamentària". "S'han de redefinir les bases d'una nova etapa. Un nou cicle consisteix a tornar a fer el moviment independentista il·lusionant "l'independentisme s'ha d'allunyar dels marcs mentals de l'extrema dreta". 

"La nostra llei és la de l'amnistia", afirma Jové. Respecte al referèndum insisteix que és la "sortida necessària. Recòrrer als tribunals no resol aquesta realitat", i recorda al president que "és inviable governar un país donant l'esquena amb la voluntat majoritària, que és votar". 

Jové adverteix que amb Salvador Illa comença un nou cicle polític, però adverteix que "el conflicte polític entre Catalunya i Espanya persisteix, i ho farà fins que no s'abordi amb contundència i celeritat. La nostra és la llei d'amnistia. Cal votar, calen urnes i cal acceptar que la democràcia no divideix mai". 

"Ahir vam veure poca ambició en el seu discurs. El gestionar per gestionar. Les propostes més fermes són les que van pactar amb nosaltres, i això ens amoïna", indica Jové sobre la primera sessió del debat de política general que es va celebrar aquest dimarts.

"El primer de tot és complir per acordar. No hi ha passes noves sense acords complerts. ERC només hi serà quan es facin avenços nacionals i socials", sentencia Josep Maria Jové que demana "ambició social per tirar endavant polítiques valentes per ajudar la gent d'aquest país".

"Nosaltres estarem encantats aquesta legislatura des de l'oposició. Avui només té majoria per signar el que va pactar. Li volia recordar que el nostre model dista molt del seu", recorda Josep Maria Jové al president Illa. "Ara és ERC que té els vots per condicionar les decisions del Govern. Vostè ha de proposar un programa de govern, però ha d'anunciar amb qui vol anar de bracet", explica el dirigent d'ERC.

Jové recorda a Illa que té un govern en minoria i li recorda que aquest primer debat, des d'ERC, l'encaren amb força. "Des del debat d'investidura s'ha esforçat a allargar la mà als que li vam facilitar la presidència, però si vol seguir governant el PSC haurà d'avançar decididament en satisfer les prioritats d'ERC, que són les de les classes populars del país".

Acaba el debat entre Junts i Salvador Illa i pren la paraula, en nom d'ERC, Josep Maria Jové.

"Està confonent que col·laboració amb Espanya és submissió. L'any amb millors pressupostos per a Catalunya va ser amb un govern del PP", recorda Albert Batet.

Albert Batet aprofita la seva intervenció per donar la benvinguda a Laura Borràs i Jordi Turull que estan presents al debat de política general.

Fins aquí la segona oportunitat de rèplica de Salvador Illa a Albert Batet, el qual té ara 5 minuts per una contrarèplica al president de la Generalitat.

Per acabar, Illa assegura que "Catalunya té personalitat política pròpia i voluntat de conviure", però demana que Catalunya no estigui aïllada". És per això que Illa reivindica la importància que el català sigui llengua d'ús a Europa. Illa demana suport en aquest viatge i, fins i tot, demana suport al líder del PP, Alejandro Fernández.

Illa recorda que d'ençà que ell és president hi ha hagut eleccions a Europa i alerta que els partits autoritaris de dretes han tret un 30% del vot: "Això posa en risc la nostra democràcia, i per això calen coalicions de congrés per frenar aquestes majories autoritàries". "Farem tot el que puguem per blindar una coalició de progrés que barri el pas a polítiques autoritàries amb les quals no hi hauria llei d'amnistia".

"Jo parlo amb alcaldes de tots els colors polítics. Tots sabem les traves del món local. Però vull saber si faran una bona oposició, amb una actitud constructiva", pregunta Illa a Albert Batet.

Salvador Illa té la paraula per respondre un altre cop a Albert Batet.

Batet assegura que Illa va defensar el 155 i va dir que no hi hauria llei d'amnistia. 

"Ni PP ni partit socialista, Catalunya", sentencia Albert Batet insistint en la importància d'un Govern que planti cara a Madrid i es faci respectar".

Albert Batet té ara 10 minuts per respondre a Salvador Illa: "Vostè actua més com a cap de l'oposició que com a president, no pot venir a fer retrets al principal grup de l'oposició, aquí s'ha de venir a respondre i no a retreure", critica Albert Batet.

Salvador Illa sentencia que el seu "compromís amb el català és clar i nítid. Ara, demano temps".

"Tinc respecte per tots els polítics. M'he reunit amb tots els expresidents que no estan en actiu i el senyor Puigdemont està en actiu ara mateix. Això no treu que té tot el meu respecte", assegura Salvador Illa en resposta als retrets de Junts.

Salvador Illa recorda que "Junts ja va voler desestabilitzar un Govern, el d'ERC", i ara tem que li passi el mateix a ell. Si més no, Illa també assegura que ha vist senyals positius en la intervenció d'Albert Batet.

Ara el president Salvador Illa té l'oportunitat de respondre a les paraules d'Albert Batet. El president de la Generalitat està convençut que "una bona oposició ajuda a fer un bon govern", diu en referència a Junts per Catalunya. "Junts quin camí seguirà? el de desestabilitzar? el de burxar? el camí de fer entrebancar el Govern? o bé seguirà el camí de la política útil? No m'ha quedat clar veient els antecedents", sentencia Illa.

En matèria d'immigració, Albert Batet demana el traspàs integral de les competències d'immigració i urgeix la redacció d'un nou pacte nacional per l'acollida.

"El català es troba en situació d'emergència lingüística i demanem ambició per part de la Generalitat, que creiem que s'ha de personar en els casos de discriminació lingüística", demana Albert Batet que recrimina a Illa que parli en castellà davant de Pedro Sánchez estant a Barcelona quan sap que el president espanyol entén el català. "No pot dimitir d'emprar la llengua catalana, això és molt poc pedagògic", critica el dirigent de Junts.

El diputat de Junts per Catalunya demana que el sostre de despesa estigui repartit en terços entre el govern espanyol, les comunitats autònomes i els ajuntaments. Batet pregunta si comparteix aquesta idea i si els 19 diputats del PSC faran pressió a Madrid perquè així sigui. 

"Com que encara no ens ha convocat a cap reunió, li hem de dir aquí: si vostè president es fa respectar, Junts l'ajudarà, pot comptar amb nosaltres, l'ajudarem en l'exigència, però hi està disposat?", pregunta Batet a Salvador Illa a qui insisteix en preguntar si serà capaç "de plantar cara a Madrid".

"La segona raó de la debilitat d'Illa és que Catalunya es mereix un govern que tingui els catalans com a prioritat", subratlla Batet que insisteix en el fet que Catalunya necessita un president "que sàpiga plantar cara a Madrid". És per això que Batet retreu a Illa que faci afirmacions com dir que vol contribuir a millorar Espanya.

"La proposta de finançament singular no sabem quina és, el que per a uns és un concert per a d'altres és una mera reforma del model de finançament", protesta Batet que assegura que el millor per a Catalunya és "recaptar i administrar el 100% dels seus impostos". 

El dirigent de Junts deixa clar que la seva formació "reconeix la legitimitat del govern d'Illa" i ho accepta. Batet retreu aquells grups que s'han dedicat a qüestionar la legitimitat del president Quim Torra o la presidenta Laura Borràs. Per a Junts, el respecte al que representa la seva formació és primordial, i adverteix a Illa que molta gent del seu entorn no és prou respectuosa.

"Des del dia en que va ser investit president, el nostre grup i el president Puigdemont han demostrat respecte institucional, però no ha sigut recíproc", ha retret Batet a Illa recordant que "la seva formació és l'única alternativa viable al Govern". Per a Batet, "menystenir Junts és menystenir una part molt important de l'electorat català".

Albert Batet assegura que "Illa ha construït un Govern que no defensa els interessos de tots els catalans" perquè "a Catalunya no hi ha normalitat política", és per això que Batet li recorda que un Parlament amb escons buits per culpa de la repressió no representa la normalitat política. El portaveu de Junts pregunta a Illa què farà "davant una aberració democràtica com l'exili".

"El meu grup desitja profundament que vostè, senyor Illa, no s'equivoqui", demana Batet recordant que els errors del president "els paguen tots els catalans". El dirigent de Junts assegura que si Illa "s'entesta a seguir les ordres de Madrid", es trobarà "Junts de cara".

El primer a intervenir és Albert Batet, en nom del grup parlamentari de Junts per Catalunya. Batet es dirigeix a Illa i li demana que "aquest debat marqui millor el que ha de ser l'esdeveniment del curs polític millor que el discurs que va fer el dia de la seva investidura". Per a Batet, la intervenció d'Illa d'aquest dimarts ja va ser millor que la de la investidura.

Es reprèn la sessió i el president del Parlament, Josep Rull, recorda que aquest dimecres 9 d'octubre es commemora la diada del País Valencià.

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, seguirà el debat des de l'hemicicle.

Els diputats entren a l'hemicicle i el president del Parlament, Josep Rull, ja ocupa la seva cadira

El Parlament ha fet trenta-set debats de política general des del restabliment de la institució l’any 1980. D’aquests debats, vint-i-un van ser amb Jordi Pujol com a president de la Generalitat; dos, amb Pasqual Maragall; tres, amb José Montilla; quatre, amb Artur Mas; un, amb Carles Puigdemont; tres, amb Quim Torra, i tres més, amb Pere Aragonès.

Pel que fa al finançament, després de garantir que hi haurà un model nou "en els termes i calendaris" acordats amb ERC, Illa va demanar dimarts el suport del Parlament perquè sigui "més fàcil". També s'ha compromès a complir l'acord "estricte" i ha obert la porta a "propostes viables i factibles que no busquin entorpir l'acord al qual s'ha arribat".

El debat anual sobre l'orientació política general del Govern acostuma a ser el primer ple de cada curs polític. Enguany, però, després d’investir Illa president el 8 d’agost, el Ple ja es va reunir el 5 de setembre per abordar qüestions preceptives, com la compareixença del president per informar de la composició del nou Govern o la creació de les comissions legislatives d’aquesta legislatura.

"Poques sorpreses i poques novetats". Aquest és l'anàlisi de Marta Vilalta, portaveu d'ERC al Parlament de Catalunya, del discurs de Salvador Illa que aquest dimarts va obrir el debat de política general. A banda de lamentar la "poca ambició" d'una Generalitat "gestora i no pas il·lusionada" amb un Illa que, segons Vilalta, sembla més aviat un delegat del govern espanyol de Pedro Sánchez que no pas un president català, la portaveu d'ERC es va fer seva seva la proposta estrella d'aquesta jornada: construir 50.000 habitatges públics fins al 2030 amb 4.400 milions d'inversions.

L'última vegada que hi va haver un debat de política general al Parlament amb el PSC al Govern va ser el 2009. Els temes centrals del debat van ser la crisi econòmica, el desplegament de l'Estatut -pendents de la sentència del Constitucional, que arribaria el juny de 2010-, Rodalies, la immigració, el 'cas Palau', les infraestructures o l'impost de successions. El context polític estava marcat per l'aprovació del nou model de finançament. Aquell executiu d'ara fa 15 anys el presidia José Montilla, en la segona edició del tripartit que van formar socialistes, ERC i ICV-EUiA. 

Junts per Catalunya no es creu l'anunci de "pluja de milions" del president de la Generalitat, Salvador Illa, per l'habitatge. Així ho va explicitar la portaveu parlamentària del partit de Puigdemont, Mònica Sales, just després que el líder socialista anunciés 50.000 habitatges públics nous fins al 2030 i una inversió de 1.100 milions d'euros anuals en polítiques d'habitatge.

Cada grup tindrà un torn de 30 minuts d'intervenció i, després, el president Salvador Illa els respondrà individualment. Tot seguit, el grup tindrà deu minuts per replicar. Encara quedarà una sessió del debat de política general que és la que se celebrarà el dijous a les 17 h per debatre i votar les propostes de resolució.

El secretari general de Junts, Jordi Turull, va replicar a aquells partits, com Esquerra Republicana, que van criticar que el president a l'exili, Carles Puigdemont, no ocupi el càrrec de cap de l'oposició. "De la mateixa manera que es diu que “el nom no fa la cosa”, el “butlletí oficial no fa el càrrec”, i mai més ben dit en la situació actual a Catalunya", va dir el dirigent juntaire a través d'X.

En la sessió d'aquest dimecres, els grups intervenen seguint l'ordre de major a menor representació, acabant, però, amb el de PSC-Units. Així doncs, l'ordre serà: Junts, ERC, el PP, Vox, els comuns, la CUP, el Grup Mixt (AC) i, finalment, els socialistes. 

Política social i habitatge. L'accés a la vivenda ha protagonitzat la primera intervenció del president, Salvador Illa, al debat de política general. El president ha presentat un paquet de mesures, entre les quals un programa de construcció de 50.000 habitatges públics fins al 2030, amb una inversió de 1.100 milions anuals, és a dir, 4.400 milions en els propers quatre anys. "Cap altra comunitat autònoma inverteix més que la Generalitat de Catalunya en matèria d'habitatge", ha advertit.

Segona sessió del debat de política general que va arrencar aquest dimarts amb la intervenció sense límit de temps del president de la Generalitat, Salvador Illa. Aquest dimecres a les 9:30 h es reprèn el ple amb les intervencions dels grups i el debat amb Illa.