El ple del Parlament celebra aquest dimarts un debat monogràfic sobre el canvi climàtic i les mesures per fer front a la sequera a Catalunya. S'abordarà el desplegament de la llei del canvi climàtic, l’objectiu de reducció d’emissions, les transicions energètica, industrial i de mobilitat, i també diverses mesures per combatre la sequera, com ara reduir les pèrdues en la xarxa, restringir els consums o com mobilitzar els recursos. El debat se celebra a proposta de la CUP i els comuns, que introduiran el debat. Després, intervindrà el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i a continuació, els portaveus dels diferents grups parlamentaris per ordre de representació de major a menor: PSC, Junts, Vox, CUP, ECP, Cs, PP i ERC, per ser el partit del Govern, al final. Els diferents grups presentaran propostes de resolució que es votaran el pròxim dijous a la tarda.
- Eugeni Villalbí (ERC): "Podem revisar les restriccions als pagesos però no hi ha aigua per a tothom"
- Salvador Vergés (Junts): "El Govern no ha estat diligent amb la sequera i ara pidola a Madrid"
- Sílvia Paneque (PSC): "Les infraestructures per la sequera no estan pendents de diners, sinó del Govern"
- Dani Cornellà (CUP): "O el Govern assegura l’aigua necessària per a la pagesia o la veurem desaparèixer"
Ha acabat el debat del ple monogràfic sobre sequera i canvi climàtic al Parlament de Catalunya. Moltes gràcies per acompanyar-nos en aquest directe, acomiadem aquí el seguiment del ple.
Villalbí demana als partits "col·laboració" i afirma que "anem tard" per fer front a problemes climàtics com la sequera, que seran "cada cop més recurrents". Per altra banda, retreu al govern espanyol que hagi trigat 10 mesos a "desencallar els projectes de dessalinitzadores".
Villalbí reivindica els acords als quals s'ha arribat al Parlament per obrir noves plantes dessalinitzadores i potabilitzadores. "Faran possible que l'àrea metropolitana sigui autosuficient", afirma. "Els proposa treballar plegats, aprofitem aquest ple per exposar els nostres projectes a la ciutadania", demana el diputat d'ERC.
Per part d'ERC, és el torn de paraula del diputat Eugeni Villalbí. "Els fenòmens climàtics cada cop són més extrems i afecten la vida de les persones", recorda, i destaca que aquests fenòmens afecten de manera directa la població de tot Catalunya. "Milions de persones esdevindran refugiats climàtics", sosté.
Mentre Serrano, diputat del grup mixt, intervé, Albert Batet i Salvador Illa conversen amb la boca tapada.
Serrano afirma que Catalunya té els recursos i el coneixement per fer front a aquesta situació, però lamenta que hi ha una manca de "lideratge polític". El diputat també lamenta que no s'han pres les "decisions adequades" i que fan falta inversions en energies renovables, que actualment representen un 16% del total, i demana als governants que tinguin el "coratge" de prendre "decisions difícils".
El diputat del grup mixt Daniel Serrano afirma que des dels diferents governs que han estat al poder durant la darrera dècada, no s'han fet les inversions necessàries i ara "tot són presses". "Hi ha hagut sequera d'inversions", diu.
Bravo afirma que les grans infraestructures i projectes, com l'ampliació de l'aeroport, no són incompatibles amb la transició ecològica i la reducció d'emissions. També recorda que hi ha partits que volen tancar les centrals nuclears, però que "no volen impulsar les fonts d'energia renovables".
Marina Bravo, també diputada de Ciutadans, destaca que Catalunya "té capacitat de sobra" per fer front al canvi climàtic, però creu que els governs "sense rumb" no han donat solucions per fer-hi front.
"A Catalunya, com a part d'Espanya, Europa i el món, estem obligats a fer el que ens pertoca, però hi ha problemes", afirma el representant de Ciutadans. També retreu que als partits de l'eix d'esquerres fan servir el canvi climàtic com a "pancarta identitària" com "també fan amb el feminisme".
Per part de Ciutadans, intervé ara Carlos Carrizosa. "Els anuncis que vindran vaixells, si són necessaris, dona una idea de com és de difícil la situació, gairebé desesperada", afirma el diputat de Cs. Carrizosa destaca que hi ha grans projectes que no s'han executat, com dues dessalinitzadores. "Tenen poc rèdit electoral", etziba.
"La gestió de l'aigua a Catalunya té molt a fer. L'equitat brilla per la seva absència", afirma el diputat dels comuns per tancar la seva intervenció, i afirma que presentaran propostes per aprovar mesures de restriccions en el turisme. També mostra la seva preocupació de cara a la campanya d'incendis d'aquest estiu, i demana mesures per fer-hi front de forma "urgent".
El diputat dels comuns afirma que les mesures de gestió de l'aigua "no serveixen a interessos comuns" i defensen els interessos "d'uns pocs". Bárcena recorda que les previsions futures de pluja a Catalunya són a la baixa i demana "canvis" en la gestió al Govern. "Els rius i aqüífers es degraden i paguem preus molt alts per produir aigua", recorda.
El diputat dels comuns recorda que a Catalunya la generació d'energies renovables segueix sent molt més baixa que a la resta de l'estat espanyol. "No arribem ni al 20%", remarca. Bárcena també destaca que cal implementar mesures per fer més eficients els habitatges i infraestructures, i demana al Govern que no implementi mesures com l'ampliació de l'aeroport i el Port de Barcelona.
Enric Bárcena (comuns) exigeix "actuar" amb la crisi climàtica, "malgrat el negacionisme de Vox, el retardisme de Junts i PSC, i la manca lideratge d'ERC". "Sabem què hem de fer, però alguns neguen i d'altres arrosseguen els peus", diu.
Té la paraula Enric Bárcena, dels comuns, que avisa que en els pròxims temps veurem l'avenç de la crisi climàtica amb coses com la manca de pluges, la manca de neu al Pirineu o el retrocés del delta de l'Ebre. "Hi ha 700 espècies animals amenaçades a Catalunya", afegeix.
"Hem d'anar escoltant el que ens diu la gent que en sap", diu Dani Cornellà (CUP), en referència a les advertències dels científics i els activistes climàtics. "Els nostres governants continuen com si res no passés i, en nom del creixement anual del PIB, continuen amb el mateix model i continuen proposant produir i continuar augmentant aquest model", afegeix.
El diputat de la CUP avisa el Govern sobre l'obertura de pous a l'Empordà. "Pot tornar a passar que se salinitzin els aqüífers. Vagin amb compte", afirma Cornellà. Per altra banda, també recorda que els projectes com el Hard Rock o l'ampliació de l'aeroport poden tenir conseqüències negatives en l'entorn.
Trona a parlar el diputat de la CUP Dani Cornellà. "Nosaltres, quan els sentim parlar (a ERC) els signaríem bona part del que diuen, però després no ho duen a terme", afirma el cupaire, que retreu al Govern que no apliqui tot el que proposa.
El líder del PSC, Salvador Illa, durant la seva intervenció al Parlament de Catalunya durant el ple monogràfic sobre la sequera i el canvi climàtic.
El discurs de Vox, negacionista en tota regla, critica la "religió climàtica". El diputat ultra afirma que "més CO₂ és millor per la naturalesa, enverdeix la terra".
Per part de Vox parla ara el diputat Antonio Ramon López, que en la mateixa línia que Garriga, critica l'estratègia que ha impulsat el Govern per fer front a la sequera. "Les sequeres a Catalunya són cícliques", afirma, i critica que volen "imposar la religió climàtica".
"Els catalans el que volen és un Govern que solucioni els seus problemes, no el contrari", afirma Garriga. El diputat de Vox retreu al govern de Pere Aragonès que les mesures aplicades no són efectives i diu que han de "demanar perdó" als catalans.
Ara parla el portaveu de Vox, Ignacio Garriga. El diputat ultra critica les mesures impulsades pel Govern, ja que considera que estan provocant que siguin "els catalans de carrer" qui paga la seva "nefasta gestió".
Per tancar la seva intervenció, Vergés retreu al govern que "no se n'estan sortint" amb la gestió de la sequera, i afirma que "no es deixen ajudar".
Verges reclama mesures, més enllà de les relacionades amb la sequera, que ajudin a pal·liar els efectes del canvi climàtic i que impulsin la resiliència hídrica. "Hem d'estar al costat de la nostra gent", afirma Vergés, que proposa crear "taules d'emergència" per estar "al costat" dels diferents sectors i valorar les mesures que s'han d'aplicar.
"Aquest govern pateix d''espanyolitis'", afirma el diputat de Junts. "Nosaltres volem un país amb mentalitat d'estat que pugui posar les eines necessàries", diu Vergés, que es mostra especialment crític amb el govern d'ERC.
Ara, per part de Junts encara, agafa el torn de paraula el diputat Salvador Vergés. El diputat juntaire afirma que cal impulsar la potabilitzadora del Besòs, i retreu al Govern que no hagi impulsat el funcionament d'aquesta infraestructura.
"No he sentit cap proposta nova", afirma Batet, que reafirma que des de Junts estan "en plena disposició de treballar" i que volen "aportar solucions".
Ara, per part de Junts per Catalunya, intervé el diputat Albert Batet. "El canvi climàtic és una realitat certa amb efectes devastadors", diu Batet per començar la seva intervenció.
El diputat de Junts afirma que cal "un canvi de rumb rugent" per fer front a la sequera, i destaca que cal "abandonar la confrontació". En aquest sentit, remarca que cal "escoltar, compartir i complir".
"Catalunya ha estat i té un activisme innovador i creador innegable, i el Govern ha de ser hereu d'aquesta ambició", afirma Paneque, que destaca que els ajuntaments el que volen és "treballar braç a braç" i que la indústria "ens conduirà" amb la innovació. "Cal tenir sensibilitat amb els ciutadans i el teixit econòmic", afirma Paneque per tancar la seva intervenció.
"És clau tenir una entesa sincera amb els ajuntaments del país" destaca Paneque. La diputada socialista destaca que hi ha 700 municipis presentant projectes, i això demostra que el món del municipalisme "vol posar el seu esforç" en la lluita contra la sequera.
Paneque afirma que presenten un pla perquè Catalunya "mai més" ha de tornar a passar per una situació de sequera com l'actual. "Hi ha 700 milions d'euros pendents d'executar", afirma, uns diners que diu que anaven destinats a millor el cicle de l'aigua. "Cal actuar, tant des del Govern com des del Parlament", retreu al conseller Mascort.
Acaba la intervenció de Salvador Illa i ara la diputada socialista Sílvia Paneque exposarà les mesures concretes que des del PSC proposen per fer front a la sequera.
"El Govern ha de governar" sentencia Illa. El líder del PSC alerta que "venen mesos molt difícils" i recorda que des del PSC "no posaran dificultats" i si des del Govern "es deixen ajudar" afirma que els socialistes estaran disposats a fer-ho. "Tinguin consciència de la força política que tenen", diu, i afirma que Aragonès "va pel bon camí" quan parla d'"escoltar".
Comença el torn de paraula del líder del PSC, Salvador Illa, que destaca que avui Catalunya és "més dependent" en aigua, energies i inversions. També retreu al president Aragonès que "no ha tingut la celeritat necessària" per fer front a la situació.
Salvador Illa destaca que no s'han dut a terme les inversions acordades en els pressupostos de l'any 2023 i retreu al conseller Mascort que "posa el dit a l'ull" mentre el govern espanyol fa obres de "gran generositat" portant aigua de la dessalinitzadora de Sagunt (País Valencià).
"Tenim un repte majúscul, però això va de salut i en termes climàtics el futur no està escrit" afirma Mascort per tancar la seva intervenció, que ha durat més de vint minuts.
La líder dels comuns a Catalunya, Jéssica Albiach, durant la seva intervenció al ple monogràfic sobre sequera i canvi climàtic al Parlament de Catalunya.
Pel que fa a la sequera, Mascort recorda que és "la més important" que ha viscut mai Catalunya. "Estem treballant en el futur", afirma. El conseller d'Agenda Climàtica recorda que des del seu govern han activat mesures a "curt, mig i llarg" termini.
Pel que fa al consum d'aigua destaca que una de les grans inversions que s'han fet des de la Generalitat són les dessalinitzadores. "S'han invertit més de 900 milions d'euros", i afirma que també s'han invertit 407 milions d'euros en la regeneració d'aigua.
Mascort destaca les actuacions en punts crítics del territori català com el Delta de l'Ebre o el delta del Llobregat, on afirma que "s'ha invertit molt". El conseller també ha destacat que s'ha començat a treballar en "actuar en Parcs Naturals".
El conseller Mascort destaca diferents mesures aprovades pel seu govern com els impostos a grans vaixells o accions en zones forestals de Collserola i la Costa Brava que permetran la generació d'aigua i de captura de CO₂. "En algunes coses anem més a poc a poc del que voldríem", afirma, i reclama que "les coses s'han de fer entre tots".
"El full de ruta de la lluita contra el canvi climàtic al país està dibuixat, i estaria bé que les forces polítiques no se'n desviïn", afirma Mascort. També recorda que la llei de Canvi Climàtic estava complerta "en un 42%" quan ERC va arribar a Govern i ara "és del 75%". "Estem posant al dia el país i preparant-lo pels efectes del canvi climàtic", explica el conseller.
També recorda que "han posat eines" a disposició dels actors per poder fer efectives totes les mesures que s'han aprovat des del govern durant els darrers anys.
El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, durant la seva intervenció al ple monogràfic sobre sequera i canvi climàtic al Parlament de Catalunya.
Torn de paraula de David Mascort, conseller d'Acció Climàtica. "Hem de ser capaços de construir els consensos suficients per construir plegats un futur més esperançadors. Catalunya ha de continuar elaborant una política de lluita contra el canvi climàtic", afirma Mascort.
"La crisi climàtica posa a prova el país i el planeta. Estic convençut que a Catalunya estarem a l'altura del repte", afirma el president. Durant la seva intervenció ha destacat les mesures que el govern d'ERC ha aprovat per fer front a la sequera, i ha plantejat les línies generals del seu pla de futur sobre el canvi climàtic i la sequera.
"Preparar el país i transformar-lo per la nova realitat climàtica", destaca. El president remarca les inversions que s'han programat en infraestructures com dessalinitzadores per "no dependre" només dels embassaments. Tot i això, destaca que "si no plou vindran mesos durs". "Saber escoltar i saber construir consensos", afirma per tancar la seva intervenció.
"Estem pagant el preu d'anys de sequera en inversions", remarca Aragonès, que afirma que al seu govern "no se li pot imputar deixadesa amb la sequera". El president també destaca que han "accelerat inversions" que han provocat que l'entrada a la fase d'emergència per sequera s'"hagi endarrerit un any".
Aragonès afirma que des del seu govern afirmen que la seva aposta es basa en un sistema productiu que "garanteixi la viabilitat" de cada sector. "Una transició justa, que no deixi ningú enrere. Hem d'avançar cap a un model que contribueixi a la mitigació i adaptació davant el canvi climàtic", afirma el president.
Pel que fa a les energies renovables, el president Aragonès afirma que el seu govern s'"hi ha bolcat" i remarca l'augment de potència d'energies renovables a Catalunya, que ha augmentat considerablement.
El conseller Acció Climatica, David Mascort, al Parlament de Catalunya abans del ple sobre sequera i canvi climàtic.
En nom del Govern té ara la paraula el president de la Generalitat, Pere Aragonès. "El canvi climàtic i la sequera són dos reptes que no es poden abordar per separat", afirma el president, que recorda que el canvi climàtic és "el gran repte de la humanitat". Aragonès afirma que durant anys el canvi climàtic s'ha afrontat com un fenomen "aliè" a casa nostra.
En nom dels comuns parla Jéssica Albiach. "L'emergència climàtica és culpa del sistema", afirma la portaveu dels comuns, que critica que el model productiu gasta els recursos naturals a ritmes que "no es poden assumir". Albiach afirma que actualment s'aposta "tot al turisme", però l'economia "només funciona per uns pocs".
Albiach també critica els projectes com el Hard Rock a Tarragona o els Jocs Olímpics d'hivern, i apunta directament a ERC. "Saben que aquestes propostes són un disbarat, però no s'atreveixen a dir 'no'". La representant dels comuns afirma, dirigint-se al president Aragonès que no aturi aquestes propostes, i li recorda que "ha arribat tard" a la gestió de la sequera.
Dani Cornellà, CUP, critica les mesures aprovades pel Govern fins ara respecte a la sequera. Cornellà critica que, mentre es construeixen noves infraestructures com la B-40 o aposten per l'ampliació de l'aeroport, també es demana a la ciutadania que apliqui mesures com reduir emissions de gasos d'efectes hivernacle. "Calen polítiques valentes per mitigar el canvi climàtic", afirma.
Comença el debat monogràfic sobre la sequera al Parlament
Exalcalde de Celrà i diputat de la CUP des de les passades eleccions presideix la comissió d'Acció Climàtica al Parlament i, per tant, és l'encarregat de defensar la posició els anticapitalistes en tota la crisi de la sequera que afecta el país. Considera incomprensibles les restriccions als pagesos mentre altres sectors com l'industrial o el turístic consumeixen molts més litres que no pas els ramaders.
La socialista, que al mateix temps és l'homòloga de Mascort com a secretària de Transició Ecològica en el Govern Alternatiu que va crear Salvador Illa a principis de legislatura, posa el focus en una manca de planificació del Govern en matèria d'infraestructures que, segons defensa en aquesta entrevista a ElNacional.cat ha agreujat encara més la situació.
Salvador Vergés (Junts): "El Govern no ha estat diligent amb la sequera i ara pidola a Madrid"
Enginyer de ponts i camins de formació, combina la feina com a diputat amb la de pagès i empresari agroalimentari. És crític amb la gestió del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que encapçala el conseller David Mascort.
El diputat d'Esquerra Republicana encarregat de defensar la gestió que ha fet el Govern de la greu sequera que afecta Catalunya des de fa quaranta mesos, treu pit d'haver aconseguit endarrerit l'entrada en aquest estadi alhora que respon a les crítiques de l'oposició, destacant el diàleg constant amb la resta de formacions polítiques i els sectors afectats per les restriccions.
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha assegurat que la Generalitat no preveu redactar un nou Pla de sequera, sinó la possibilitat modificar l'existent, redactat el 2009 i que va entrar en vigor el 2020, per "adaptar-lo a les necessitats actuals" i millorar l'estalvi d'aigua. Quant a les restriccions, ha argumentat que el Govern aplica "les mínimes imprescindibles" per una qüestió d'estalvi i d'economitzar l'aigua, i ha assenyalat que l'aplicació de mesures restrictives no és desig de l'Executiu, però és la seva responsabilitat, en les seves paraules.
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha explicat en acabar la reunió del Consell Executiu que encara no s'ha decidit des de quin segon port es podrien enviar vaixells per portar aigua, si fos necessari. Preguntada per si el port de Marsella seria una opció per enviar vaixells amb aigua cap a Barcelona, la portaveu ha reafirmat que s'estan estudiant totes les possibilitats, i no n'ha descartat cap.
La sequera ha estat objecte de preguntes en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu. Així, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha celebrat la iniciativa de la dessalinitzadora de Lloret de Mar (Selva) i totes les que s'impulsin per afrontar la sequera. Plaja ha afegit que el posicionament del Govern és el mateix que el de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), i que encara no han rebut la proposta tècnica de la dessalinitzadora. Plaja ha apuntat que s'estudiarà aquest i qualsevol projecte des de la comissió interdepartamental, l'ACA i l'Ajuntament, i que es prendran les mesures pertinents.
En quina situació es troben actualment els embassaments? De mitjana, l'estat dels embassaments se situa en el 15%. Tanmateix, alguns gairebé ja no tenen aigua, com és el cas de Sau (2,29%), Riudecanyes (2,76%) o Siurana (3,2%). I altres tenen un nivell més elevat, tot i que insuficient, com són Susqueda (20,9%), la Baells (20,3%) o Foix (57%).
El passat 1 de febrer el Govern va declarar l'emergència per sequera al sistema Ter-Llobregat després que l'estat dels embassaments que abasteixen aquesta regió baixés del 16% de la seva capacitat. En aquesta regió viuen uns sis milions d'habitants de 202 municipis, incloent-hi l'àrea metropolitana de Barcelona. L'estat d'emergència comporta l'aplicació d'un seguit de restriccions, que s'apliquen en tres fases diferenciades (I, II, III):
- L'emergència I es declara quan les reserves dels embassaments han baixat dels 100 hm³ (16,3% de capacitat)
- L'emergència II es declararà quan les reserves dels embassaments baixin dels 67 hm³ (10,95% de capacitat)
- L'emergència III es declararà quan les reserves dels embassaments baixin dels 44 hm³ (5,4% de capacitat)
Benvinguts al seguiment del debat monogràfic sobre la sequera al Parlament de Catalunya. El debat començarà a les 15 hores, i està previst que s'allargui aproximadament fins a les 19 hores.